Una dotzena de temes d’influència mediterrània composats íntegrament per l’artista.
La presentació en concert serà al Cafè-Teatre Àgora el 7 de març.
Aquests darrers dos anys han estat ben intensos pel músic i compositor sabadellenc Pol Cruells. L’octubre del 2011 va presentar a l’Estruch el seu primer disc, “Passeu, passeu”. Paral·lelament, la seva feina com a integrant de la Bed&Banda que acompanya Els Amics de les Arts i amb qui porta un any de gira presentant el darrer disc, Espècies per catalogar, amb parada inclosa a Sabadell el passat novembre.
I ara en Pol Cruells llança al mercat el seu segon disc en solitari, Casa i vent, del qual en parla en primícia per a iSabadell. Ja està disponible a Spotify i en breus dies el tindrem a les botigues, per aquells que encara gaudeixen comprant CD’s .
Quina evolució has notat des de Passeu, passeu. Aquest és un disc continuista o has trencat una mica amb el que havies fet abans?
He evolucionat clarament cap a una vessant més mediterrània, he substituït l’etiqueta folk romàntic per un folk mediterrani, amb menys temes d’amor i molts més temes que parlen de trajectòria vital, temes biogràfics (tot i que no necessàriament autobiogràfics), que desprenen melangia… Hem tret el so del pedal steel que a l’anterior disc donava un aire country i hem buscat una estètica més pop. I això es notarà principalment al directe, amb el so de les guitarres acústiques, la mandolina”….
Per què aquest títol?
Casa i vent és un vers d’una de les cançons de l’àlbum, concretament del tema Batik. Aquesta és una cançó que vaig escriure pensant en la meva mare, que va morir al novembre del 2011. El Batik és una tècnica d’estampació de roba i la meva mare era una artista d’aquest gènere. I de fet la majoria de gent m’està comentant que és la cançó que més els hi està agradant del disc, i és la que estic pensant pel videoclip. Vaig estar a punt de titular el disc Batik però em va semblar massa reduccionista, o donar massa importància a una cançó en concret. Però aquest vers sí que s’adiu molt bé amb l’esperit global del disc. Per mi la casa i el vent simbolitzen el refugi, l’aventura, el seny i la rauxa, el passat i el futur, la introspecció interior i el paisatge exterior. Totes les cançons del disc tenen aquests temes en comú, alguna altra que parla de la connexió amb la natura…
Tots els temes són de composició pròpia?
Sí, totalment, tant en lletra com en música. Aquí també he evolucionat respecte al primer disc i he procurat ser més curós amb les paraules a l’hora d’escriure. M’he inspirat molt en la música tradicional, ja que les meves arrels musicals provenen d’allà i per exemple, Bressols de paper és un tema que s’apropa molt a aquest estil. Tinc influències musicals de gent com Al Tall, Maria del Mar Bonet; i això es nota molt.
Una de les dotze cançons que conformen el disc es titula Si ets de Sabadell. És una necessitat justificar el sabadellenquisme?
És una cançó molt autobiogràfica, en el sentit que menciono coses de la meva vida com que vaig viure al carrer Vapor o que els meus avis treballaven al món del tèxtil, però també està amanida amb molts tòpics i típics de la nostra ciutat.
És una mica una reivindicació d’aquest orgull irracional i inexplicable que tenim envers lo nostre. Tot i que sapiguem que té molts defectes, no permetem que ningú ens ho toqui! Em feia gràcia parlar d’això. En el fons és una reivindicació encoberta de la nostra ciutat”.
La portada mostra la teva antiga casa de Formentera, amb un 600 aparcat a la porta. A l’anterior disc també havia un tema que hi feia referència a aquesta illa…
Jo vaig viure de petit a Formentera i la tinc molt idealitzada. Per a mi representa un lloc per somniar, no em costa gens imaginar-me escenes allà, és com un referent mític que em transporta a altres èpoques, altres maneres de viure…
I La pols del camí va per algú en concret? Tots coneixem algú a qui podríem aplicar-li…
No, en absolut! És un personatge arquetípic però que no està basat en ningú del meu entorn. Una mica com el Massa locu del disc anterior.
Quins músics han col·laborat en aquest disc? T’has quedat amb ganes de comptar amb algú que finalment no ha pogut ser?
He tingut la sort de comptar amb tothom que he desitjat tenir. No m’ha faltat ningú. He tingut l’Albert Carbonell a la guitarra, en Xavi Castanys a la mandolina, el Ramon Aragall (també membre de la Bed&Banda) a la bateria, i en Valentí Adell a les guitarres. Jo bàsicament m’ocupo del baix. El disc s’ha gravat al Vapor Studio de Sabadell, propietat del mateix Valentí Adell i d’en Josep Tvrdy i ha estat molt maco.
Tens algun calendari d’actuacions previst, o almenys a Sabadell podrem sentir-lo aviat?
De moment farem la presentació el dijous 7 de març a les 21 hores al cafè-Teatre Agora de Sol i Padrís. Estaré acompanyat de l’Albert Carbonell, el Ramon Aragall, i en Xavi Castanys. Anirem informant de properes actuacions, però el que és segur és que a Sabadell hi tocarem més d’un cop. I paral·lelament estic acabant la gira amb Els Amics de les Arts (últims concerts el 15 de Març a Razzmatazz i el 16 al Palau de la Música), als quals vull agrair que sempre m’hagin recolzat i animat en els meus projectes en solitari.
Podeu connectar-vos al web de Pol Cruells per seguir al dia totes les novetats d’aquest artista.
