Tres treballadors de l’empresa de neteja viària SMATSA han estat quatre dies a València en una nova expedició municipal, que ha comptat també amb 18 agents de la Policia Municipal. Expliquen les seves tasques durant aquests dies i palesen com la reconstrucció de les zones afectades per la gota freda serà lenta i llarga. “El desastre ha estat tan gran que cal posar grans recursos”, insisteix el cap de servei Francisco Iznájar, un dels tres membres de l’expedició.
“Quan vam arribar a Aldaia no ens va impressionar. Estava millor del que pensava. Però a Paiporta vam veure una situació increïble. La zona zero era increïble. Pitjor que a la tele. Fang per totes bandes. De tot pel mig. Molts objectes als portals. Gent sense poder sortir de casa des del dia de les inundacions…”, assegura l’operari Antonio Garcia, que ha estat quatre dies traient vehicles d’un aparcament i retirant objectes d’un carrer.
“Em va impressionar veure centenars i centenars de vehicles amuntegats un a sobre de l’altre. Però centenars!”, assegura Francisco Iznájar, cap de servei. “I el fang: anàvem equipats però el fang gairebé et supera el límit de la botiga d’aigua. Gairebé no pots ni caminar”, afegeix Pedro Crespo. “Es pot buidar un carrer. Però quan treuen el fang dels aparcaments i dels baixos dels habitatges, les clavegueres estan taponades i tot se’n va de nou al mig del carrer. Passàvem amb el camió un cop i quan tornàvem al cap d’una hora hi havia més fang. És molt impressionant”.
Aquests tres treballadors de l’empresa concessionària de neteja viària i recollida de residus de Sabadell es van desplaçar al País Valencià el passat dijous amb una comitiva municipal per ajudar en les tasques de neteja dels municipis afectats per la gota freda del passat 29 d’octubre, que va deixar més de 200 morts i desenes de desapareguts a més d’incomptables danys materials.
L’equip d’SMATSA va fer dues tasques en aquests quatre dies. Per una banda, Antonio Garcia va portar una petita excavadora retirant vehicles dels aparcaments i alliberant el pas d’un carrer al municipi de Paiporta. Per la seva banda, Iznájar i Crespo retiraven voluminosos del carrer amb un camió per facilitar el pas. “Hi ha muntanyes de mobles, televisors, neveres, roba, equips de cuina, electrodomèstics. De tot. Anàvem carregant el camió gràcies als voluntaris i descarregant en una zona que s’ha habilitat per anar buidant i buidant tones de material”, recorda Crespo. “Són zones on s’ha aturat el món. No hi ha cap comerç obert. Han de començar de nou”, apunta Crespo.
Silenci
En quatre dies han vist una població valenciana molt centrada en sortir endavant: “Ens va sorprendre el silenci”, diu Iznájar. “La gent ha assumit la seva situació. Estan molt centrats en sortir endavant amb gran determinació i força de voluntat”, assegura Crespo: “Sortirem endavant’, ens han dit sovint”. “Gent molt agraïda amb els voluntaris i amb la gent que hem anat a ajudar”, afegeix Garcia. “No falta ni menjar ni aigua”, matisa Iznájar. Peró sí han trobat a faltar certa organització.
“Massa gent que vol manar. Molts galls en un mateix galliner. Sovint l’exèrcit talla un carrer i fa perdre el temps a la resta de gent i organitzacions que com nosaltres està ajudant”, lamenta Crespo. “L’organització és nefasta”, diu Iznájar. No falten mans però sí màquines: ”El desastre ha estat tan gran que cal posar grans recursos: empreses grans de construcció de carreteres, d’indústria pesada. Excavadores. Camions de gran tonatge. Cal buidar els carrers i les ciutats. I això no es pot fer amb voluntaris, que van a peu, o amb un petit tractor. Cal maquinària gran i molta organització”, segueix.
L’equip ha dormit una nit en un pavelló d’Aldaia i dues a Quart de Poblet. Els dies els han passat treballant a Paiporta, un dels municipis més afectats.
“Quan vam aconseguir netejar els carrers de mobles va haver-hi gent gran que va sortir al carrer per primer cop després de sis dies. Em van abraçar molt agraïts. Em va omplir molt sentir-me útil”, afegeix Garcia. “Donar una mica d’esperança ha estat una cosa molt maca que tornaria a fer”, insisteix Crespo. “És una petita ajuda. Un petit gra de sorra. Hi ha feina per moltíssim temps. Per setmanes i mesos. Hi ha tanta feina que ens va fer pena haver de tornar i deixar-los així. Ens haguéssim quedat més temps”, finalitzat Iznájar.
De fet, insisteixen, “si l’empresa ens diu de tornar, demà mateix sortim”, asseguren els tres.
Foto portada: Iznájar, Garcia i Crespo, aquest dimarts. Autor: J.d.A.
