Després d’una vida de feina i sense gaires patiments més dels habituals en una família de classe treballadora, la vida dels sabadellencs Jordi Puig i Montse Alimón va fer un tomb el passat mes d’octubre. El propietari del pis que llogaven no els va renovar el contracte. I la parella es va quedar al carrer i no ha trobat des de llavors cap habitatge que es vegin amb cor de pagar. Així que fa més de mig any que estan dormint en el seu vehicle, a l’aparcament de les piscines municipals Joan Serra.
Alimón i Puig eren amics i cadascú vivia pel seu compte. Fa un temps ella es va quedar sense pis i va anar a viure amb Puig, de qui ara són parella. Vivien en una casa del carrer del doctor Xercavins, al centre de Sabadell. Pagaven 650 euros. Però a la tardor el propietari va voler recuperar l’ús del pis per donar-li a un fill, i no els va renovar el contracte. Ara no es veuen amb cor de llogar un pis al mercat privat amb el que ingressen cada mes. No troben res per menys dels 700 o 800 euros que calculen que poden assumir.
A l’abandonar el pis, van viure unes setmanes en un aparthotel que van haver d’abandonar per “inviable”. “Llavors vam decidir de viure en un cotxe perquè els lloguers són bestials. No trobes res per menys de 900 euros. Són preus massa alts”, diu. Han passat tot l’hivern i el que portem de primavera al seu Dacia Lancer, aparcat a l’estacionament de les piscines municipals Joan Serra. Una situació difícil d’imaginar per ells però que porten amb la millor de les cares possibles. “Tinc alts i baixos però el meu gran suport és en Jordi”, diu Alimón. “I a l’inrevés: el meu suport és la Montse”, diu ell. “Si no t’animes et donaries cops contra la paret”, diu Alimón. “Has de ser positiu; no et pots ensorrar. Si t’ensorres del tot, què faras? S’ha de ser positiu”, diu.
Com és el dia a dia?
La parella dorm al vehicle. Diverses entitats del tercer sector els faciliten aliments: Creu Roja els dimecres, dijous van al menjador social de La Fàbrika, on també els faciliten menjar per la resta de la setmana, els dijous al vespre els porten menjar des d’Actua Vallès i divendres al vespre el mateix però amb Ningú Sense Sostre. “Gent molt maca”, diu ella. Amb el menjar van a un supermercat de l’Eixample, escalfen el menjar al microones i compren les begudes o, quan es queden sense menjar, compren plats preparats que mengen allà. Per dutxar-se utilitzen les Piscines Municipals Joan Serra, de les que s’han fet socis. Renten la roba en una bugaderia al carrer de Sol i Padrís. Tenen els objectes del pis en un traster temporal. I maten el temps lliure amb voluntariats i activats diverses. Jordi Roig, de 69 anys i pensionista, és monitor d’hoquei sobre patins al pavelló de Sol i Padrís. Ella, de 61 anys i que cobra poc més de 500 euros al mes per l’IMV (Ingrès Mínim Vital) fa teatre tant al centre cívic de Sant Oleguer com al casal Pere Quart, i passa bones estones al cafè-teatre de l’Espai Àgora. “És com la nostra família i està ple de bona gent”, diu. Què demanen? “Un pis per viure-hi; res més”, diu Alimón, qui lamenta com els propietaris privats prefereixen vendre els immobles o llogar-los al màxim preu possible.
“El nostre sostre almenys és el cotxe”
La parella està preparada per passar més temps al vehicle, on han patit tres robatoris, segons apunten. No obstant, ho fan amb la moral alta, però esperant trobar un pis tan aviat com sigui possible: “hi ha gent que està pitjor que nosaltres. Hi ha molt gent que no té sostre. El nostre sostre almenys és el cotxe”, diu Alimón.
“Farrés: cobren més de 1.700 euros”
Consultat per aquest aspecte, fonts municipals han assegurat que no poden accedir a un pis d’emergència, com va sol·licitar Alimón en solitari (“llavors em van dir que una persona sola era molt difícil”). Tampoc poden anar-hi com a parella, perquè tenen uns ingressos superiors als demanats per aquests casos. L’administració els emplaça a posar-se a la llista de sol·licitants d’un habitatge de lloguer de protecció oficial, per exemples, als complexos de gent gran, malgrat que hi ha una llarga llista d’espera. Ja ho han fet.
L’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, en comentaris a les xarxes ha assegurat que “coneixem molt bé el cas i les dues persones tenen ingressos per fer front al lloguer d’un habitatge. La renda mitjana a Sabadell és de 1.700 euros i entre tots dos la superen amb escreix”. “No els podem oferir un pis d’emergència; sí que els podríem oferir un habitatge protegit. Però han d’anar a la llista com qualsevol altre veí”, ha insistit.
