El Govern català incrementarà el finançament específic de Badia del Vallès fins els 4,1 milions d’euros, un milió més que fins ara. Així ho ha fet públic el conseller de Presidència, Albert Dalmau, en la reunió bilateral amb l’alcalde de Badia, Josep Martínez València a l’ajuntament de Badia, a la que també ha assistit la consellera i exalcaldessa Eva Menor, qui va fer bandera de la posada al dia del finançament especial d’un municipi sense gaire territori. La trobada ha servit també per posar al dia el calendari de la retirada de l’amiant dels edificis de la ciutat, que implicarà 38 blocs més en una segona fase.
Segons explica l’Agència Catalana de Notícies, l’aportació de la Generalitat a l’ajuntament de Badia s’incrementarà un 7,34 per cent per habitant per fer més estable la transferència, cosa que farà arribar el finançament específic per a Badia a 4,11 milions d’euros. El finançament singular prové de l’especificitat de Badia del Vallès.
Per què Badia té un finançament especial?
“Badia té una singularitat urbana que la fa especial, té 0,9 quilòmetres quadrats, no té possibilitats ni espais per poder créixer, té una manca d’activitat econòmica i a més se li suma un element que també és molt important, i és que tota la part d’habitatges tenen uns valors cadastrals molt baixos”, ha explicat l’alcalde, Josep Martínez. Això implica que l’IBI es converteix en el principal ingrés del consistori, i malgrat tenir el tipus impositiu gairebé més alt de tot el país, la recaptació és mínima.
L’any 2015 es va pactar un finançament més just amb la Generalitat. Ara de la mà del professor de la UB i catedràtic d’Hisendes Locals, Joaquim Soler, s’ha posat tot plegat al dia. El resultat són els 4,1 milions d’euros amb què es basa el nou sistema, i que actualitza el 3 milions que es van acordar l’any 2015. Des de llavors l’aportació ha estat congelada malgrat la inflació i sense possibilitat de rebre altre ingrés.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha destacat que l’acord respon a una “reivindicació històrica”. Menor ha reivindicat que el Govern ha complert amb el compromís que tenia amb la ciutat. “Es dota Badia d’un sistema de finançament estable, que està mesurat respecte de l’IBI, que té en compte la capacitat fiscal i els ingressos i no només les despeses”, ha apuntat. El pressupost municipal de l’Ajuntament de Badia per al 2026 se situa al voltant de 14,75 milions d’euros.
Lluita contra l’amiant
Durant la trobada també s’ha informat sobre l’estat de les actuacions de retirada de l’amiant als edificis. El 2021 la Generalitat, a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), va atorgar a l’Ajuntament una subvenció directa per import de 4,49 milions destinada encapsular i retirar l’amiant dels blocs. Ara com ara, aquesta operació es troba en la fase 1, que afecta galeries i tubs de ventilació en 127 comunitats de veïns. S’ha prorrogat el termini d’execució fins al 13 d’octubre de 2027, amb justificació fins al 12 de gener de 2028. A banda, s’afegeix una segona fase, que permetrà intervenir en 38 edificis més: “Badia serà la primera ciutat d’Europa lliure d’amiant”, ha destacat Dalmau.
Impuls a l’habitatge
En matèria d’habitatge, el Govern s’ha compromès a participar en una taula de treball conjunta amb el consistori per acompanyar-lo en el desenvolupament del projecte per redefinir el model residencial després de l’alliberament del règim de protecció oficial que afecta milers d’habitatges. La Generalitat estudiarà el potencial dels terrenys de les antigues escoles, situades a la zona est per ampliar l’oferta d’habitatge públic, que ara mateix només pot créixer a la franja que fa frontera amb Sabadell, després de la redefinició dels límits territorials entre les dues ciutats. Avui en dia, ja s’està construint un nou edifici al cor de Badia que fins fa poc es feia servir d’aparcament públic en superfície. Aquest nou bloc tindrà 32 habitatges per a menors de 35 anys empadronats al municipi, i que l’Incasòl preveu tenir acabat aquest any.
