El procés de regularització de migrants està tensionant durant els seus primers dies els serveis d’atenció ciutadana. Hi ha llargues cues per accedir a una cita prèvia. És un pas previ per tenir un dels documents que serveix per tramitar la regularització: el certificat de vulnerabilitat entregat pels serveis municipals. Com funciona el procés de regularització ? A què dona dret? Quanta gent s’hi sumarà?
Aquesta informació posa negre sobre blanc les principals qüestions al voltant de la regularització extraordinària de migrants.
Qui es pot acollir a la regularització?
El procés està obert a les persones en situació administrativa irregular que hagin arribat a Espanya abans de l’1 de gener de l’any 2026. Han d’acreditar una estada continuada d’almenys cinc mesos al país. Un requisit imprescindible és no tenir antecedents penals. Han d’entregar un certificat de penals d’Espanya, un altre del país d’origen i també de tots els països en els que hagin residit durant els cinc anys anterior a la data d’entrada a Espanya. La demanda d’aquest certificat ha tensionat alguns consulats, per exemple, el del Pakistan a Barcelona. Els sol·licitants han de demostrar un d’aquests tres supòsits:
- Haver treballat a Espanya per compte propi o aliè.
- Tenir una unitat familiar formada per fills menors d’edat, fills majors d’edat amb discapacitat o ascendents de primer grau.
- Trobar-se en situació de vulnerabilitat social. Cal entregar un certificat emès pels serveis socials o entitats acreditades.
Què és aquest certificat?
El certificat de vulnerabilitat social es demana bàsicament a les oficines d’atenció ciutadana dels ajuntaments. Per ara és la principal visualització del procés, ja que s’han format llargues cues als serveis d’atenció ciutadana. Es tracta d’un certificat que s’ha creat expressament per aquest procés, i que no serveix per demanar altres ajudes socials. Certifica l’aïllament social o la manca de xarxa de suport del sol·licitant, viure en situació de sensellarisme, no tenir ingressos suficients, tenir menors o persones dependents a càrrec o estar exposat a una situació d’explotació o abús.
L’Ajuntament ha ampliat els horaris de la principal finestra d’atenció ciutadana, el Despatx Lluch, al carrer de la Indústria, que viu llargues cues aquests dies, sobretot a primera hora del matí, quan es donen les cites prèvies. Segons fonts municipals s’han reforçat els equips per donar resposta a l’increment de demandes. Ara per ara s’està atenent de dilluns a dijous tant en horari de matí com de tarda. Per millorar l’organització, s’han fet tres cues diferenciades: per a les persones amb cita prèvia, per a persones sense cita prèvia i una tercera per a consultes relacionades amb la documentació necessària per al procés. Fonts municipals recorden que el Servei d’Atenció Ciutadana té quatre seus més, que estan atenent amb cita prèvia en horari normal: es tracta de les oficines del SAC als centres cívics de Ca n’Oriac al nord, Can Rull a l’oest, la Creu de Barberà al sud i Torre-romeu a l’est de la ciutat. Les mateixes fonts apunten que l’àrea d’Acció Social s’ha reforçat per emetre els informes de vulnerabilitat de forma el més àgil possible, i que s’han organitzat sessions informatives específiques.
Quina documentació s’ha de presentar?
Certificat de vulnerabilitat al marge -col·lectius progressistes assenyalen que la pròpia situació irregular al país ja és sinònim de viure en condicions vulnerables-, cal més documentació:
- Òbviament la sol·licitud.
- Còpia compulsada del passaport reconegut com a vàlid.
- Acreditar l’arribada a Espanya abans de l’1 de gener.
- Acreditar la permanència durant almenys cinc mesos a Espanya. Per exemple val el certificat d’empadronament.
- El certificat de penals tant al país d’origen com als països en els que s’hagi residit durant els darrers cinc anys abans de l’entrada a Espanya. Les persones amb una ordre d’expulsió per haver comès algun delicte queden fora de la regularització.
Com es presenta i on?
Un cop es tinguin tots els papers, les sol·licituds s’han de presentar a les oficines de la Seguretat Social o a les oficines de correu habilitades. També es pot presentar la documentació de forma telemàtica, amb certificat electrònic o mitjançant apoderament. S’ha habilitat també un número de telèfon, el 060.
Quan es pot sol·licitar?
El termini de la regularització extraordinària -la primera des de l’any 2005- ha començat per la via presencial el dilluns 20 d’abril i s’allargarà fins el 30 de juny.
Un procés gratuït
El procés implantat pel govern espanyol és gratuït. No obstant, també poden presentar la documentació advocats, graduats socials o gestors administratius, amb o sense honoraris. També han aparegut intermediaris com és habitual, que cobren per reservar cita prèvia o per tramitar tots els papers. En alguns casos es tracta de comportaments delictius ja que cobren per un servei que finalment no acaben prestant. Per tant, una estafa.
Quin permís s’obtindrà?
El sol·licitant ha d’entregar primer tota la documentació. A partir del moment en que sigui admesa a tràmit i se li comuniqui que ha començat el procés -s’estima que es trigarà uns 15 dies-, tindrà una autorització de residència i treball provisional fins que es resolgui l’expedient. Rebrà un número de la seguretat social.
Quan es resolgui l’expedient, si és positiu, rebrà una autorització de residència i treball amb una vigència d’un any -cinc anys en els cas de les famílies amb menors a càrrec-. L’autorització permetrà treballar a Espanya (no a la resta de països de la Unió Europea).
Passat aquest temps, el sol·licitant haurà d’acollir-se a les vies habilitades per la Llei d’Estrangeria per mantenir la residència legal a Espanya.
Quantes persones regularitzaran la seva situació? I a Sabadell?
El govern espanyol preveu que mig milió de persones regularitzin la seva situació a l’Estat. El centre d’anàlisi Funcas va més enllà perquè estima que hi havia 840.000 persones en situació irregular a Espanya a 1 de gener. El 90 per cent són llatinoamericans, segons Funcas.
A escala local, s’estima -però no hi ha cap certesa- que unes 7.000 persones ja empadronades a Sabadell podran regularitzar la seva situació. És la diferència entre el nombre d’empadronats i el nombre de persones de nacionalitat espanyola més els estrangers en situació regularitzada.
Diferència entre estar empadronat i regularitzat?
L’empadronament és un ‘metadret’. Un primer pas que dona peu a altres drets. En tot cas, un dret universal al marge de la situació documental que dona lloc a l’assistència sanitària, la matriculació escolar o l’assistència social. També serveix per acreditar l’arrelament, cosa que pot facilitar la regularització. Però la regularització va molt més enllà, sobretot en plana laboral i fiscal, i traurà milers de persones de la clandestinitat: els donarà dret a permís de residència temporal, accés ple al mercat laboral o cotització a la Seguretat Social. També es podrà iniciar el reagrupament familiar, en els termes que ja estableix la Llei d’Estrangeria.
Regularitzar-se és nacionalitzar-se?
No. En cap cas es tracta de nacionalització, que té el seu propi procediment en funció dels anys de residència i el país d’origen. Tampoc es dona un permís permanent de residència ni s’eliminen les posteriors renovacions de papers. Si es cometen delictes amb una pena superior a l’any de presó, la residència es pot retirar i poden ser deportats. Això ja ho preveu el Codi Penal des de fa anys.
La regularització dona dret a vot?
La regularització no dona dret a vot a les eleccions generals ni autonòmiques perquè està limitat a les persones amb nacionalitat espanyola. Pel que fa a les europees, només voten els espanyols i comunitaris residents a Espanya. Per tant, tampoc. Per votar a les municipals cal iniciar tot un tràmit, farragós i poc conegut, sempre i quan Espanya tingui signat amb els seus països un acord de reciprocitat. Podrien iniciar el procés peruans, bolivians, xilens, equatorians, paraguaians, britànics, noruecs o coreans. Però atenció: caldria tenir cinc anys de residència a Espanya. Per tant, cap persona regularitzada ara votarà tampoc a les municipals de l’any vinent.
D’on ve tot aquest procés?
Tot el procés de regularització va començar després de la pandèmia amb una Iniciativa Legislativa Popular, que va aplegar 700.000 signatures. El Congrés va aprovar per majoria iniciar el procés que compta amb el suport majoritari tant de les forces polítiques de centre i esquerra com de les organitzacions sindicals, bona part de l’empresariat (per exemple la CEOE o Foment del Treball i PIMEC) i també de l’església catòlica, tant de base (Càritas, per exemple) com la cúpula dels bisbes, la Conferència Episcopal. A nivell polític, Vox hi està en contra. El PP s’ha acabat desmarcant al final perquè s’ha aprovat per decret llei. Ara hi està radicalment en contra parlant “d’efecte crida” i portarà mocions a tots els ajuntaments d’Espanya on està present.
