• “Som una ciutat d’acollida. Ho vam ser fa 50 anys i ho volem continuar sent ara”
• “La seguretat ha de ser una reivindicació i una lluita que facin els partits d’esquerres”

El badienc Josep Martínez Valencia, llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, va accedir a l’alcaldia del seu municipi el juny del 2024 després del pas al costat de l’alcaldessa Eva Menor, qui governava la ciutat des del 2009. Amb majoria absoluta del PSC al consistori, Martínez defensa que Badia del Vallès es troba en un moment clau per al seu futur gràcies a projectes com la retirada de l’amiant o la sortida al mercat lliure de milers de pisos de protecció oficial.

Parlem amb l’alcalde al seu despatx, poc abans que es produeixi el tall de llum que paralitzarà el país durant més de 12 hores. En aquesta entrevista, fa balanç de la primera meitat del mandat i aborda els principals reptes que afronta el municipi.

Aviat farà un any que va ser escollit alcalde. Com valora la feina feta durant la primera meitat de mandat?
La valoro positivament, com no podia ser d’una altra manera. Ha estat un any molt intens, i parlo a nivell personal, perquè crec que treballar a la ciutat on vius, que t’estimes i que d’alguna forma t’ha vist créixer és tot un honor i un goig. I a més fer-ho en un any com aquest, en el qual celebrem el 50è aniversari de la creació del municipi i estem en un procés molt important per retirar l’amiant dels edificis. 

Un dels compromisos del dia de la seva investidura va ser la retirada d’amiant, una actuació molt reivindicada pels veïns. Ja hi ha un pla sobre la taula. Com avancen els treballs?
El dimecres [30 d’abril] presentem els projectes d’obra, la diagnosi i els plecs tècnics que ens ha fet l’empresa que ens està assessorant, ACM. D’alguna forma el que pretenem és presentar els projectes: hi ha un termini d’exposició pública i durant aquest termini anirem a totes les comunitats de veïns per explicar què farem i també per demanar que ens donin el consentiment per poder fer aquesta intervenció de salut pública en una espai privat.

Els tempos que tenim ara mateix sobre la taula, si tot va bé, és que al llarg d’aquest 2025 començaran amb la primera fase d’obres, que afecta 127 comunitats de veïns on l’actuació suposarà només la retirada, sense haver de reposar cap altre material. Hem estat també un temps analitzant diferents dificultats tècniques que ens anaven sorgint, perquè fer una intervenció pública en 127 comunitats té moltes coses tècniques per analitzar, però sembla que ja ho tenim bastant resolt i ho volem anar a parlar amb les comunitats. 

Després tindrem unes 38 comunitats, aproximadament, que les passarem a la fase 2, on es farà la retirada i posteriorment la reposició, que estem parlant principalment de taulades. A partir d’aquí els terminis són els que es fixen. Una licitació pública evidentment té les seves dificultats i els seus tempos que hem de garantir. El procediment es farà amb totes les garanties legals i amb totes les garanties de salut pública. En aquest sentit, si hem de trigar una mica més per tenir la garantia que tot es faci correctament, doncs així ho farem. Insisteixo, dimecres comencem amb el compte enrere perquè presentarem els projectes al ple i s’aprovaran.

A banda de l’amiant, molts habitatges de Badia poden sortir enguany al mercat lliure. Com afectarà aquest fenomen al municipi?
Per a nosaltres és una oportunitat, perquè les polítiques d’habitatge avui estan en el debat polític. És cert que dels 5.000 habitatges que té el municipi, 4.000 ja van passar al mercat lliure durant el 2023 i queden uns 1.400 habitatges que estan en catalogació de protecció oficial. Fa un parell de setmanes el Govern de la Generalitat va arribar a un acord amb Esquerra Republicana, amb la CUP i amb Comuns per tal de continuar amb la protecció oficial per l’emergència habitacional que patim a tota la zona de l’àrea metropolitana. Per tant, aquests 1.400 habitatges continuaran amb protecció oficial indefinida. Caldrà veure com es desplega aquest acord entre partits polítics, perquè no tenim la certesa legislativa aprovada. I jo estic pendent també de reunir-me amb la Secretaria d’Habitatge per poder parlar de la singularitat que té aquest municipi.

Ho encaixem com una oportunitat perquè som una ciutat d’acollida. Ho vam ser fa 50 anys i ho volem continuar sent ara. És evident que tenim al davant un relleu generacional. Totes aquelles persones que van arribar fa 50 anys ja són una població molt envellida i, per tant, hem d’apropar-nos a nous ciutadans i noves ciutadanes que vindran aviat i que trobaran en aquesta ciutat una ciutat amb serveis, ben connectada i amb uns espais públics dignes. I una de les coses que volem, sempre ho diem, és apropar-nos a la Universitat Autònoma perquè som el nucli urbà més proper a ella. Des del punt de vista de l’Ajuntament estem treballant perquè així sigui.

L’Incasòl construirà un bloc de pisos per a joves al carrer de Saragossa. Per què s’ha decidit enfocar-ho a aquest col·lectiu?
Els nostres pares i els nostres avis van tenir l’oportunitat de tenir un habitatge a Badia, però molt jovent del municipi, en canvi, no ha pogut quedar-s’hi a viure al llarg dels darrers anys. Ja no només perquè no hi havia suficient espai per construir nous habitatges, sinó també perquè tots els pisos estaven ocupats per totes aquelles persones que van arribar fa 50 anys. Per això hem considerat oportú amb l’Incasòl fer habitatge dotacional per a joves. Hem tingut una resposta bestial del jovent badienc que vol quedar-se al municipi i que vol començar un projecte de vida aquí, igual que ho van fer els nostres pares. [Els tràmits] van començar al febrer, està tot el procés en marxa, i segurament el proper any ja publicarem la convocatòria per fer l’adjudicació. Els tempos que tenim presents és que en dos o tres anys ja hi podrien començar a viure els joves badiencs.

Deia abans precisament que Badia és un dels nuclis urbans més propers al campus de la UAB. Es vol potenciar la relació amb la comunitat universitària? Com?
Fins ara havíem viscut d’esquenes a l’Autònoma, entre altres coses, perquè els estudiants no baixaven a Badia perquè no hi trobaven un habitatge, perquè tot era de propietat, no hi havia lloguer. Amb la fi de la protecció oficial, una de les oportunitats que ens apareixen és que es podran llogar aquests pisos. Són pisos amplis per a estudiants, que estan molt propers al campus i que disposen d’uns serveis al municipi que creiem que poden facilitar la vida dels joves estudiants.

De quina forma treballem? Hem començat a parlar amb el rectorat, que van tenir eleccions fa poc, i estem treballant amb un grup d’experts en polítiques d’habitatge, on també s’integrarà el personal de l’Autònoma, per veure de quina forma podem concretar aquesta col·laboració entre les dues parts, ja sigui amb la possibilitat de compartir habitatge o apropant-nos a ells des del punt de vista cultural o educatiu. Són moltes les alternatives que tenim a sobre de la taula i les volem estudiar i lluitar totes.

A l’altra cara de la moneda hi ha la gent gran. El moviment veïnal reclama des de fa molt temps una residència pública, que seria competència de la Generalitat. Es podrà fer?
Per a nosaltres és una reivindicació històrica per donar resposta a les necessitats de la gent gran del municipi, que es va deixar la pell per aconseguir la ciutat que tenim ara i ens va deixar el llistó molt alt. Sí que és cert que com a Ajuntament fem molta atenció domiciliària i molta teleassistència. També una de les reivindicacions és l’ampliació del centre de dia. Ja hem començat a generar contactes amb la conselleria i hi ha bona voluntat, entre altres coses, perquè les persones que hi són també van demanar amb nosaltres la residència al Parlament quan governaven Esquerra i Junts. A partir d’aquí creiem que el model residencial ha de ser l’última bala, o l’últim recurs, millor dit, perquè hi ha d’haver altres models d’habitatge compartit, d’habitatge dotacional per a la gent gran o fins i tot l’ampliació del centre de dia, que donarien molta resposta positiva a les necessitats actuals de la gent gran.

Segons les darreres dades, Badia torna a ser un dels municipis de l’entorn metropolità amb les rendes més baixes. Com es pot revertir aquesta situació?
La singularitat del municipi des de la seva creació i els règims de polítiques d’habitatge han donat el resultat que el nivell socioeconòmic dels habitants de Badia sigui baix. Per què tenim unes rentes baixes? Perquè 1 ) som classe treballadora i perquè 2) de totes aquelles persones que van arribar aquí fa 50 anys, ara hi ha molts casos en què només en queda una dona vídua, que viu sola a un habitatge, amb una pensió de viduïtat molt baixa, i això també fa que el règim de renda sigui baix.

Però sí que és cert que tenim un 15 per cent d’atur que està molt concretat, sobretot en gent jove i en gent adulta. Impulsem diferents iniciatives des del punt de vista de l’ocupació i hem anat reduint de forma molt gradual l’atur al llarg dels últims anys, però és un repte. [La renda per càpita] és la resposta al règim de polítiques d’habitatge que hi ha hagut al municipi i a la singularitat que té Badia.

Al límit del terme municipal hi ha l’Aeroport i el polígon de Sant Pau de Riu-sec. Dos espais que ha reivindicat molt el govern Farrés en matèria econòmica. Tenen un impacte per als badiencs?
Crec que sí. De fet, una de les coses que portarem a terme en aquest any és el nou espai econòmic que estem treballant amb un privat, que és una parcel·la de Culmia que està just al darrere del carrer Oporto. És un solar que està a cavall entre Badia i Sabadell, tot i que gairebé tot el terreny és de Badia. Properament podrem tenir allà diferents activitats econòmiques que donaran feina als habitants de Badia del Vallès, que generaran una remodelació urbanística de tot aquell entorn i que permetran tenir més recursos en aquest cas per a l’Ajuntament. A partir d’aquí, jo crec que els propers mesos tindrem una resposta molt positiva i podrem donar anuncis molt positius.

Pel que fa a la mobilitat, Badia continua sent un municipi ben situat per arribar en vehicle privat, però no en transport públic. Quins avenços poden haver en transport sostenible?
Gràcies a la voluntat de la consellera Paneque, fa uns mesos es va decidir ampliar sobretot el trajecte de l’A2, de Badia a Barcelona, provocant que Barberà i Badia tinguin més serveis, en aquest cas per la mobilitat. Crec que el govern de Salvador Illa està per aquesta tasca, per intentar donar resposta a tots els reptes de la mobilitat sostenible.

Hem treballat també amb l’Àrea Metropolitana i amb la Generalitat per poder oferir nous itineraris. Itineraris que, per exemple, ens puguin fer arribar des de Badia a l’Autònoma. I ja no només arribar a la UAB, sinó també arribar a l’R8, que connecta amb l’altre Vallès, o arribar a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, és a dir, poder fer una línia Barberà-Badia-Autònoma. Pot ser també una de les alternatives que es contemplin aviat o que fins i tot es contemplin en el nou contracte d’autobusos que finalitza el 2028 i que assumeix l’Àrea Metropolitana.

El seu govern també ha fet èmfasi en les polítiques de seguretat. Quines mesures s’han dut a terme?
Hem apostat molt per la seguretat i per la convivència perquè considerem que la seguretat ha de ser una reivindicació i una lluita que facin els partits d’esquerres, democràtics i progressistes. Hem instal·lat càmeres de videovigilància i hem realitzat diferents controls policials, ja no només a l’interior del municipi, sinó també amb una molt bona coordinació amb Barberà del Vallès i amb Cerdanyola, sobretot amb l’objectiu de garantir la bona convivència i de garantir la seguretat en un entorn metropolità i en un moment en què la cultura del respecte, la cultura del bon talant o la cultura del bon veïnatge estan molt en entredit.

Aquí a Badia tots ens coneixem, som un poble, tothom sap qui és la família d’un i de l’altre, i per tant necessitem generar aquest vincle de bona convivència i d’unió que sempre hem mantingut. I això es duu a terme amb la Policia Local, però també amb altres eines com per exemple el servei de mediació comunitari que tenim a l’Ajuntament per generar bona convivència entre el veïnat de les diferents comunitats. O fins i tot instal·lant eines com poden ser les càmeres de videovigilància que abans esmentava, on tenim totalment controlat el municipi, les entrades i sortides. Gràcies també a la intel·ligència artificial podem saber si entra algun cotxe o algun vehicle que tingui alguna alerta perquè automàticament els nostres agents puguin actuar de forma ràpida.

La prohibició de les cases d’apostes ha d’afavorir aquesta convivència?
Exacte, és un pas més en pro de la bona convivència i de generar un atractiu al municipi. I atractiu significa que el comerç de proximitat no pot ser una casa d’apostes, sinó que el comerç de proximitat és aquell que dona resposta a la necessitat, per exemple, de la gent gran. Consideràvem que no era el nostre model. Allò va ser una decisió que es va prendre fa uns anys, que ni tan sols és una voluntat del propi alcalde, però sí que volíem donar resposta d’aquesta forma i ser contundents perquè aquest tipus de negoci perjudica ja no només a la imatge del municipi, sinó també a molt jovent i a moltes persones que tenen un problema de salut com la ludopatia, del qual moltes vegades no se’n parla. S’ha d’estar al costat d’aquestes famílies.

La setmana passada va fer públic que l’Ajuntament denunciava presumptes irregularitats per part d’un funcionari en el pagament a proveïdors. Què ha passat?
El 16 d’abril vaig rebre una trucada per part de l’Ajuntament, tant de la Interventora com del Tresorer Municipal, que hi havia un conjunt de pagaments irregulars a diferents proveïdors. Immediatament el que vam fer va ser analitzar què estava succeint i vam detectar aquestes irregularitats que les vam posar en coneixement a Mossos d’Esquadra el mateix dia. De forma molt ràpida i professional s’ha aconseguit fer una anàlisi molt concreta i una auditoria del que havia succeït i a partir d’aquí el cos de Mossos d’Esquadra està fent la investigació. 

Tinc coneixement que s’ha posat a disposició judicial tota aquesta informació i per tant he considerat oportú també fer una comunicació a la ciutadania per garantir la professionalitat del conjunt de treballadors i treballadores municipals. Vam suspendre de treball i feina a una treballadora de la qual teníem sospites que s’havien produït aquests moviments, ja no només des del punt de vista del software i dels aplicatius que s’utilitzen a l’Ajuntament. I per tant, ens trobem en mans de les autoritats perquè es pugui esbrinar i anar fins al final amb la responsabilitat que es consideri. En tot aquest procediment l’Ajuntament actuarà com a part perjudicada, perquè hem estat víctimes d’aquesta situació i, per tant, intentarem que el dany que s’ha provocat es pugui retornar de la millor forma possible i amb totes les garanties judicials possibles.

Badia arriba als 50 anys. Com serà la celebració?
Volem posar en valor la ciutadania que va arribar a Badia fa 50 anys i explicar en primera persona la història del municipi. Creiem que és una cosa que ningú més pot fer, només nosaltres. Podríem dir que som una ciutat artificial que va construir el franquisme, però que Franco només va ficar aquí el formigó i va ser la ciutadania la que va lluitar pels serveis que té avui dia.

Hem programat un conjunt d’activitats intergeneracionals, educatives i culturals al llarg de tot l’any. Vam començar amb la presentació d’un llibre fa unes setmanes, coincidint amb Sant Jordi; per al mes de maig hem planificat la projecció de la pel·lícula d’El 47; i per al mes de juny, coincidint amb la Festa Major, volem fer un mural participatiu on involucrem i posem en valor la història de totes aquelles persones que van arribar fa 50 anys i que van possibilitar que la vida dels seus fills fos millor que la seva pròpia vida. 

També volem treure pit amb orgull d’allò que som com a ciutat, de totes les persones anònimes i famoses que té el municipi, que en són moltes. Ja no només l’Antonio Díaz [El Mago Pop], el Sergio Busquets, o l’Eva Menor, que són els que més estan sobre la taula, sinó moltes altres vides anònimes que han estat un exemple d’ascensor social. Continuarem també al llarg del juliol amb un acte institucional on volem retre homenatge a totes aquestes persones i a les institucions democràtiques que van fer possible que avui estiguem en el punt en què estem. I que vinguin 50 anys més d’èxits en aquesta humil ciutat i en aquest humil quilòmetre quadrat!

Fotos: David Jiménez.