Yovana Garfias és la sòcia local de la Campanya Mans Unides 2026. Directora de l’Àrea Lima de FOVIDA, lidera projectes enfocats a l’agricultura urbana i la seguretat alimentària en comunitats de Lima on, degut al canvi climàtic i les desigualtats socials, disposen de pocs recursos productius per seguir endavant. De la mà de Mans Unides, promouen la creació de conreus, mecanismes de captació d’aigua i altres iniciatives per lluitar contra la fam i pobresa en la regió.
En aquesta entrevista, Garfias explica el fenomen de la inseguretat alimentària, com s’està traduint en el dia a dia de les famílies, en quines condicions viuen i com FOVIDA s’involucra en proporcionar-los educació i tècniques productives per afavorir l’autosuficiència de la zona. Tanmateix, parla de les polítiques públiques en aquest marc i què s’està fent al respecte.
Parla’ns una mica de la teva organització i dels àmbits en què us impliqueu.
FOVIDA és una entitat sense ànim de lucre que treballa amb el propòsit de contribuir al desenvolupament d’una societat justa i democràtica. Actualment estem implicats en dos projectes al Perú, un país amb grans desigualtats (el 27 % de la població es troba en situació de pobresa) i, per tant, amb greus problemes de seguretat alimentària. Ens centrem en les zones perifèriques, conegudes com a periurbanes, on viuen famílies amb dificultats d’ocupació, habitatge i accés als serveis bàsics.
També actuem a les zones rurals de les regions de Junín i Huancavelica. Desenvolupem el projecte Famílies Construint Resiliència, en el qual treballem amb 210 famílies. El cost de la vida és elevat en relació amb els seus baixos ingressos, i a més pateixen escassetat hídrica. Juntament amb Manos Unidas, impulsem la promoció d’horts agroecològics per produir aliments frescos i nutritius. A més, s’han constituït comitès de gestió d’horts liderats per dones. Tot plegat ha generat un moviment per presentar propostes davant les autoritats, accions que ja s’han dut a terme en tres municipis
Quines diferències heu notat entre l’escassetat al camp i a la ciutat?
En l’àmbit rural, l’activitat generadora d’ingressos és principalment l’agricultura, i la majoria de la població treballa al camp. El problema és que els petits agricultors, a causa del canvi climàtic i de l’escassetat de recursos, produeixen menys. Sovint, l’home es veu obligat a anar a treballar a la ciutat, mentre que la dona s’encarrega dels horts per tal de diversificar els ingressos i cobrir altres necessitats bàsiques com la sanitat i l’educació. L’estratègia és clara: desenvolupar les capacitats de les dones i, alhora, afavorir la conservació dels ecosistemes que els permeten produir. Utilitzen l’aigua dels llacs o de les cochas (pous naturals), per això impulsem la protecció d’aquests espais, la reforestació i la plantació d’arbres.
En tots dos contextos l’estratègia és similar, però al camp la dependència de l’entorn natural és molt més gran. A la ciutat treballem amb població migrant establerta a la perifèria, en zones sense condicions adequades d’habitatge i amb manca de serveis bàsics. El sòl és àrid i rocós, i les temperatures són extremes. Són comunitats especialment vulnerables, amb més incidència de malalties i amb feines informals que els permeten subsistir dia a dia.
Has comentat que les dones han pres la iniciativa davant d’aquestes situacions, ja sigui cuidant els horts o impulsant millores. Com d’important és aquest fet per a la comunitat?
És important que les dones tinguin participació política, ja que històricament han estat relegades. Estem treballant perquè puguin formular polítiques públiques i perquè es tinguin en compte les necessitats de les persones més vulnerables. Volem que aquestes propostes siguin inclusives i no generin noves desigualtats.
A la societat encara hi ha moltes situacions de violència contra les dones, amb casos d’homicidis i maltractaments. Participar i liderar aquests projectes les dona més autonomia i més força per denunciar aquestes situacions. Nosaltres aspirem a una societat justa i igualitària, on es reconeguin plenament els seus drets.
Quines dificultats us trobeu al camp? Tot i que es poden plantar horts o arbres, les sequeres assequen els rius i els temporals forts destrueixen els conreus, alterant l’ecosistema… Com busqueu garantir aquesta estabilitat al llarg de l’any?
En l’àmbit rural, per exemple, creem espais d’emmagatzematge d’aigua que permeten retenir-la durant més temps. Una altra estratègia és la reforestació i la sembra d’arbres, que serveix com a mesura de control de l’aigua i, durant l’època de neu, actua com a barrera natural que protegeix els horts.
També diversifiquem les sembrades per oferir una millor resposta davant de possibles desastres. A nivell urbà, creem infraestructures controlades per als horts urbans per evitar l’exposició directa al sol. Realitzem dues campanyes de sembra a l’any i hem implementat sistemes de reg eficients.
Quins indicadors utilitzeu per identificar quines zones pateixen inseguretat alimentària?
Utilitzem els indicadors més generals, els que publica la institució nacional. Però també disposem d’espais de consulta per conèixer les necessitats concretes de cada comunitat i es prioritzen els problemes que cal atacar. Els centres de salut informen sobre els tipus de malalties prevalents, que sovint es donen a les zones periurbanes. Això ens ajuda a definir la nostra estratègia d’actuació. A més de les estadístiques nacionals o de l’organització corresponent, el més important és el treball de camp. Els nostres principals avaluadors són la mateixa comunitat.
Quan hi ha escassetat, crisi o qualsevol conflicte, els més afectats són els infants. Com els impacta això en el dia a dia?
Els infants d’entre 0 i 5 anys són els més vulnerables; si no s’alimenten correctament poden tenir problemes d’aprenentatge. Garantir-los aliments saludables els permet tenir millors condicions per anar a l’escola i desenvolupar-se. Treballar en la seguretat alimentària té un impacte directe en el seu àmbit educatiu i social, ja que es mostren més actius i participatius. Aquest projecte també aborda aquests aspectes, generant un efecte transversal sobre l’educació, la salut i la cultura.
Quines polítiques públiques s’estan impulsant des de les administracions per millorar les condicions dels ciutadans, tant a l’àmbit rural com al periurbà?
La resposta es diferencia segons el nivell administratiu. A escala nacional, s’ha presentat un pla d’agricultura familiar, però la seva execució és limitada perquè no és una prioritat del govern central. A nivell regional i local, que és on nosaltres actuem, tenim més incidència en polítiques més immediates.
Per exemple, a l’àmbit periurbà, treballem en tres municipis, i dos d’ells ja han aprovat l’ordenança d’agricultura urbana, que promou el suport als horts. Aquests municipis han creat un programa que permet capacitar altres comunitats en la gestió d’horts, establint així els primers passos per implementar aquesta política.
Com negocieu amb les institucions?
No totes les autoritats són obertes al diàleg. És força difícil: abans hi havia una concepció més participativa, però actualment està canviant i predominen tendències més personals o polítiques, fet que complica els processos de negociació. Establim accions d’incidència que van des de reunions amb alcaldes fins a trobades amb funcionaris, però això no garanteix resultats.
De fet, s’han aprovat normatives que afavoreixen l’agroindústria i no donen suport al petit agricultor. Hi ha un retrocés normatiu per part de les autoritats, inclòs en qüestions de gènere: les dones són les que lideren aquests processos, i nosaltres només les acompanyem.
Has comentat que el govern està derivant cap a un espai més restrictiu pel que fa als drets i menys participatiu. Aquests retrocessos també afecten les organitzacions que lluiten per causes fora dels ideals del govern. Noteu que se us limiten els vostres drets o les vostres actuacions?
Actualment hi ha una crisi de governabilitat. En deu anys, hi ha hagut sis presidents, i sumat a la crisi econòmica, això està generant molta convulsió. En unes protestes de l’any passat, van morir 60 persones. S’està criminalitzant tot allò que vagi en contra dels ideals del govern.
S’ha modificat la Llei APCI, que controla i restringeix la cooperació amb les institucions. Com a entitat, no podem defensar una víctima de l’Estat; volen subjectar el treball de les ONG i privar-nos de llibertats. Tot i això, nosaltres continuem mostrant el que fem i avançant. Les eleccions d’abril al nostre país representen una oportunitat de canvi.
Per acabar, ja que tot està en stand-by a l’espera de les eleccions d’abril, quins plans de futur proper té FOVIDA i les comunitats on actueu? Hi ha preocupació que, si guanya el partit equivocat, la vostra feina es torni més difícil?
Els projectes no són de curt termini: requereixen acompanyament continuat i desenvolupament de capacitats perquè les comunitats aprenguin tècniques productives i adquireixin experiències. Ens assegurem que es compleixin les polítiques aconseguides, però no canviem la nostra missió: promoure el desenvolupament local i l’autonomia de les comunitats.
Les ONG actuen com a línia de defensa. FOVIDA forma part de l’Associació Nacional de Centres, on establim diàleg i presentem propostes normatives. Hem interposat recursos d’empara davant la justícia per evitar que certes lleis ens perjudiquin; estem lliurant aquesta batalla legal i pública. El nostre dret a l’expressió i a la llibertat d’associació no pot ser controlat per ningú.
