La presentació d’una querella criminal, a un any i un mes de les municipals, per part de l’empresa concessionària SMATSA ha desfermat un intensa tempesta política que ha obligat a posicionar-se a tots els grups municipals. Un assumpte delicat on es barregen els procediments judicials amb la picabaralla política.
La gènesi d’aquest conflicte arrenca, d’una banda, del cas Mercuri quan, aixecat els secret de sumari, es van conèixer una sèrie de trucades de l’aleshores responsable de l’àrea Paco Bustos i altres alts càrrecs municipals que indicaven un interès espuri per renovar la concessió d’aquesta empresa. Aquestes sospites van eixamplar-se amb la deriva sabadellenca del cas Pokemon a Galícia. En efecte, SMATSA és la divisió catalana del grup Vendex. Segons les investigacions judicials endegades per un jutjat de Lugo, havia subornat a diversos càrrecs públics municipals per a obtenir les concessions de neteja viària i recollida de brossa.
De fet, en les converses intervingudes al propietari de Vendex, Gervasio Sánchez amb Paco Bustos, que s’havien trobat diverses vegades a Madrid, es desprenia un tracte de favor, com ara informació sensible sobre les condicions del concurs. També es detectaren unes sospitoses trameses del diari esportiu Marca, farcits de diners, algunes de les quals anaven destinades a Sabadell. Per tot això, el jutge de Lugo va derivar el cas al jutjat d’instrucció número 1 de Sabadell. És el jutjat que porta el cas Mercuri, que es va fer càrrec de les presumptes irregularitats que encara s’estan investigant.
Certament, aquests precedents no afavorien una relació amable entre l’empresa concessionària i el nou equip de govern quatripartit. Tanmateix, els orígens immediats de l’actual enfrontament radiquen en la roda de premsa del gener de 2017, quan l’alcalde Juli Fernàndez (ERC) i els regidors Xavier Guerrero (ERC) i Albert Boada (Crida per Sabadell), que l’estiu passat va abandonar el càrrec, acusaren a SMATSA de facturar irregularment a l’Ajuntament, 6,5 milions d’euros. Unes acusacions que posteriorment es van rebaixar a la meitat. Aquí possiblement l’equip de govern va cometre un greu error. En aquesta roda de premsa va advertir a l’empresa de les seves intencions, quan hagués estat més prudent realitzar aquesta denúncia amb totes les dades en la mà i quan no existís cap mena de dubte sobre la certesa d’aquestes greus acusacions. De fet, això va provocar que l’empresa interposés un querella, al juliol del mateix any, que fou ampliada al març d’enguany.
Paral·lelament l’equip de govern va obrir cinc expedients informatius, actualment en curs, per incompliments de les condicions del contracte i que podrien derivar no només en penalitzacions econòmiques, sinó en l’extinció del contracte. De fet, el govern municipal va portar el tema a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat per tal de determinar si existien motius per rescindir el contracte. Ara bé, aquest organisme consultiu va declinar pronunciar-se atès que el tema estava sub judice. És més, podria donar-se el cas que la justícia determinés que la renovació de la concessió s’havia produït de forma irregular, de manera que comportés la seva nul·litat.
No podem oblidar que tota aquesta batalla jurídica s’ha desenvolupat entre les permanents queixes ciutadanes i veïnals pel deficient servei de neteja viària que està suposant un sever desgast polític a l’equip de govern.
Efectes polítics indesitjables
En primer lloc, les relacions, no direm de confiança, sinó de col·laboració entre empresa concessionària i govern local han quedat seriosament compromeses, fins al punt que es fa molt difícil una realitzar una tasca constructiva per a la ciutat en uns serveis de gran importància per al conjunt de la ciutadania.
En qualsevol cas, l’empresa ha aconseguit el titular que buscava: ‘alcalde de Sabadell imputat per prevaricació’. També ha comportat tornar a obrir la contradicció, almenys per l’alcalde Serracant, respecte al codi ètic de la seva formació que estipulava que en cas d’imputació, sense precisar els termes, els càrrecs públics haurien de dimitir. De fet, aquesta situació ja es va produir en la seva imputació pel cas Cal Balsach quan Serracant, aleshores regidor d’Urbanisme, sense deixar l’acta de regidor, va renunciar a les seves responsabilitat executives que va reprendre sis mesos després. Les imputacions finalment van quedar arxivades. Així, si Serracant hagés lliurat la seva acta de regidor el mal hagués estat irreparable.
L’alcalde i els regidors imputats fan bé en no dimitir. Fent-ho es plegarien als objectius de l’empresa. Ara bé, si finalment les diligències judicials derivessin en el seu processament, sí que es veurien obligats a dimitir. Una altra qüestió a dilucidar és si l’equip de govern s’ha excedit en les seves legítimes funcions de fiscalització de l’empresa o, com argumenta STMASA, es tracta d’un “pla preconcebut per aconseguir rescindir el contracte”; un extrem que serà molt difícil de demostrar donat el caràcter subjectiu d’aquesta imputació. Certament, l’executiu local té tot el dret de defensar les remunicipalitzacions dels serveis públics, però no pot actuar arbitràriament i ha de respectar les garanties processals i contractuals en el cas de voler rescindir la concessió.
Lògicament, a un any de les municipals, les formacions de l’oposició no han desaprofitat l’ocasió per erosionar a l’equip de govern, però amb matisos. Esteban Gesa (PP) ha estat el més radical a l’exigir la immediata dimissió dels imputats; encara que el seu partit no és precisament un exemple en aquest tema i sinó que li diguin, sense ànim d’exhaustivitat en altres casos, a Cristina Cifuentes. El PSC, amb un estil que voreja el fariseisme, ha reclamat “diàleg” entre concessionària i administració local. CiU ha reclamat que, si realment l’executiu local tenia proves de “robatori” a la ciutat haurien de haver presentat una querella criminal; un posicionament que resulta contradictori en les seves crítiques a la judicialització de la política en altres àmbits de la vida pública.
Tanmateix qui ha demostrat més intel·ligència política ha estat Ciutadans al reclamar que els regidors i l’alcalde donin un pas al costat i que, mentre es resolgui el contenciós, Unitat pel Canvi (en principi hauria de ser el portaveu, Joan Berlanga) assumeixi l’alcaldia. D’aquesta manera, posen el dit a la ferida, no cicatritzada, que comportà el polèmic relleu a l’alcaldia i apunten a la contradicció esmentada amb el codi ètic de la Crida.
En tot aquest assumpte, l’equip de govern, malgrat la seva pluralitat interna, té l’oportunitat de presentar-se com el defensor dels interessos públics enfront d’un empresa privada que presta un servei deficient a la ciutat i capitalitzar-lo políticament. En aquest sentit, haurien de revisitar les estratègies d’Antoni Farrés en les seves lluites contra Autobusos Martí o Tratesa que tanta popularitat li van atorgar.
