Una intervenció arqueològica en un local del Passeig de la Plaça Major de Sabadell ha deixat al descobert vestigis d’una de les primeres cases que es van instal·lar a la vila medieval. Es tracta de les restes d’una casa senyorial del segle XII, on s’hi ha trobat sitges de grans dimensions que denoten una important petjada agrícola i un nivell econòmic benestant de la família que hi residia. A més, s’hi ha localitzat monedes corresponents a l’època de Jaume I i dues galeries subterrànies, que posteriorment s’haurien fet servir com a refugis durant els segles XVI a XVIII. Tot i la seva llargada, es creu que tenen més continuïtat, però l’excavació no ho ha permès determinar perquè deriven a l’espai públic o a sota de cases veïnes.
La intervenció s’ha dut a terme en un indret que forma part del primer nucli fundacional de la ciutat, i les troballes confirmen la importància històrica d’aquesta zona. Abans del segle XI, l’espai estava ocupat per camps de conreu i era un simple espai d’encreuament de camins.
La creació d’un mercadal va derivar en la construcció de cases i l’església de Sant Fèlix, convertint-se en l’element fundacional de l’actual Sabadell. Segons l’arqueòleg Jordi Roig, director d’Arrago SL, el casal senyorial localitzat tindria el seu origen al segle XII i hauria estat ocupat fins ben entrat el segle XIV, moment en què la finca sembla que va quedar deshabitada.
Els elements trobats demostren una vinculació clara amb l’activitat agrícola, amb quatre sitges excavades, conservades en molt bon estat, i que podrien haver estat utilitzades per emmagatzemar grans quantitats de cereals. Les seves dimensions denoten que la família que hi vivia tenia un poder destacat, tot i que no se n’ha pogut determinar la identitat.
Galeries subterrànies
Una de les parts més enigmàtiques de la descoberta és la presència de dues galeries subterrànies, excavades directament a l’argila. Aquestes estructures, de traçat irregular, solen presentar corbes i estances finals, cosa que n’ha despertat l’interès, i d’aquestes se n’han localitzat en diversos espais del Centre, com ara el Raval de Dins o la masia de Can Duran, amb un passadís subterrani molt llarg.
Els responsables de la intervenció estimen que es tractaria de refugis construïts entre els segles XVI i XVIII, en un període marcat per conflictes bèl·lics i inseguretat.
“No són simples canalitzacions ni passadissos de ventilació, la seva morfologia suggereix un ús defensiu o de protecció”, detalla Roig. En aquest cas, però, les excavacions no s’han pogut completar perquè els túnels segueixen cap a l’espai públic, sota el mateix Passeig, o fins i tot s’encaminen a sota de les cases veïnes. “Tot plegat ens mostra els orígens més primitius que podríem trobar al centre de Sabadell”, destaca Roig.
Les excavacions han permès també identificar com el solar va evolucionar al llarg dels segles. Així, s’ha rastrejat l’evolució del casal al llarg de l’etapa baix medieval, gòtica i època moderna, amb la seva evolució sobre si mateixa. Entre el material localitzat, a banda de les monedes medievals, també se n’han trobat dels segles XVI a XVIII, que indiquen que la casa va créixer en importància, així com material ceràmic que indiquen el mode de vida o material que denota la introducció de la vaixella vidriada procedent de les zones islàmiques de la València del segle XV.
Foto portada: una imatge d’un dels primeres assentaments medievals del centre de Sabadell, que s’ha trobat ara al Passeig. Autor: ACN.
