Fins a la Plaça! Les festes de Sant Sebastià de Matadepera al Vallès

El dia de Sant Esteve (26 de desembre) la Germandat de Sant Sebastià de Matadepera organitza una trobada, amb esmorzar inclòs, per anar a triar un pi pels boscos de la rodalia. Per una qüestió de seguretat, s’escull un pi el més recte possible i es mira que tingui més de 20 metres d’alçada. El pi pot ser de diferents espècies, tot i que les més habituals són la pinassa, el pi blanc o  el pi roig. Un cop triat el pi que reuneix les condicions per ser plantat i grimpat, es talla i es deixa reposar a l’entrada del bosc de la pedrera de l’Angelet fins el dissabte anterior a Sant Sebastià; llavors els veïns s’hi aplegaran per sopar al voltant de fogueres, el carregaran i el baixaran fins a la plaça. És el pòrtic de les Festes de Sant Sebastià -copatró amb Sant Joan de la vila de Matadepera-, que tot i celebrar-se el 20 de gener, ocuparan gran part d’aquest primer mes de l’any. El pi és replantat al bell mig de plaça de Cal Baldiró per ser grimpat pels grimpaires més valents i es converteix en l’eix de totes les activitats que es desenvolupen al llarg de les festes.

Es comença amb la plantada del pi infantil -el segon divendres del mes de gener- després d’agafar forces amb una xocolatada es carrega el pi dels infants, ajudats per membres de la Germandat, fins a la plaça de Cal Baldiró al crit de Fins a la Plaça! Al vespre es planta el pi, el qual es grimparà l’endemà, i comença la marxa de torxes i la posterior encesa de fogueres. Entrada la nit, doncs, comença la marxa amb torxes des de la plaça fins a la riera de les Arenes; un cop arribats s’encenen dues grans fogueres que permeten gaudir de la companyia als familiars i amics que s’escalfen al voltant del foc mentre veuen cremar les brases. Com dèiem, el dissabte al matí es fa el concurs de nens i nenes grimpaires, el qual permetrà -com en el concurs dels adults- guanyar un pernil a qui arribi amb menys temps a dalt del pi.

El punt fort de les Festes comença el vespre del dissabte amb la baixada del pi -com dèiem més amunt, triat el dia de Sant Esteve- des de la pedrera de l’Angelet. Efectivament, grups de famílies i amics comencen a pujar cap al bosc, el qual acollirà el sopar de germanor entre els participants disposats a baixar el pi fins a la plaça. A partir de les 10 de la nit el so dels petards anuncia el començament de la baixada, dirigida per membres de la Germandat, on els crits: dreta, esquerra, 1,2,3 amunt!, avall o pareu es barregen amb els dels d’ànims de tots els centenars d’assistents: Fins a la plaça! i Amunt! Homes i dones amb el pi  carregat a les espatlles avancen lentament. El recorregut, d’un quilòmetre i mig, sol durar unes dues hores llargues i comporta diferents parades, ja sigui per agafar forces i/o superar els diferents obstacles del recorregut. El punt àlgid de la nit és l’arribada a la cèntrica plaça de Cal Baldiró, la qual plena a vessar rep als participants i al pi amb la Melodia del pi. S’ha assolit l’objectiu, l’emoció és gran. L’endemà al matí es pelarà el pi i al migdia s’aixecarà i es plantarà per procedir a la grimpada dels adults. És un altre dels moments emocionats. El cap de setmana següent es fa el concurs de grimpaires, celebrat des de l’any 1975, el qual, com dèiem més amunt, premiarà qui arribi en el menor temps possible a la copa del pi on hi ha penjat un pernil.

A Matadepera la festa de Sant Sebastià, comença doncs la setmana anterior al dia del sant i  ha patit una transformació a l’incloure elements propis de les festes de maig (maials), com la plantada del pi. Podríem dir que hi ha hagut un desplaçament de la festa de l’arbre de maig cap al mes de gener. Per altra banda, la fidelitat a Sant Sebastià –des del segle XVIII es té constància de l’existència de la Confraria de Sant Sebastià- és ben present al municipi, on juntament amb Sant Roc, s’invocava contra la pesta i les epidèmies. S’ha fet una simbiosi d’ambdues festivitats que estaven quasi en desús: s’han recuperat, consolidat i gaudeixen d’un gran èxit de participació. Tanmateix, un dels actes que pretén recuperar la devoció pel sant és l’ofrena que fa la Germandat d’un pi a l’església parroquial de Sant Joan Baptista de Matadepera perquè sigui beneït pel mossèn; d’aquesta manera es recuperaria també l’essència religiosa de la festa lligada amb les reminiscències rurals i d’homenatge a la pagesia local i  a la cultura popular de Matadepera.

La festa s’ha convertit en un símbol que dona identitat al municipi i en una data indispensable dins del calendari festiu de l’hivern de matedeperencs i matadeperenques. A més de la Germandat de Sant Sebastià -encarregada de gestionar les festes- diferents entitats i associacions locals s’han involucrat en la realització d’activitats culturals i esportives que engrandeixen la celebració de Sant Sebastià: fira de productes artesans, Tastets, Gran Mostra Gastronòmica a cura de les mestresses de casa, cercavila, Ball de l’Arbre, recuperació del Ball del Tortell, Campionat de Golf, Trial, entre d’altres. De la mà de la Germandat de Sant Sebastià, veïns i veïnes, principalment entre els més joves, han pres el protagonisme d’una festa cada cop més arrelada i viva que veu augmentar cada any el nombre de participants i també de visitants.