- “Era essencial poder assumir la gestió de l’aigua”
- “No volíem tancar el mercat de la Zona Hermètica, volíem que el gestionés qui el pot gestionar, Sabadell”
Elisabeth Oliveras (Sabadell, 1965) arriba a l’equador del seu tercer mandat consecutiu com a alcaldessa de Sant Quirze del Vallès. Educadora infantil de professió, va revalidar el càrrec a les eleccions del 2023 encapçalant la llista de Junts per Sant Quirze, una candidatura d’esquerres integrada per ERC, membres independents i gent propera a la CUP. Després de l’aposta decidida per la municipalització del servei d’aigües, el poble ha d’afrontar en els propers anys reptes importants com la construcció d’habitatge social o la descongestió de la mobilitat, entre d’altres.
En aquesta entrevista realitzada el 16 de maig, l’alcaldessa repassa alguns dels temes més rellevants de l’actualitat del municipi i ofereix el seu punt de vista sobre projectes de que afecten tant Sabadell com Sant Quirze.
Tot just arribem a l’equador del mandat. Quin balanç fa del seu temps al capdavant de l’Ajuntament?
Aquest és el nostre tercer mandat com a grup municipal i jo com a alcaldessa. Ha sigut un aprenentatge constant. En el primer mandat teníem un pacte polític amb Iniciativa, en el segon vam estar amb majoria absoluta i ara estem amb Sant Quirze en Comú, amb la mateixa regidora que havíem pactat fa vuit anys, i amb Som Sant Quirze, que són dos regidors nous que han arribat aquest mandat. Tot i ser tres grups al govern, sumem 10 [edils] i la majoria és 11. Això ens porta a fer encara més aquest treball que ja fas sempre de comunicar a l’oposició allò que estàs proposant per obtenir el seu suport, perquè al final quan tot allò que passa pel ple és volgut per tots els grups, sembla que li pots garantir una continuïtat millor que no pas si els grups s’abstenen o hi voten en contra.
En aquest sentit, si sempre havíem estat aprenent, ara és un aprenentatge encara més de buscar majories i d’equilibris dins del govern. Al final dos grups fa molts anys que som a l’ajuntament i coneixem molt la gestió municipal, som grups molt propers ideològicament i ens és molt fàcil treballar. Amb els altres companys [Som Sant Quirze] no se’ns fa difícil, però no coneixien l’administració i hi havia una diferència de ritme. Ara ja tenen certa solvència i vas veient que les coses van fluint.
D’altra banda, és la primera vegada que hi ha molta representació de la dreta al nostre ajuntament. Bé, en aquest i malauradament en tots. En el nostre cas, és la primera vegada que hi ha dos regidors de Vox, que podem dir que es van endur els vots de Ciutadans, però a més va entrar el Partit Popular. Si a més hi sumem que Junts per Cat és un partit de dretes, el resultat és que els de la dreta tenen molts vots. Això preocupa perquè els discursos passen a parlar sempre de seguretat i es fa molt feixuc. És un discurs que atrau vots, però no és una foto de la realitat.
Potser el resum és aquest: el fet d’aprendre a treballar en un equip de govern de tres, en minoria; que hem anat traient tot allò que hem anat proposant al ple, que hem aprovat ordenances amb uns, que hem anat aprovant ordenances amb altres… només hi ha dos grups que no es casen mai, que en aquest cas no és Vox, sinó PP i Junts per Cat.
Han estat uns anys de reptes, amb una administració de la Generalitat aturada i poc hàbil perquè ha acabat amb governs en minoria, perquè no tenen pressupostos… i perquè en el temps que triguen en pactar o no pactar, totes les aprovacions que necessiten consellers o directors generals no funcionen. En aquests tres mandats ja ens hem trobat massa vegades que vas a la Generalitat i tornen a estar en funcions, de manera que no pots tirar endavant allò que necessita el teu poble en aquell moment.
Després d’haver de prorrogar el del 2024, el ple ha aprovat definitivament el pressupost de 2025. El tinent d’alcaldia Àlex Brossa el va descriure com “el més elevat aprovat a Sant Quirze”. En què es veurà reflectit?
Primer, es veurà reflectit en l’estabilització. Sabeu que l’estat espanyol va aprovar unes pujades salarials que cal aplicar. Per tant, una part és la part laboral, que les persones que treballen a l’ajuntament tinguin reconeguts els seus drets. I l’altra, quan ja parlem amb la ciutadania, és bàsicament la millora de tots els serveis. Per exemple, hem licitat el nou servei de jardineria i ara puja gairebé 350.000 euros més respecte a l’antiga licitació. Hi ha més zones, més intensitat, una proposta de més plantació d’arbres, una mirada amb la sequera que en l’anterior contracte no hi era, una adequació de les espècies, un equip que només farà arbrat públic… una sèrie de millores que amb els anys manifestament eren necessàries.
Un altre punt que malauradament ha generat molt soroll a tots els municipis, i dic malauradament per la mala gestió de l’estat, ha estat la recollida selectiva. A nosaltres justament aquest any se’ns acaba el contracte i, per tant, ja hi ha el canvi de model, que s’està decidint ara, i que farà que s’incrementi el cost. Però a més a més, ara ens veiem obligats a cobrar el 100 per cent als veïns d’allò que costa el servei. Per tant, hem hagut de reflectir aquests ingressos que hi hauran. És veritat que la diferència, allò que hem deixat de posar l’ajuntament, ho hem invertit a via pública: en el contracte de neteja hem augmentat les freqüències, hem posat un servei de porta a porta al comerç, etc.
Sobretot també es veurà la part d’inversions que l’any passat va quedar molt frenada i que a partir d’ara anirem veient [executar-se]. Hi ha un projecte de dos milions i mig d’asfaltat i via pública, inversions als centres escolars per més de 600.000 euros, nou pavelló… actuacions a l’espai públic que la gent s’anirà trobant i que, evidentment, no vam poder fer durant l’any passat amb un pressupost prorrogat.
En aquest sentit, el principal partit de l’oposició, Junts per Catalunya, lamentava l’augment de la pressió fiscal al municipi. Considera que ha estat desmesurat. Ho ha comentat una mica, però a què es deu aquest increment? Principalment a la recollida selectiva?
No, hi ha una part també de la pujada de l’IBI. No és que sigui obligatori pujar-lo, però les despeses estructurals de tots els municipis i de totes les famílies han pujat. És a dir, viure ara és més car que fa sis anys. Hi ha hagut un efecte inflacionista aprofitant la guerra d’Ucraïna i la desestabilització, els costos dels suministres s’han disparat enormement i estem pagant tres vegades el que abans pagàvem de llum i de gas en els serveis públics. Per tant, l’estructura del municipi, ja ella sola, sense fer res extraordinari, necessitava més diners per donar el servei. I nosaltres feia sis anys que no apujàvem l’IBI, ja que vam proposar fer-ho l’any passat, que era quan necessitàvem inicialment els diners, però no vam aconseguir convèncer ningú a les ordenances i, per tant, no vam poder fer pressupost. I aquest any hem aconseguit convèncer.
Una bona part [de la pujada] ja se la menja aquest manteniment. Nosaltres fem una progressió en l’increment de manera que qui més té més paga, una mica amb aquesta idea de justícia fiscal que hauria d’existir a tot arreu. Per tant, hi ha uns coeficients que han pujat més que altres.
Per a Junts per Cat sempre és excessiu, però les seves demandes per pactar sobrepassen la capacitat econòmica d’aquest ajuntament d’ara i dels propers 10 anys si no toques l’IBI o no millora el finançament l’estat. Al final, això és capciós. L’estat que recapta els diners de tots nosaltres no els torna. Per tant, per segona vegada, tots els catalans tornem a pagar-nos el benestar en el nostre municipi. Paguem la nostra fiscalitat, però alhora la tornem a pagar si volem uns serveis, perquè al final no hi ha una equitat econòmica. L’estat ens aporta tributs, però no tens una fòrmula clara que puguis entendre. Si tu ets un municipi amb una renda molt alta, com és que estàs cobrant el mateix que un altre municipi que té una renda més baixa? Va per nombre d’habitants? tampoc, perquè igual aquell municipi en té menys que tu. No acabes d’entendre-ho.
Si vols que l’ajuntament sigui solvent, donant bons serveis, en un municipi que té gairebé 150 quilòmetres de carrers, amb una densitat baixíssima [necessites aquesta fiscalitat]. Tenim zones de vivendes adosades en filera, per exemple, o de vivendes aïllades, que per una cantonada hi viuen 10 persones. En un bloc de pisos a Sabadell en aquella mateixa superfície potser n’hi viuen 300. És clar, la fiscalitat és impossible que sigui la mateixa, perquè netejar el carrer costa el mateix, il·luminar-lo costa el mateix i recollir la brossa costa el mateix; però en un cas el cost el paguen 10 i en l’altre posem que 300. Per tant, la diferència hi és.
Nosaltres hem pactat amb qui ens ha fet propostes sense posar el que ells en diuen línies vermelles. Quan tu vas a negociar una cosa, si ja d’entrada dius ‘jo per aquí no passaré’, probablement serà difícil que puguis negociar res. Junts per Cat fa molt soroll, però les propostes que aporten són absolutament insostenibles. Tu no li pots dir al govern ‘volem que feu els asfaltats, ens està molt bé que feu el pavelló i ens està molt bé que feu aquesta altra proposta, però no apugeu impostos’. En detriment de què? de les subvencions? de les inversions a les escoles? de les aportacions econòmiques que fa el municipi?
Penso que estaria bé que algun dia es plantegessin fer el pressupost mirant-se com generar ingressos. Perquè a més a més, hem pujat molt en subvencions. El capítol 4, el que rebem, ha pujat gairebé un milió més. És a dir, hem buscat molts diners fora també. És l’obligació de l’administració local presentar-se a tot allò que pots presentar-te perquè els teus projectes hi són i treure’n la subvenció. Ens hem presentat a subvencions de la Diputació, la Generalitat, els Next Generation, els FEDERs, els PUOSC… perquè així millorem les inversions i no gravem tant la fiscalitat dels veïns. Però és cert que només l’acumulació de l’IPC aquests darrers anys era del 19 per cent i nosaltres hem pujat, a qui més, un 12 per cent. Per tant hi ha una diferència.
Parlem de mobilitat. Els municipis de més de 20.000 habitants hauran d’implementar una Zona de Baixes Emissions. Quina és la idea de Sant Quirze? Amb quins calendaris treballa?
Nosaltres tenim el pla de mobilitat urbana sostenible, que ens falta que ens retornin l’últim informe de la Generalitat. Està aprovat inicialment, ens falta l’aprovació definitiva. I aquí ja contempla les zones. Però tenim un grandíssim problema que es diu Generalitat de Catalunya, infraestructures, obres pendents de fer i la C-58 o la C-16.
A la C-16 mantenen viu el peatge i, per tant, la gent que baixa del Bages, quan arriba a Terrassa, sap que si tira recte paga, però que si passa per Sant Quirze no. Llavors fan el que nosaltres diem l’scalextric: des de quarts de vuit del matí fins a les nou [de la nit] tenim tot el poble cosit de persones que el travessen, que el col·lapsen i que el contaminen per no pagar un peatge.
Tot això ens fa molt insostenible poder gestionar res. La Diputació va dir que faria una ordenança per a tots els municipis per tenir criteris semblants amb les Zones de Baixes Emissions. Sobretot on la trama urbana és molt continuada, com Sabadell o Terrassa, si no tens les mateixes normes, la gent es pot tornar boja. [Així que] anirem en aquest procés d’intentar unificar ordenances que regulin les baixes emissions i que si tu et mous pel Vallès tinguis el mateix impacte a tot arreu on vas. La voluntat és intentar fer-ho fàcil per a la gent o, com a mínim, entenedor. Nosaltres tenim una zona, que és la de Mas Duran, que connecta amb l’autopista i amb Sabadell per la plaça Mil·lenari i per la ronda Arraona. Si Sabadell allà comença a aplicar alguna cosa, haurem de mirar si ens serveix i la podem replicar o si hem d’esperar-nos tots a que la Diputació tregui d’una vegada aquest visor conjunt.
Realment és un gran repte que penso que les administracions i les ciutadania no assolirem. És un repte complex perquè tampoc no s’està millorant el transport públic, no s’està donant més possibilitat que hi hagi més trens. Els Ferrocarrils de la Generalitat estan al màxim i de la RENFE no cal ni parlar-ne de com està. I a l’autopista no hi ha carrils per a transport públic adaptat.
Ara fa uns mesos que es va inaugurar el Portal Sud de Sabadell. S’han notat canvis a l’hora d’accedir al municipi?
Sí, més cotxes. Sabadell tot ho fa amb una mirada de connectar-se a més a més amb el ditxós Quart Cinturó o la B-40, que al final els millora a ells alguna cosa però ens empitjora als del voltant. I ara mateix estem notant que tenim més trànsit.
Quin impacte podria tenir la Ronda Nord en la mobilitat de Sant Quirze?
Ens col·lapsarà encara més. Nosaltres ja vam viure el soterrament de la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat, amb aquesta mirada insolidària de Sabadell en la que només van demanar soterrar-la fins que s’acaba el seu terme. Només que haguessin soterrat fins a l’estació de Sant Quirze nosaltres podríem tenir la Rambla dels Països Catalans ja acabada fins a l’estació i els veïns que viuen allà podrien tenir tracte d’estar dins del nucli. I a més a més, l’eix comercial seria molt més potent. Però no hi va haver aquesta solidaritat. Ens vam menjar aquelles obres juntament amb l’ampliació de l’autopista. És més, l’ampliació del quart carril se’ns va anunciar en un consell d’alcaldies on el conseller Rull va explicar que havia parlat amb Terrassa i Sabadell. I jo estava allà asseguda i pensava ‘no m’ho puc creure’. Al final vaig acabar aixecant la mà i vaig dir: ‘escolti, entre Terrassa i Sabadell hi ha un poble que es diu Sant Quirze, que és per on passarà l’obra, i no heu tingut la decència de parlar amb nosaltres’.
Jo d’això en dic feudalisme, perquè Sabadell i Terrassa tenen tics feudals. I m’és igual que hi hagi Esquerra o la Crida, com hi havia en aquell moment, que nosaltres amb ells ens portem molt bé. Però aquesta mirada de ‘jo soc la capital i com que jo tinc aquesta necessitat tu t’aguantes’ és absolutament insolidària. Costa molt que aquestes ciutats grans es girin cap als pobles del costat amb respecte. El Portal Sud a nosaltres no ens va bé. I tenim un conveni que ha estat a punt de caure moltes vegades per la mirada indiferent d’ells. I pot passar encara. Tenen licitada unes obres que han de passar d’aquí un temps que ja veurem si les faran si continuen amb el to que continuen.
Una de les grans apostes del consistori ha estat la municipalització del servei d’aigües. Al darrer Dibaròmetre, la gestió de l’aigua emergia com la tercera preocupació dels veïns. Com valora l’experiència des que s’ha municipalitzat el servei?
Creiem que els serveis essencials han de ser propis del municipi i en aquest cas la següent contractació que s’acabava i que era essencial poder assumir era la gestió de l’aigua. Nosaltres amb Sant Quirze Aigua hem fet un camí d’aprenentatges, perquè ara tot just té dos anys i cinc mesos. És cert que hem après, sobretot els municipis per l’aigua pública (MAP), que quan et plantes davant d’un sistema poderós, en el que hi ha més interessos econòmics que de servei, et passen coses. I a nosaltres ens en van passar. Se’ns va entregar una xarxa d’aigües que estava molt pitjor del que ens havien explicat. I malauradament, i ho deixaré aquí, hi van haver certs incidents en el segon mes de la gestió que ens van portar a entendre com de macabres poden ser quan t’hi estàs plantant davant. I m’estic referint a les avaries del març del 2023 que ens van reventar mig poble perquè va passar alguna cosa amb una de les reguladores.
Com que van haver-hi tantes avaries i vam haver de resoldre moltes coses, vam haver d’aprendre molt en poc temps. I això ens va portar a demanar-los-hi una liquidació d’un milió d’euros a favor de l’ajuntament que vam liquidar. Ara ells han presentat denúncia, perquè és evident que anirien al contenciós, però l’han pagat. I ho podem demostrar perquè com que van passar coses es van haver d’obrir molts carrers, vam haver de buscar moltes vàlvules que no vam trobar, vam haver de veure molt mal estat que no hauríem vist si allò no hagués petat…
[Les avaries] ens va tensionar molt i ho vam passar molt malament. Nosaltres com a grup municipal segur que vam perdre part del suport veïnal, perquè mai havíem perdut unes eleccions en el col·legi electoral d’aquella zona i ens va passar per davant per pocs vots Junts per Cat. El camí que hem fet és inversió, inversió, inversió, inversió. I ara portem cinc mesos seguits sense avaries, gairebé sis.
Creieu que aquesta inversió farà que la percepció del servei millori?
Sí, ara quan algun dia hi ha un tall ja és perquè estem millorant la xarxa. Tots hem fet el mateix aprenentatge, els veïns també, perquè ens han trobat a peu d’obra i els enginyers de Sant Quirze Aigua sempre estan allà. Estem fent una inversió important lligada a ATLL, la gent té servei… ara ja hi ha un servei públic que pensó que la gent agraeix. Clar, què ha passat també? que entremig ATLL va pujar el 37 per cent del preu de l’aigua, per tant, tots els municipis vam haver de cobrar més. I això no genera empatia cap a l’empresa, per més que tu sàpigues que ve imposat. Però cada vegada vaig veient més gent que abans et preguntava el perquè i ara el va entenent.
Tot i que ideològicament, ara torno al principi, en un consistori on hi ha tanta dreta, és molt difícil convèncer que els serveis públics essencials han d’estar en mans de la gestió municipal. Perquè tu no busques benefici, busques servei. A tot això que ara estem fent hi hauríem d’afegir el 19 per cent del dret industrial més aquell benefici que l’empresa que hagués guanyat la licitació, fos CASSA o fos una altra, té previst tenir perquè li sigui rentable. Per tant, t’aniries a un vint-i-escaig per cent més de cost del que estem tenint.
Passem a Educació. Després de les mobilitzacions de les darreres setmanes, la conselleria ha anunciat que no tancarà la línia d’i3 a l’Escola Turonet. Com valoreu la notícia?
Nosaltres ja fa més de quatre cursos que estem demanant al departament que ens asseiem a programar i a planificar. Per què? perquè tenim una oferta una mica desordenada. Tenim tres tipus d’institut diferents, moltes escoles de dues línies que ara en són d’una, una natalitat que baixa, molt poca migració… però perquè són finals de mandat o hi ha canvis de consellers, al final no es planifica. Ni aquí ni enlloc. El departament només va cobrint la demanda.
Les escoles del poble són escoles d’hiperqualitat des de sempre. El primer ajuntament constituït democràticament el van constituir majoritàriament mestres. I una de les primeres coses que van fer va ser dotar de partides de millora als centres escolars. Aquestes partides cada govern les ha anat implementant més o menys, i nosaltres les tenim hiperdotades, amb molts recursos econòmics que entren a les escoles anualment. Això què vol dir? que si la Generalitat els hi dona un pressupost de 6.000 o 7.000 euros de manteniment per fer activitats, nosaltres el tripliquem. Per tant, tu et trobes que si vens com a mestre al poble i et trobes que si vols fer un laboratori ho posem al projecte de l’ajuntament i aquell curs ho tens. Això no acostuma a passar a tot arreu.
Després, també és cert que hi ha escoles concertades molt a prop, que s’assemblen molt a les nostres escoles, però que garanteixen a les famílies que des dels 3 als 16 anys els nens estaran allà. Cosa que aquí, malauradament, el departament no ho consolida. I molta gent, lògicament, s’ho pensa. Portàvem molt de temps demanant planificar, però la proposta que ens deia el departament no era bona. Nosaltres volíem zonificar de nou, omplir més uns col·legis que altres, havíem de fer una oferta d’una línia a tots els col·legis en la que tothom sapigués que entraria, si no és a un col·legi a un altre… però no van voler, i aquest és el resultat. Hem saltat gairebé d’un 94 per cent d’infants d’I3 que es quedaven al poble a un 63. Hem perdut un 30 per cent. Per tant, si sumes la baixa natalitat i l’oferta que se’n va fora del municipi, ens dona l’ensurt que hem tingut. Llavors el Departament, posats a fer tonteries, et diu ‘tanco aquest I3’. Però si tanques un I3 en una escola d’una línia la mates, perquè l’any que ve qui voldrà anar a aquell col·legi? Ningú. Llavors li vam dir ‘si l’has de tancar digue’ns-ho ja i llavors pactem com ho farem’. Si no vols tancar el col·legi baixa les ràtios dels altres. Li vam fer mil propostes amb reunions amb les AFAs i al final ha estat Barcelona, és a dir la Direcció General, qui els ha dit ‘no us acceptem tancar la línia’. Serveis Territorials ho hagués tancat.
El mateix ha passat amb la quarta línia de l’IES. Fa quatre cursos que la gent prefereix tenir la seva criatura inscrita a l’IES Sant Quirze que no pas al Six. Per moltes coses. Perquè allà continuen al batxillerat, perquè els hi agrada el model… pel que sigui, cadascú té les seves opinions. Són dos bons instituts. I portem tres cursos que frustrem a la gent. No aconseguíem que tota la preinscripció de més que tenia l’IES fos absorbida i la derivaven al Six. Què passava? que molta gent no anava al Six i marxava fora. I aquest any ha passat el mateix: hi ha hagut gent que ja no s’ha inscrit a aquest poble i ha triat un altre model. Al final ens han donat la quarta línia de l’IES i ara ens falta que ens ampliïn els dos batxillerats, el de primer i segon, perquè tenim més demanda, i ja tindrem un cert equilibri al poble.
Però ja ho vaig dir a les meves xarxes. D’aquí a final de curs hem de saber què passarà al curs que ve, perquè tornem a estar igual o pitjor. L’opinió és que el Departament d’Educació, no aquest sinó tots, no ha tingut mai la mirada de la importància que té. L’alumnat no són els resultats de les PISA i prou. Dins de les escoles hi ha el futur d’aquest país. Aquelles persones han d’estar ben ateses i ben acompanyades des del minut zero. I això no ho hem aconseguit encara com a país.
El gran repte a nivell global és l’accés a l’habitatge. Quines polítiques es poden dur a terme a Sant Quirze en aquest àmbit?
Nosaltres ara per fi hem aconseguit desencallar les promocions. Me’n vaig molt enrere per explicar el context, però és necessari. En el 2015, quan vam arribar, l’anterior govern havia endeutat l’empresa municipal de construcció amb 1,8 milió d’euros amb l’Ajuntament. De manera que cada vegada que la COMU cobrava lloguers, com l’Ajuntament té edificis llogats a la COMU, enlloc de pagar-li els diners, es descomptava el deute que tenia. L’havien descapitalitzat, durant 5 anys li van obligar a pagar el lloguer de la nau de la brigada de via pública… Si sumes això, entre diner en cash, que van ser gairebé un milió d’euros, més els lloguers, la van descapitalitzar en un milió i mig. Més l’1,8 milió que tenia de deute, la COMU no tenia capacitat econòmica per fer noves promocions. Ens vam passar tot un mandat desfent tot aquest nus.
I en el passat mandat vam aconseguir pagar l’IVA que s’havia de pagar i vam desfer l’operació en la que l’havien endeutat. Llavors va ser quan van aparèixer els Next Generation i les subvencions per fer habitatges, però quan hi vam voler accedir com a ajuntament, resulta que els punts se’ls enduen els ajuntaments que treballen amb el món privat. Si tu vols construir solet no tens punts i no obtens subvenció, o en tens molts menys. Per tant, al final del mandat, vam trobar una fórmula a través d’una fundació que construeix i ara ja ho estem executant. A finals d’any ja es començarà a veure la primera promoció i estem preparant la segona promoció d’habitatge públic a l’avinguda Egara.
També hem fet un projecte de masoveria urbana i d’habitatge compartit. Comprem tots aquells habitatges de tanteig i rectracte que ens arriben i que tenen un preu just, que a Sant Quirze costa perquè els habitatges són molt grans i sovint són molt cars. I hem passat del model de compra i venda que hi havia abans al model només de lloguer, que és un canvi molt important, ja que abans amb cada promoció perdíem patrimoni. D’altra banda, amb la revisió del pla general hem rebaixat els metres quadrats que han de tenir els habitatges, perquè aquí al poble era obligatori que un pis tingués 120 metres quadrats mínim. Ara hem passat als 70. Això vol dir que augmentem la densitat i en un bloc de pisos on en podien haver cinc ara potser n’hi podran haver set. A més, si qui ven no especula molt, amb aquestes dimensions podrà vendre a un preu més ajustat i assumible per als joves.
Un altre factor que cal comentar és la tensió del mercat. Hem estat demanant que ens declaressin el nostre mercat de lloguer tensionat, però no ens ho feien perquè deien que tenim un índex molt baix de lloguer i no sabien quin índex aplicar. Hi va haver un moment que era tan ridícul com que Sant Quirze estava tot envoltat de municipis amb l’habitatge declarat tens i nosaltres no.
Realment estem treballant molt en aquesta línia.
Per acabar, un parell d’aspectes que afecten Sant Quirze i Sabadell. El primer és l’aeroport. El govern de Marta Farrés ha fet pública la seva aposta per impulsar un hub aeronàutic. Tenint en compte la proximitat amb l’equipament, quin és el posicionament de l’Ajuntament de Sant Quirze al respecte?
Jo no em posarè amb el que fa Sabadell al seu municipi, però tornem a allò que parlàvem del feudalisme. Que Sabadell vulgui això sense tenir en compte les afectacions que té als municipis del seu entorn… Nosaltres vivim sotmesos a l’aeroport. Aquí no podem enlairar globus, quan llancem el castell de focs hem de demanar permís a l’aeroport, no hi poden volar drons… I això és només la part folclòrica. Qualsevol persona que es vol posar plaques solars o que vol refer la teulada, qualsevol empresa que ha de fer alguna cosa que sobrepassi el llindar, necessita l’autorització de l’aeroport. I a vegades triguen sis mesos.
A més, els avions aterren passant per sobre de Sant Quirze. Haurien d’enlairar-se per sobre de l’autopista, però molts no ho fan, entre altres coses, perquè hi ha escoles de vol i estan aprenent (…) Hem tingut també accidents greus: un el 2005 que van haver-hi tres morts, un altre fa dos mandats que va acabar aterrant una avioneta d’urgència en un camp a tocar de la residència d’Assís… el soroll, la contaminació acústica, la contaminació ambiental… abans era un aeroport que funcionava amb el sol, però ara ja tenim vols nocturns, de jets privats, que no porten el silenciador que se’ls hi demana… Per tant, tot això ens ho mengem nosaltres, s’ho menja Badia, s’ho menja Barberà. A Sabadell no li afecta en absolutament res. Al contrari, li dona prestigi.
Aleshores, tornem a la insolidaritat de la que parlàvem. Al Vallès volem un aeroport? doncs no ho sé… el meu avi havia estat electricista de l’aeroport a la Guerra Civil. Cosia els avions perquè funcionessin. Jo vivia a Can Feu, he estat nena i adolescent de Can Feu fins als 29 anys. El meu record dels diumenges al matí era d’una avioneta passant per sobre de casa. Conec bé l’aeroport, sé què suposa viure a sota de l’aeroport al segle XXI. Que no era el mateix que aleshores, perquè llavors hi havia quatre persones que tenien avions… ara no. A mi m’és igual el que facin ells, però que tinguin respecte. Hi havia una comissió que es va crear fa molts anys, però ara ja ni la convoquen. És extraordinari.
El segon és el mercat setmanal de la Zona Hermètica. Quina és la situació?
El Mercat de la Zona Hermètica és un mercat que va néixer fa molts anys a Sant Quirze perquè un regidor d’aleshores va considerar que estaria bé que n’hi hagués un. I que cada vegada menys dona servei a Sant Quirze. Evidentment que hi ha gent que hi va, però és un percentatge molt petit dels 12.000 o 15.000 assistents setmanals que hi ha en les èpoques que hi va força gent a comprar. Per tant, té uns costos importants per al municipi que no tornen. No és un mercat, per exemple, que estigui situat al mig de la població i que fa que les cafeteries del poble o el teixit comercial s’enriqueixin.
A més, hi ha una molt mala gestió per part dels Mossos i dels cossos policials no municipals, ni de Sant Quirze ni de Sabadell, de les persones que venen amb el Top Manta. D’entrada de l’Estat, per no reconèixer les persones, per no donar-los papers, perquè aquest problema desapareixeria en el moment en què totes les persones tinguessin dret a treballar i deixar de formar part d’aquesta economia submergida. Però després, un cop ja tenim aquesta situació en què l’Estat no fa res, tampoc els cossos policials fan [res] perquè no hi hagi el problema dels manters, que pots arribar a tenir-ne 100 o 200 un cop van tancar el mercat de Canovelles.
I a més a més, ara ja no perquè ens hi vam haver de posar molt ferms, però al juny del 2015 hi havia més deute dels paradistes del mercat que les quotes que havien de pagar en un any. Això què vol dir? que hi ha una gent que no pagava, però que l’ajuntament continuava netejant, escombrant, etc. Això ho hem anat regulant i negociant, però sí que vam arribar a la conclusió que a nosaltres se’ns feia molt difícil gestionar-ho. I s’ho vam traslladar als mercaders. Què ha passat? que el 90 per cent, per no dir gairebé el 100 per cent dels comercials que venen allà, són veïns de Sabadell. I aquí van aparèixer partits polítics i altres interessos que no hi tenien res a veure.
Nosaltres el que vam fer és demanar-li a l’ajuntament de Sabadell, que té 12 vegades més la nostra capacitat perquè Sabadell té 12 vegades la nostra població, que gestionés el mercat sencer, que se’l quedés. I la Generalitat mentre hi havia ERC ens va dir que sí, que ho podien gestionar, però un cop vam canviar de color… ja era més difícil. A partir d’aquí, ens ho vam empassar. Què vol dir això? que l’ajuntament de Sant Quirze té una discoteca que fins d’aquí un any no estarà tancada, Waka, que ara és veritat que ha baixat prou la seva activitat, però els dies que està oberta allà hi ha un cristo…
Waka tancarà finalment?
A l’abril del 2026 ja s’acaben les llicències de recreatius i d’usos de discoteca a la zona industrial. Ja només podrà haver-hi indústria o bars petits perquè vam fer la modificació puntual dels usos dels polígons i ho vam revocar.
Fins ara això vol dir que divendres a la nit hi són i dissabte anem a netejar… Dissabte a la nit torna a ser el mateix i diumenge a les sis del matí tenim tots els serveis de neteja intentant treure tot el botellot que ha quedat allà perquè s’hi ha de posar el mercat… Però és que a les tres tornem a tenir tots els serveis de neteja traient tots els residus que deixa el mercat. Durant el primer mandat, a més a més, l’ajuntament de Sabadell, per abaratir-los els costos, els hi va deixar de cobrar la taxa de gestió de residus. On són els residus de Sabadell? On et pots imaginar que van a parar tots els diumenges? A Sant Quirze. Perquè no els gestionen, ens els deixen allà. Per tant, nosaltres recollim tota la brossa i els paradistes agafen les seves bosses i tot el que tenen i ho porten amb sacs. Llavors hi ha un conveni que diu que uns paguem l’ambulància, altres paguem els lavabos, les vigilàncies, les policies… és una despesa infinita. I tornem al mateix, donem el servei que donem.
Per tant, no volíem tancar el mercat, volíem que el gestionés l’ajuntament que el pot gestionar i que a més a més dona servei a més població seva que nostra. Molta més. Si nosaltres això ho haguéssim pogut convertir en un mercat ecològic, que és el perfil d’aquí a Sant Quirze… el mercat ecològic funcionava super bé. Per què no el tenim? perquè estava coordinat amb cinc municipis i als altres quatre no els hi va funcionar. I aquí, la gent encara el reclama, però el Consell Comarcal va considerar que no calia que el tinguessim. I en canvi, tenim aquell mercat que no ens dona servei.
A Les Fonts, per exemple, tenim un altre mercat el diumenge que funciona molt bé. I aquell no ens hem qüestionat treure’l, perquè dona servei al barri. Està al passeig Ferrocarril, tots els veïns del barri hi van a comprar, és un mercat petitet però que és molt gestionable… i que dona servei a un barri que té poques botigues. Per tant, el diumenge al matí té gent que hi porta roba, sabates, de tot. És interessant i la gent hi va.
La seva és una de les alcaldies més longeves de la comarca. A mode de resum, què li agradaria que estigués acabat abans del final del mandat? Quin és el principal repte de futur de Sant Quirze?
El repte de futur d’aquest municipi ara mateix és estabilitzar l’oferta educativa. A més, [de cara a final de mandat], una de les promocions d’habitatge estarà gairebé acabada i l’altra a mig fer. Serà un avenç molt important perquè la gent pugui tenir aquesta esperança d’accedir a un habitatge de lloguer al poble i no haver de marxar. Pel que fa a la zona esportiva, tenim el projecte executiu, ens hem presentat a molts concursos. Quan una de les propostes hagi prosperat, juntament amb la capacitat econòmica de l’ajuntament, que està molt baix d’endeutament justament per poder fer front a aquesta inversió, [esperem] tenir la zona esportiva ja fent en el nou edifici amb la piscina nova i tot. I després hi ha petits projectes d’espais participatius molt interessants que aniran sortint. Jo diria que els reptes són aquests i sobretot la mobilitat, és a dir, que el projecte de la carretera 1413 quedi d’una vegada aprovat definitivament i que tinguem pressupost de la Generalitat i data. És un projecte que ve del 2017 i estem al 2021. Ara ens estan fent el nou projecte perquè el que van fer en aquell moment, fa tants anys que era insuficient i l’han hagut de tornar a fer de nou…
A Sant Quirze s’hi viu molt bé si li treus aquest trànsit sobrevingut i que hem crescut tant que no ens empaitem la gestió de l’edifici vell de la zona esportiva. És un edifici dels anys 70, amb més de 4.000 persones que l’utilitzen diàriament. És impossible que sigui comfortable, ja no ho és i n’hem de fer un de nou. Això vol dir una inversió de gairebé 15 milions d’euros que per força hem de buscar recursos fora perquè no podem endeutar l’ajuntament. O sí que podem, però no volem endeutar-lo. I per tant, això és una resolució que ha de ser a finals d’any i que esperem que sorgeixi. L’hem treballada des del primer mandat. Penso que tot passa pel benestar de les persones, bàsicament.
Fotos: David Jiménez.