El doctor sabadellenc Joaquim Bellmunt és el primer metge format a Catalunya que ha estat nomenat catedràtic de la Universitat de Harvard. En una entrevista a l’Agència Catalana de Notícies amb motiu del Dia Mundial del Càncer assenyala que el sistema sanitari català té “oncòlegs d’alt nivell” però que les limitacions són “bàsicament econòmiques”. Des de la perspectiva que li dona l’altra banda de l’oceà, recalca que la sanitat pública és “una joia”, mentre que als Estats Units “els grans beneficis, els obtenen les persones amb assegurances capaces d’accedir-hi”.
Amb motiu del Dia mundial del càncer, aquest oncòleg parla dels avenços que hi ha i dels que es preveuen: “Tant de bo poguéssim curar el càncer, però el que intentem és que sigui una malaltia crònica amb tractaments que funcionin i que preservin la qualitat de vida dels pacients”. Tot i que durant anys la societat havia esperat una cura per al càncer, els especialistes fa temps que adverteixen que, d’entrada, el càncer són moltes malalties i que és la combinació de múltiples estratègies de prevenció, diagnòstic i terapèutiques les que permeten reduir l’impacte d’aquesta malaltia i convertir-la en crònica en moltes situacions, és a dir, que les persones afectades puguin conviure amb ella durant anys.
La ciència i les polítiques sanitàries han augmentat la supervivència de molts pacients i n’han augmentat la qualitat de vida, però el Dia mundial del càncer, el 4 de febrer, serveix per sensibilitzar i recordar els grans reptes que encara hi ha davant aquesta malaltia amb un fort impacte per a les persones i les famílies. En una entrevista amb l’ACN poc després de ser nomenat catedràtic de la Universitat de Harvard, el doctor Joaquim Bellmunt (Sabadell, 1959) destaca l’accés universal a la sanitat pública catalana i elogia la formació i expertesa dels oncòlegs que hi treballen, preguntat per com veu el sistema sanitari des d’un de tan diferent com el dels Estats Units. Limitacions “bàsicament econòmiques”
Bellmunt -que ha col·laborat amb el departament de Salut com a assessor expert en guies oncològiques- assenyala que les limitacions amb què es troba el sistema sanitari són “bàsicament econòmiques”, sobretot a l’hora de finançar nous fàrmacs oncològics, que tenen un cost molt elevat, i constata que “les organitzacions sanitàries han d’optimitzar els seus pressupostos”.
El doctor apunta que hi ha un decalatge d’un any i mig o dos perquè un medicament oncològic aprovat arribi al sistema públic -alguns pacients hi poden accedir via assajos clínics o demanar-lo de forma individual a través del procés per a situacions especials-. “Aquí (als Estats Units), tant pagues, tant reps. A Espanya, el que passa és que no es pot tenir accés a tots els nous medicaments perquè ho tenim més repartit”, diu.
La biòpsia líquida
Pel que fa als avenços que s’esperen en recerca, Bellmunt subratlla que s’està investigant molt en la biòpsia líquida, un test de sang que permet detectar ADN tumoral circulant. Amb sofisticades tècniques de seqüenciació, aquesta anàlisi permet identificar tumors d’una forma no invasiva i molt precoç -quan no es poden detectar amb altres proves- i decidir el tractament més adequat per al pacient en cada moment, d’acord amb les característiques del tumor.
“Un dels grans problemes del càncer és la capacitat de mutació de les cèl·lules. Comences a tractar un pacient i elimines la gran majoria de les cèl·lules malignes, però en poden quedar algunes de resistents i aquestes són les que després tornen a proliferar. La biòpsia líquida ens permetrà captar l’evolució progressiva dels tumors”, avança sobre aquesta eina que ja és una realitat clínica, tot i que de forma limitada, de moment, a alguns càncers i indicacions concretes.
En el camp dels tractaments, algunes teràpies han revolucionat el pronòstic del càncer. Si fa dècades els oncòlegs disposaven de poc més que la quimioteràpia, la radioteràpia i la cirurgia, cada vegada compten amb moltes més opcions, com la immunoteràpia -que estimula el propi sistema immunitari perquè elimini les cèl·lules tumorals- o les dianes terapèutiques -que ataquen característiques moleculars o genètiques específiques del tumor-. La combinació d’aquestes estratègies obre noves oportunitats per als pacients.
Un referent internacional
Especialista en càncer genitourinari i referent internacional de tumors de bufeta i ronyó, Bellmunt va rebre el novembre el reconeixement de catedràtic de la Universitat de Harvard, la màxima distinció acadèmica, pels serveis prestats a aquesta institució i al Dana-Farber Cancer Institute de Boston, l’hospital que hi està associat. “És un gran reconeixement a la trajectòria professional. A nivell acadèmic, era una gran aspiració, ja que la Universitat de Harvard és molt prestigiosa i rigorosa en els processos”, afirma.
Bellmunt es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1982, es va doctorar cum laude el 1989 a la mateixa universitat i va fer la residència en Oncologia Mèdica a l’Hospital Vall d’Hebron, on s’uniria més tard. El 2006 va ser nomenat cap de Tumors Sòlids del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar i poc després va començar la col·laboració amb el Dana-Farber. El 2012, es va traslladar als Estats Units per dirigir el Bladder Cancer Center del programa d’oncologia genitourinària del Dana-Farber, però abans es va haver de tornar a examinar de Medicina, ja que el sistema d’aquest país no convalida automàticament els títols estrangers. “Haver d’examinar-se de Medicina més de 20 anys després va ser una experiència dura però a la vegada enriquidora; va ser una actualització fantàstica: alguns escenaris havien canviat brutalment”, recorda.
