ARTICLE D’OPINIÓ
Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal i alcalde de Castellar

La pobresa infantil afecta un 15 per cent dels nens i nenes en edat escolar del Vallès Occidental. No és una simple dada. És una realitat impactant que ens preocupa i que ens ha de fer reflexionar. Aquest 15 per cent són prop de 15.000 nens i nenes que viuen en famílies que no poden garantir-los la seva subsistència bàsica. I això, els deixarà una cicatriu que els acompanyarà, segurament, bona part de la seva vida i els afectarà en qüestions com l’alimentació, el seu aprenentatge, la segregació escolar, les perspectives de feina, les relacions socials, les oportunitats de vida i molts d’altres aspectes vitals.

Sense ànim de ser catastrofistes, però amb la màxima voluntat de provocar una reacció evident en administracions i entitats, aquest mes el Consell Comarcal ha presentat les dades d’un estudi que ens alerta que la pobresa infantil es cronifica i que a la comarca hi ha famílies que, tot i treballar, no arriben a les rendes anuals del llindar de la pobresa.

De fet, un 20 per cent de les famílies sol·licitants de beca menjador a la comarca el curs 2016-2017, no tenien cap ingrés. I tot i que la mediana de les famílies sol·licitants de beques tenen una renda de 7.400 euros anuals –molt per sota el llindar de la pobresa de 13.070 euros anuals- només un 12 per cent reben una beca del 100 per cent per cobrir la totalitat del cost del menjador dels seus fills i filles.

Davant aquesta realitat, no podem quedar de braços creuats. El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses va aprovar ara fa un any un paquet de mesures per combatre la pobresa i des de llavors hem estat treballant en aquesta línia: per la dignificació dels salaris, per la creació i consolidació de llocs de treball i, com no podia ser d’una altra manera, per la garantia d’unes condicions dignes de vida a la comarca, que garanteixin la suficiència alimentaria dels nens i nenes. L’aprovació d’un Salari Mínim Comarcal de 1.070 euros al mes és una d’aquestes mesures. L’impuls a la indústria de forma conjunta des del Pacte per la Reindustrialització n’és una altra. I la lluita per una millor gestió de les beques de menjador n’és també una de prioritària.

Volem treballar de la mà del nou govern de la Generalitat per afrontar aquesta qüestió i per poder abordar possibles solucions a la pobresa infantil i a la manca de recursos per a garantir la suficiència alimentaria. És per això que hem sol·licitat al conseller d’Educació i al de Treball, Afers socials i Família, poder trobar-nos ben aviat per presentar-los les preocupants dades de què disposem i fer-los les demandes que creiem més urgents.

D’una banda, demanem treure el requisit de risc social greu per poder obtenir un ajut de menjador del 100 per cent i que si algú està per sota el llindar de la pobresa pugui rebre una beca del 100 per cent. Actualment són els ajuntaments els qui acaben sufragant el cost de la beca a milers de famílies que no poden ni tan sols pagar la meitat del cost d’aquesta.

D’altra banda, veiem també prioritari buscar alternatives per als nens i nenes que arriben a la ESO i que no poden demanar una beca de menjador perquè, a causa de la implementació de la jornada intensiva, s’han eliminat els menjadors als instituts. La jornada intensiva ha ocultat un problema de suficiència alimentaria als instituts i per això hem hagut d’intentar innovar des del món local, amb propostes com el Dinem Junts que arribarà a 10 centres al setembre.

Congratulem que el nou govern de Pedro Sánchez hagi decidit crear l’Alt Comissionat per la lluita contra la pobresa infantil i des del primer moment ens posem a disposició de la Comissionada Maria Luisa Carcedo per engegar les actuacions que siguin necessàries, teixir complicitats i buscar solucions.

Cal invertir en infància, perquè la pobresa infantil deixa cicatrius que no es poden arribar a curar mai.