Amb 19 anyets acabats de complir, el 2025 va ser l’any d’Aïcha Camara, sabadellenca de Can Puiggener, la tercera d’una família de quatre germans de pare guineà i mare senegalesa. En un any per emmarcar, va debutar amb el primer equip del femení del Barça, va ser una de les capitanes de la selecció espanyol campiona de l’Europeu sub-19, va formar part de l’equip ideal de l’Europeu i es va consolidar en la primera plantilla de l’equip d’Alèxia Putellas o Aitana Bonmatí. Tot mentre estudia Integració Social, continua més vinculada que mai al seu barri i ja aquest 2026 aixeca la Supercopa d’Espanya i renova amb el club barcelonista fins l’any 2028.
Camara té dues eurocopes sub-19 a la butxaca. Les va guanyar amb la selecció espanyola. La darrera, com a capitana del combinat estatal, i sent inclosa en el millor equip del campionat. Sense ser gaire alta, la capacitat física de Camara crida l’atenció dels seguidors al futbol. Ella destaca la seva “solidesa defensiva; és el que sempre em diuen”. I també la rapidesa. “Amb espais soc bastant contundent”, diu.
La seva història amb el futbol va començar a les places i parcs de Can Puiggener, el seu barri i l’epicentre del seu món. “Sempre he estat amb la mateixa gent. Tots vivim aquí”. On sempre ha viscut i on van arrelar els seus pares després de migrar primer a Almeria i després a Lleida. “Primer va venir el pare i quan va tenir una mica més d’estabilitat va venir la meva mare”, diu. Ella ja va néixer a Sabadell. Els seus dos germans grans jugaven a futbol al pati, al parc, i a la tarda entrenaven. “Jo també volia fer-ho”. Va començar al Llano, que tenia un equip mixte. “Vaig fer dos entrenus només. En un mes vaig pujar al Sabadell. Hi vaig estar tres anys”. Als 15, el Barça la va fitxar. “I fins ara”, diu.
L’any passat va començar a entrenar al costat d’Alèxia Putellas o Aitana Bonmatí. “Al principi estava molt nerviosa però amb el temps he vist que són persones normals. M’han ajudat en el que poden, segueixen fent-ho i a banda de ser bones jugadores són bones persones”. A l’estiu Camara va ser titular de la selecció espanyola sub-19 que va guanyar l’Europeu per segona vegada consecutiva. Va formar part de l’equip ideal del campionat. Al tornar, bona part de Can Puiggener es va bolcar en homenatjar-la. “Va significar molt per mi. Tothom que em recolza estava aquí. Estic molt agraïda sobretot a les persones que ho van fer possible”.
I és que Camara és inseparable de Can Puiggener. La seva mare és de les més actives de l’Associació de Dones Africanes. I ella reivindica el barri i els seus orígens. “No té molt bona fama però som com una família. La gent del barri, sigui gent gran, joves o nens, no reben cap tipus d’ajuda. Totes les oportunitats que tenim ens les hem de crear nosaltres mateixos amb suport de companys, de veïns, de familiars. Estem molt abandonats. Només ens tenim a nosaltres mateixos”. Ella va començar a l’escola bressol, després va passar a l’escola Joan Maragall i reivindica els monitors del seu esplai, la Baldufa. “Si no hagués estat per l’esplai no haguéssim conegut els monitors, que ens han marcat”, diu.
Ara, entre desplaçaments, preparació, gimnàs i viatges, quan surt dels entrenaments i dels vestuaris, estudia a distància un cicle formatiu de grau superior d’Integració Social. Potser quan acabi fa el grau universitari d’Educació Social. “És una qüestió que m’agrada i més en un barri que té possibilitats escasses. El meu missatge per als nens del meu barri és que d’allà on vens no defineix ni qui ets ni qui pots arribar a ser. No importa d’on vinguis: això no definirà qui vols ser. S’ha d’estar sempre orgullós dels orígens”.
Fa escasses setmanes, Camara va segellar la seva renovació per al club barcelonista fins l’any 2028. Ha demostrat que el salt al primer equip barcelonista no li he pesat gens i ha respost amb rendiment a la gespa. El dia de la seva renovació, la sabadellenca va tenir un record “als meus entrenadors, a les meves companyes però sobretot a la meva família, que m’ha donat suport en tot aquest procés”. Solidesa a la gespa; compromís a la vida.
Del 23 al 27 de febrer publicarem un perfil personal de cada un dels finalistes a la 5ª edició del Premi Sabadellenc de l’Any. L’ordre serà alfabètic i el calendari el següent: Aïcha Camara (23 de febrer), Josep Dalmau (24 de febrer), Marc Mendoza (25 de febrer), Rosa Renom (26 de febrer) i Eulàlia Sánchez (27 de febrer). Podeu votar el vostre favorit fins el 4 de març, quan farem la Gala del Sabadellenc de l’Any (19 hores; Teatre Principal; invitacions gratuïtes a partir del 25 de febrer a la web de Sabadell Cultura i retransmissió per Ràdio Sabadell i el canal de Youtube de iSabadell). Entre els votants, sortejarem una nit d’hotel amb encant i accés a l’spa a l’Hotel Sant Roc de Solsona.
