El sabadellenc Marc Mendoza es va convertir l’any passat en un dels concursants més populars i estimats del programa televisiu Saber y ganar, liderat per l’incombustible Jordi Hurtado a La 2. Aquest professor d’Història va captivar l’audiència amb les seves samarretes i el seu sentit de l’humor. Marcus Magníficus reivindica el coneixement de la història i les humanitats, com fa amb els seus alumnes universitaris, per “posar les coses a lloc” en un món tan vertiginós com l’actual.
Mendoza té 33 anys, resideix a Can Rull i el seu pas per la televisió pública li ha comportat una certa popularitat que assumeix amb naturalitat però que algun cop l’ha “sobrepassat una mica i tot”. Va arribar al concurs empentat per la seva parella, l’Ariadna. “Jo sempre he vist el programa des de petit. Un dia l’Ariadna va veure que responia moltes preguntes davant de la televisió i va decidir tirar pel dret i va enviar un correu a l’àrea de càsting, que em va trucar i després de fer-me una prova telefònica vaig arribar al programa. Tard o d’hora crec que hagués acabat participant a Saber y ganar, però l’empenta definitiva va ser seva”.
“Ha agradat buscar les bromes amb la càmera”
Un cop al programa, Mendoza es va convertir en un dels participants més estimats, sent un dels magnífics, és a dir, els concurs que van superar els 50 programes. En el seu cas, Marcus Magnificus. Recentment hi ha tornat en uns programes especials. Què agrada d’ell? “No ho sé del tot però potser que he buscat les bromes amb la càmera, interactuar amb la resta de participants, amb el presentador, amb Elisenda Roca; crec que això ha agradat, més enllà que se m’hagi donat millor o pitjor el concurs. I com que sempre canvio de samarreta i porto samarretes de grups de música es generava també una certa expectativa sobre la samarreta, els grups de metal no mainstrem que portava i d’altres [en el seu pas per programa no van faltar les samarretes amb referències sabadellenques]. Això em va posar al focus una mica més”, reconeix. De fet, té algunes anècdotes. “Fa unes setmanes estava comprant al supermercat del barri. Va passar un senyor amb el carro de la compra, se’m va quedar mirant, als segons va tornar enrere, se’m va tornar a quedar mirant i em va preguntar si era el Marc de la tele. Al final ens vam fer una foto al súper”.
La combinació entre rigor i divulgació és marca de la casa de Saber y ganar. “Es tracta amb seriositat el públic, no se’l pren per tonto, es busca que aprengui i no només sigui passar l’estona o dormir la migdiada. El que li toca, o li tocaria, a la televisió pública”. En aquesta combinació de rigor i popularitat, Mendoza se sent còmode, perquè aquest especialista en la Grècia clàssica i sobretot en els regnes hel·lenístics orientals és el que fa tant com a guia turístic com a professor universitari. “Vaig estudiar Arqueologia sense saber gaire en que especialitzar-me, vaig tocar diferents pals. El que em va acabar interessant més va ser la Grècia clàssica i em vaig acabar encaminant cap a les conquestes d’Alexandre el Gran [figura a qui va dedicar el llibre La impiedad de Alejandro, editat l’any 2019] i després els regnes hel·lenístics, que no se sap gaire però van arribar a llocs tan llunyans com l’actual Afganistan. El meu espai de recerca és un món fascinant i digne d’una sèrie com Joc de trons. Intento aplicar sempre la combinació entre ser rigorós i tenir un to planer, fins i tot humorístic. Les coses es poden explicar de moltes maneres però si volem que quallin els continguts la forma és fer-los distesos, fer-los humorístics i treure gravetat a les coses”.
“La història ens dona eines per entendre millor el món”
Mendoza reivindica la història i les humanitats en aquesta clau. “Ara tot va molt ràpid i sembla que tot és nou, que tot és històric. I la història de la humanitat és canvi i evolució constant. De sempre. Saber-ho ens ajuda a posar les coses a lloc, a relativitzar aquesta efervescència en la que sembla que tot és nou. Crec que les humanitats i la història són especialment importants en el món actual. Tenim més informació que mai però no la podem processar. La història ens dona eines per entendre millor el món, per posar-hi context i per tenir pensament crític”, insisteix.
La passió per la història no resta temps a Mendoza en el seu compromís amb el Centre Sant Vicenç, amb el que hi està vinculat des de fa 20 anys, on ha fet “tots els papers de l’auca: actor, director, membre de la junta, fent tasques administratives… una mica de tot. El teatre m’encanta i també l’acompanyamant de molta gent que m’aporta molt”. Tampoc a seguir l’actualitat del Centre d’Esports Sabadell, del que n’és un gran seguidor.
Del 23 al 27 de febrer publicarem un perfil personal de cada un dels finalistes a la 5ª edició del Premi Sabadellenc de l’Any. L’ordre serà alfabètic i el calendari el següent: Aïcha Camara (23 de febrer), Josep Dalmau (24 de febrer), Marc Mendoza (25 de febrer), Rosa Renom (26 de febrer) i Eulàlia Sánchez (27 de febrer). Podeu votar el vostre favorit fins el 4 de març, quan farem la Gala del Sabadellenc de l’Any (19 hores; Teatre Principal; invitacions gratuïtes a partir del 25 de febrer a la web de Sabadell Cultura i retransmissió per Ràdio Sabadell i el canal de Youtube de iSabadell). Entre els votants, sortejarem una nit d’hotel amb encant i accés a l’spa a l’Hotel Sant Roc de Solsona.
