Pas endavant burocràtic en la llarguíssima història de l’anomenat Hospital Ernest Lluch, el nou Hospital del Vallès Occidental, a la pràctica un hospital lleuger que hauria de penjar de l’hospital Parc Taulí de Sabadell i serviria per descongestionar l’atenció sanitària del Vallès Occidental sud. La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona (AMB) ha aprovat aquest dijous el planejament que permetrà construir el nou hospital i el nou barri al seu entorn, en terrenys a cavall entre els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Ripollet. Es tracta d’un espai situat entre la carretera de Barcelona o N-150, l’autopista C-58 i el riu Sec. El Pla Parcial Urbanístic (PPU), impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també comportarà la transformació de l’antiga N-150 en avinguda metropolitana. Es preveu que comportarà la creació d’un total de 752 habitatges, 403 dels quals seran protegits.
El sector escollit té una superfície total de 108.184 m², dels quals 60.278 m² pertanyen a Montcada i Reixac, 23.255 m² a Cerdanyola del Vallès i 24.681 m² a Ripollet. La presència d’infraestructures al voltant de l’espai ha generat un entorn molt fragmentat i desvinculat dels teixits urbans propers, com ho són els barris de la carretera de Barcelona, les Fontetes i el Turonet a Cerdanyola del Vallès, i el barri de Terra Nostra a Montcada i Reixac. El sector ja va quedar delimitat per una modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada definitivament per la Comissió de Territori de Catalunya el passat mes de març. El que fa el Pla parcial urbanístic aprovat aquest dijous és desenvolupar el contingut d’aquella modificació, i concreta l’ordenació detallada del sector, la distribució dels sistemes públics, les condicions d’edificació i els criteris de gestió i execució.
El 75 per cent de la superfície del sector es destinarà a sistemes públics. D’aquests, el 26 per cent seran per al nou sistema viaria, el 24 per cent per a espais lliures públics, el 22 per cent per a equipaments comunitaris -entre ells, l’hospital que antigament s’havia batejat com a Hospital Ernest Lluch i ara es preveu com a nou Hospital del Vallès, i el 3 per cent per a protecció de sistema.
Més de 750 nous habitatges
El 25 per cent restant del sector inclou zones edificables. En aquest cas, habitatge tant de mercat lliure com protegit, activitats en plantes baixes i sòls exclusius per a activitat econòmica. Es preveu un màxim de 752 habitatges, dels quals un màxim de 403 seran protegits, la meitat de lloguer, i 359 seran de mercat lliure.
La reordenació de tot el sector comporta altres canvis. En primer lloc que la carretera N-150, ara avinguda metropolitana, sigui l’element vertebrador de la “mobilitat sostenible”. Hi haurà una secció mínima de 30 metres d’amplada (entre voreres i calçada) incorporant transport públic, itineraris ciclistes i voreres. Es generarà una seqüència de places i espais públics. D’altra banda, aquesta “avinguda metropolitana” incorporarà sistemes de drenatge sostenible, franges de vegetació i sòl permeable. Es preveu construir una passarel·la sobre la línia R4 de Rodalies, i ramals de connexió amb la C-58.
S’estima que les obres d’urbanització vinculades al sector s’acostin als 20 milions d’euros. L’administració actuant serà l’AMB, de la que formen part tots els consistoris implicats. L’AMB es dona un termini de 10 anys per executar el sector un cop acabada la tramitació.
Com serà l’hospital?
Encara sense sortir dels plànols, les darreres novetats burocràtics van incrementar la superfície del futur hospital, que passa de 18.500 metres quadrats a 19.235. La previsió és que doni servei a Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac i també a Badia i Barberà del Vallès per reduir la pressió assistencial de l’hospital sabadellenc, almenys per que a a l’atenció urgent i hospitalària bàsica. El centre tindrà sis plantes i comptarà amb atenció ambulatòria especialitzada i proves diagnòstiques de proximitat, cirurgia ambulatòria, urgències, rehabilitació i servei de diagnòstic per la imatge. Així mateix, tindrà places d’hospital de dia i llits per a pacients de llarga estada, convalescència, cures pal·liatives i subaguts.
Història d’un hospital fantasma
L’any 2006, fa dues dècades, la llavors consellera de Salut, Marina Geli (PSC), ja va anunciar la construcció d’aquest hospital per descongestionar la manca de llits hospitalaris del Vallès Occidental. Al gener de 2008 es va signar l’acord amb els quatre alcaldes implicats. L’hospital havia d’entrar en funcionament el 2010 però no es va moure ni un pam de terra. Un cop tancada l’etapa del tripartit, l’any 2010, amb les retallades de Convergència i Artur Mas el projecte va acabar al calaix.
L’any 2015 ERC va accedir al govern català i a la conselleria de Salut. El llavors conseller Toni Comin va revertir algunes derivacions a la sanitat privada. Per reduir la pressió hospitalària al Vallès Occidental, Comín va amagar amb comprar i passar a la xarxa pública l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat. Però ni ho va fer ni va fer l’Ernest Lluch. El desembre de 2020, en plena precampanya de les autonòmiques, la consellera Alba Vergès (ERC) va treure-li pols a la carpeta i s’hi va tornar a comprometre. S’hi invertirien 50 milions en cinc anys. Han passat els cinc anys però, de moment, el projecte encara no ha sortit dels despatxos metropolitans.
En la seva darrera visita a Sabadell, la consellera de Salut, Olga Pané, va assegurar que “una vegada la part urbanística estigui resolta, redactar el pla funcional d’un hospital sempre és un any com a mínim. I després fer el projecte executiu un any i mig més. Són obres amb una enginyeria molt complexa. I, a partir d’aquí, la construcció, que en un hospital, amb les dimensions que nosaltres pensem que tindrà l’Ernest Lluch, pot ser uns dos anys i mig o tres”. En total, segons Pané, un mínim de cinc anys o cinc anys i mig. L’hospital Ernest Lluch, ara Hospital del Vallès Occidental, no serà mai abans del 2030.
