iSabadell.cat
Unes 150 persones es manifesten per demanar l’amnistia per als CDR

Unes 150 persones s’han manifestat aquest dijous a Sabadell per reclamar l’aplicació de l’amnistia als membres dels CDR acusats en l’Operació Judes, després del pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El col·lectiu s’ha reunit a mitja tarda al casal popular Can Capablanca, on han fet pinya amb representants d’Alerta Solidària, que ha exigit aquest dijous a l’Audiència Nacional que arxivi immediatament la causa. Quatre d’ells són precisament de Sabadell. Lluís Llach i Laura Borràs s’han sumat a la marxa, que ha acabat a l’Ajuntament.

Els manifestants han tingut un primer punt de trobada al casal Can Capablanca, d’on s’han desplaçat a escassos metres, just a la parada de Can Feu-Gràcia dels Ferrocarrils de la Generalitat. En aquest punt hi ha el Mural de la Llibertat, un mur que el moviment popular va pintar amb la paraula ‘llibertat’ en diversos idiomes, i que ha estat punt de partida real d’una marxa que ha resseguit diversos carrers dels barris de Gràcia i Centre fins a arribar a l’Ajuntament.

Darrere d’una gran pancarta on es podia llegir el lema ‘Independència: única solució’, al llarg de la manifestació s’han pogut sentir càntics, com “tots som CDR”, “independència”, o “fora la injustícia espanyola”. El seu pas ha obligat la Policia Municipal a tallar carrers, com la cèntrica Rambla, fins a arribar a la plaça Sant Roc, davant de l’Ajuntament, on s’ha pogut sentir una locució en suport als CDR. També han agafat el micròfon l’expresident de l’ANC Lluís Llach i el president d’Òmnium, Xavier Antich, en un acte que ha acabat amb el cant dels Segadors.

La vida després de la detenció

Entre els assistents a la mobilització hi havia en Txevi Buigas, un dels activistes que el 23 de setembre de 2019 va ser detingut a Osona acusat de terrorisme, fabricació i tinença d’explosius, i conspiració per causar danys amb objectius estratègics. “No ha sigut fàcil, ha sigut molt dur”, ha dit en declaracions a l’ACN. Buigas ha relatat el calvari que li ha provocat el procés judicial: “Al principi surts encara amb unes energies, però el fet d’estar cinc anys havent d’anar als jutjats de Vic cada setmana a signar o no poder sortir fora del país, això era un neguit”, ha relatat.

La manifestació en suport dels CDR a la plaça Sant Roc. Autor: ACN.
La manifestació en suport dels CDR a la plaça Sant Roc. Autor: ACN.

Amb tot, ha rebut la notícia del pronunciament del TJUE amb una sensació agredolça: “Tothom pensava que estaríem contents, amb abraçades i cava, no és el cas”. En aquest sentit, ha assegurat que estan satisfets amb la resolució, però admet que queda un llarg recorregut pel que fa a la judicatura espanyola. En la mateixa línia s’ha pronunciat l’advocat d’Alerta Solidària, Martí Majoral, qui ha assegurat que la sentència referma que es pot aplicar la llei d’amnistia als CDR encausats, tot i que la pilota continua a la teulada de l’Audiència Nacional: “Quedem a la seva mercè de veure quan decidiran actuar i, en el pitjor dels casos, si és que encara seran capaços d’inventar alguna cosa que ens pugui endarrerir encara molt més el reconeixement d’aquesta amnistia”, ha declarat.

La convocatòria ha rebut el suport, entre d’altres, de l’expresident de l’ANC, cantant i activista Lluís Llach, del president d’Òmnium, Xavier Antich, o l’expresidenta del Parlament Laura Borràs. “Nosaltres no venim a agrair res al poder judicial espanyol que des de fa massa temps té una lluita, una mena de cop d’estat democràtic contra l’independentisme i ara també contra el poder executiu de l’estat espanyol, que ja s’ho faran”, ha dit Llach.

Lluís Llach i Laura Borràs, a la manifestació en suport dels CDR. Autor: ACN.
Lluís Llach i Laura Borràs, a la manifestació en suport dels CDR. Autor: ACN.

Per la seva banda, Borràs ha considerat que la sentència del TJUE confirma que l’amnistia és una llei que ha de ser aplicada per “una instància judicial que desobeeix ja no només el que ha dit el poder legislatiu espanyol, sinó també el que ara s’està sentint i pronunciant de manera clara i inequívoca per part dels tribunals europeus, com el TJUE”. Amb tot, ha reclamat poder reprendre el camí de la lluita dels ideals independentistes sense persecucions jurídiques ni carregues en aquest àmbit.

Comparteix

Icona de pantalla completa