La complexa relació entre les xarxes socials i la democràcia serà el punt d’anàlisi i debat de la setena edició del Fòrum de Democràcia Local, que es durà a terme el proper divendres al matí al centre cívic de La Creu Alta. L’activitat està impulsada per la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell amb la col·laboració de l’Ajuntament.
La FAV es mostra especialment preocupada per la perniciosa influència dels algoritmes, les campanyes de desinformació i la falta d’educació mediàtica de la ciutadania. “Aconsegueixen deshumanitzar les minories i tancar els usuaris de les xarxes en cambres d’eco de les que no surten. Tot dificulta el pensament crític i és un problema democràtic de primer ordre”, apunta el president de la Federació d’Associacions Veïnals, Manuel Navas, a aquest digital. “La cohesió social és fonamental i ara està en risc amb les xarxes actuals, controlades per l’extrema dreta”, insisteix. “Les xarxes van néixer per entretenir però la realitat és que han esdevingut una cosa molt diferent”, ha palesat la regidora de Participació, Sònia Sada, en la presentació del fòrum.
Per plantar-hi cara, la FAV planteja la setena edició del Fòrum de Democràcia Local com una dicotomia entre les xarxes i la democràcia. “Intentem donar instruments a la ciutadania”, afegeix Navas. Per a tal efecte es plantegen tres taules rodones amb especialistes, i diverses aproximacions. Les inscripcions encara estan obertes.
Programa del FDL
La jornada arrencarà a les 9.30 hores del matí amb la benvinguda per part de l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés.
- Posteriorment, obrirà el fòrum l’investigador de la UAB Sergi Soler, que explicarà com funciona L’algoritme i l’ecosistema digital en la primera taula a partir de les 10 hores.
- A les 11.30 hores serà el torn del graduat en Sociologia i doctorand en Ciència Política per la UAB Ismael Seijo. Pronunciarà la ponència La joventut davant l’auge reaccionari.
- Finalment a les 12.30 hores serà el torn de les alternatives, com la promoció de l’educació mediàtica. La doctora en Comunicació i Periodisme per la UAB, i presidenta de l’entitat d’alfabetització mediàtica Learn to Check, Nereida Carrillo presentarà les Respostes crítiques i educació mediàtica.
La jornada es tancarà poc abans de les 14 hores, amb la presentació de les conclusions i les intervencions de la regidora de Participació, Sònia Sada, i del president de la FAV, Manuel Navas. “Hem de veure com podem contrarestar les mentides per part de xarxes i pseudomitjans perquè la batalla per la democràcia va i anirà per aquí”, afegeix Navas. “Volem que la jornada sigui un punt d’inflexió i ens pugui fer arribar a instituts amb tallers per promoure valors més solidaris, humans i equitatius”, finalitza el president de la FAV.
Xarxes, joves i actualitat
Les darreres dades consoliden una tendència nascuda a partir de la pandèmia: bona part dels joves han deixat de banda els mitjans de comunicació per informar-se de l’actualitat i ho fan preferentment a través de les xarxes. Així ho evidencia l’informe més recent del Reuters Institute for the Study of Journalism. Dos de cada cinc, és a dir, el 40 per cent fan servir principalment les xarxes socials per informar-se, amb una predilecció creixent pels formats audiovisuals. Instagram, TikTok i YouTube són ara per ara les grans fonts d’accés a l’actualitat per a milions de persones. El 24 per cent dels joves s’informen preferentment per mitjans digitals, el 21 per cent bàsicament per la televisió, el 4 per cent per la ràdio i el 4 per cent per la premsa escrita. A més un percentatge creixent s’informa a partir dels xats d’intel·ligència artificial com ChatGPT, Gemini, Claude, Grok o Copilot. Bona part dels enquestats no veu diferències entre el que diu un influencer o un youtuber i el que diuen els mitjans de comunicació. Les darreres enquestes sociològiques mostren també com una quarta part dels joves veu preferible un règim autoritari en determinades circumstàncies.
A més a més, els algorismes privilegien els continguts polèmics i fàcils de viralitzar, al marge de la seva veracitat, cosa que afavoreix la radicalització i la polarització. Cal recordar que darrera de les grans xarxes socials, i de l’IA, hi ha grans imperis tecnològics, com Meta, Google, Microsoft, SpaceX, OpenAI o Palantir.
