La meva pròpia religió és el primer treball musical que presenta Mar Fayos, recollint tres composicions escrites durant la seva estada als Estats Units i afegint composicions inèdites creades a Barcelona a la primavera d’enguany, fruit d’un treball molt personal d’introspecció i autodescobriment, i de la voluntat d’obrir-se per complet[...]

Una explosió de fantasia que ens narra la història de la Chihiro, una nena que sense voler ha entrat en un món habitat per déus antics i éssers màgics, dominat per la malvada bruixa Yubaba. Afortunadament, la Chihiro es troba amb l’enigmàtic Haku, qui l’ajudarà a sobreviure en aquesta estranya[...]

L’espectacle Marúnica, a càrrec de la companyia Roberto G. Alonso ens proposa un viatge iniciàtic, poètic i lúdic per endinsar-nos en el món de la fascinant pintora de la Generació de l’27 Maruja Mallo. La seva variada obra, plena de simbolismes surrealistes i desproporcions, és el vehicle idoni per a[...]

No sé què vull ser és un musical que es realitzarà al Teatre Sant Vicenç amb diferents versions adaptades de cançons d’artistes actuals com Ariadna Grande, Bruno Mars, Ed Sheeran, Lady Gaga entre d’altres. La història està ambientada en un institut dels Estats Units que separa els seus alumnes segons les qualificacions[...]

El Muntaplats, l’espectacle del dramaturg anglès i Nobel de Literatura Harold Pinter, s’estrena sota la direcció d’Albert González a la Sala Quartera (Can Capablanca), El muntatge, que interpreten els sabadellencs Santi Ricart i Òscar Castellví, i amb la firma escenogràfica de la també sabadellenca Mariona Ubia, explica la relació de[...]

La mort és la única certesa de l’existència humana. A Playing Dead & Doing Time de la coreògrafa Victoria McConnell, el final esdevé el punt de partida. Només a través de la mort, quan s’acosta el final, percebem el temps. Valorem més la vida gràcies a la mort. Medim el[...]

Bertolt Brecht, un dels dramaturgs més importants del segle XX, va escriure el 1926 aquesta dura crítica a la burgesia de la seva època. En ella es posa en ridícul la imperant necessitat de tota una classe social per mantenir la imatge pública per sobre de totes les coses, amb[...]