-
El nou entrenador arlequinat assegura a iSabadell que apostarà per la possessió i la defensa avançada.
-
Sobre l’adéu de Lanzarote: “Cal donar un marge als jugadors que tenim”. “L’herència és bona”, diu.
-
Bona relació amb Sakamoto: “Està posant tots els mitjans possibles per tal que l’equip treballi bé”.
Javier Salamero i Marco, natural de Saragossa, ha atès aquest dilluns a iSabadell en la que serà la seva casa durant els pròxims dos anys, la Nova Creu Alta, per tal de parlar sobre tot una mica. Fa pocs dies que entrena el Centre d’Esports i falten poc més de 24 hores per la presentació oficial davant l’afició. Després l’equip anirà al Japò, on farà part de la pretemporada.
En una conversa distesa, el míster arlequinat ha deixat clar que ve al club a treballar, guanyar i promet que l’aficionat s’ho passarà bé amb l’equip.
Com estàs, com et trobes a Sabadell?
Estic bé, content, ja ho notes a la meva cara que irradio felicitat. El pensament que tinc és que a partir de l’1 d’agost viuré a Sabadell.
Qui és Javi Salamero?
Sóc una persona normal, que té el privilegi de estar en un dels 42 llocs que són més desitjats en el món del futbol estatal. M’agrada ser exigent en el treball i intento fer les coses per estar satisfet amb mi mateix, i no pel reconeixement de la resta.
Al seu Twitter, es descriu com un mestre de vocació i tècnic de professió. Com definiria aquesta frase?
M’agrada moltíssim la docència, de fet sóc mestre, i m’apassionava el meu treball. Ara sóc entrenador i em sento un privilegiat, ja que estic en un lloc on molta gent voldria ser-hi.
En relació a la seva funció d’entrenador, a la seva presentació va dir que havia firmat per ser entrenador, però que si havia d’exercir de director tècnic no tindria cap problema.
Al meu contracte diu que jo vinc a entrenar, però s’hi s’ha de confeccionar la plantilla, algú ho ha de fer. Respecto moltíssim el treball que fa en Xavi Roca, però jo no soc qui decideix. Si hem de treballar conjuntament ho farem, però si el club diposita la confiança en mi, tinc un cos tècnic ampli per tal de fer el treball.
Perquè Miquel Olmo com a segon entrenador?
En Miquel és una persona amb la que ja he treballat, i formem un tàndem que ens avenim molt bé, ja que compartim idees i conceptes. També hi ha moltes coses en les que pensem diferent, però tenim una alta capacitat de resoldre situacions. Miquel Olmo s’ajusta perfectament a l’estil de la persona de confiança, de qualitat humana i esportiva, que és el que més valoro. Jo no vinc aquí a fer amics, necessito els millors per tal de guanyar partits i Olmo és un dels millors.
Pel que fa a l’equip, quin grup humà t’has trobat?
Doncs un grup molt predisposat a la tasca que volem dur a terme, molt generós i inquiet per aprendre.
Vas demanar temps perquè encara no sabies quin estil duríeu a terme. S’han esvaït els dubtes?
Crec que has tocat la tecla correcta. L’important és saber quin estil de joc practicarem i no el sistema de joc, que varia segons el rival que et trobes davant.
L’equip tindrà un patró de joc comú a tots els partits: voldrà tenir la possessió, intentarà tenir fluïdesa per dins i per fora, ser un equip alegre i vistós. Defensivament, l’equip intentarà defensar el més lluny possible de la seva porteria. L’herència de Carreras és bona, ja que tenim jugadors versàtils a la plantilla que poden desenvolupar diferents tasques.
Tens por a se’t pugui comparar amb un entrenador tant important per la història del Sabadell com Carreras?
Respecto moltíssim la feina d’en Lluís, ha sigut un dels entrenadors més importants de l’última dècada del club i inclús tenim una molt bona relació personal, però la pressió que pugui haver-hi sobre mi m’agrada, perquè no hi ha persona més exigent amb mi que jo. El qui em vulgui comparar és lliure de fer-ho, però jo estic molt tranquil i no haig de sentir-me comparat amb ningú.
Aquesta herència però de la que parlàvem abans és bona, però falten retocs a l’equip. Quin seria el lloc més important a reforçar?
Ara estem avaluant l’estat físic de la plantilla i intentant resoldre el tema de les rescissions de contracte. La posició a reforçar és la de central. Tenim un bon bloc, amb jugadors versàtils com Toni Lao, Tanabe o Cristian, però potser sí que cal un jugador per fora i fixar bé el tema del central. De tota manera, si surt alguna possibilitat de mercat amb un punta estarem atents, tot i que ara les oportunitats son reduïdes. Esperarem fins el 31 d’agost, perquè a mesura que comencin els campionats, potser poden sortir oportunitats de descarts de jugadors de Primera interessants.
Actualment hi ha quatre jugadors a prova a l’equip. Hi ha algun que sigui interessant per firmar?
M’agradaria veure’ls competir, segurament Palamós sigui el lloc, i alguns per demarcació sí que són interessants. Però estem a la espera de alguna possible rescissió de contracte o veure com alguns jugadors estan físicament per prendre decisions. Al final porten quatre entrenaments i no podem tenir una idea clara.
Potser l’afició necessita que es fitxi algun substitut de Lanzarote, amb tot el que suposava Lanza pel club, un jugador que marqui diferències.
Hem de donar un marge de confiança als jugadors que tenim, com ara Gato, que va fer unes temporades a l’Alcoià molt bones, o Edgar, que ha fet un munt de gols al Sant Andreu, igual que Aníbal al Guadalajara. Hem d’estar tranquils, i si l’any passat va ser l’any de Lanzarote, perquè no pot ser aquesta la temporada de qualsevol dels jugadors que hi ha a la plantilla.
Els resultats marcaran si ens hem de recordar de Lanzarote o no i si ens manca aquest jugador que marqui diferències.
Pel que fa a la pretemporada, després de la setmana a Japó, que li espera a l’equip?
Hem volgut dividir la pretemporada en dues fases: la primera, en la que es troba el viatge a Japó i un partit el 28 de juliol a Palamós, i la segona, on tenim dos setmanes per tal de filar molt prim pensant en el partit del Mallorca.
Aquesta setmana al Japó, és favorable per la planificació física de l’equip?
Hem de tenir en compte que després del viatge, queden tres setmanes per posar-nos a punt físicament i perfilar detalls a nivell de conceptes tàctics. Però el club és una societat anònima, on existeixen una sèrie de compromisos que al cos tècnic no li toca qüestionar, i si el consell d’administració considera interessant fer una gira al Japó, nosaltres el que hem de fer és anar-hi.
Ha parlat amb el màxim accionista del club, el senyor Sakamoto?
Sí. Vaig poder parlar amb ell abans de la meva contractació aquí a Barcelona i per Skype, i conviure amb ell un parell de dies quan vaig estar al Japó. El que m’agradaria és poder retornar-li la confiança que ell ha dipositat en mi.
Hi ha bona sintonia amb Sakamoto?
Sí, sí, existeix una bona sintonia perquè està posant tots els mitjans possibles per tal que l’equip treballi bé.
Aquest conflicte entre la directiva sortint i la entrant, com l’ha viscut?
Em manca informació per tal de fer un judici de valor sobre el tema, però si vols que em mulli, et diré que aquest consell de administració em mereix tot el respecte, jo només he viscut aquest consell, i ells han dipositat confiança en mi, per la qual cosa els he d’estar agraïts.
L’anterior directiva li va proposar una oferta per tal d’entrenar el Sabadell?
No, no és cert. Si hi hagués hagut qualsevol contacte t’ho diria.
Parlem de la temporada. L’inici és complicat amb la visita a l’estadi del Mallorca i Deportivo i la sortida a Ponferrada…
Sóc una persona que on alguns veuen problemes, jo veig possibilitats de millora. El Mallorca pot ser un problema, ja que tenen un pressupost molt més gran i jugadors importants, però jo hi veig una oportunitat. Si nosaltres guanyem, reforçarà la nostra confiança i la seguretat en el que fem. L’inici de temporada és complicat, però tots els partits ho són, i al final qui ho fa millor guanya.
L’any passat el públic i l’equip van creure durant una bona part de la temporada que podien arribar a lluitar per l’ascens, i la decepció de no poder fer-ho a moltes jornades del final va ser gran. Té por que torni a succeir això?
Que la gent s’il·lusioni mai és dolent, l’important que és que hi hagi motius per la il·lusió, tant de bo arribem a un punt on la gent pugui il·lusionar-se. Si això passa, treballarem amb expectatives diferents a les que estem treballant, que són las de mantenir la categoria i consolidar-se al futbol professional.
Juguem a futbol-ficció. Si tingués un paper en blanc davant i hagués de posar una posició a mitja i final de temporada de l’equip, què posaria?
Tant a una com altre, posicions d’ascens directe. Si puc triar, encara aniria més enllà, sóc una persona ambiciosa de mena i voldria quedar primer, però compte, m’agrada tenir els peus a terra, i sabem de les dificultats que tenim, i la més propera és guanyar al Mallorca.
Ens situem al temps, 6 d’octubre, jornada 8 de lliga, el Sabadell visita un camp conegut per a vostè com es Montilivi… Quina rebuda espera del públic de Girona?
No serà més especial que el primer partit a la Nova Creu Alta. Allà és casa meva, he passat molts anys allà i conec molta gent, però serà un partit on ens juguem tres punts i hem de donar el màxim. Encara que em puguin xiular o no, crec que el fi justifica els mitjans.
Però espera una rebuda agradable o hostil?
No tinc ni idea, però tampoc m’importa. La gent que m’estima ja sap com sóc, i amb la que no m’estima no hi perdo gaire el temps. Tinc els meus motius per prendre la decisió que vaig prendre, allà vaig ser-hi en dues etapes, de sis anys i de deu dies, cadascú que es quedi amb l’etapa que vulgui. Però cal recordar que en sis anys vam passar de Tercera divisió a Segona divisió, 50 anys després de que la ciutat no gaudís de futbol professional. Estic molt tranquil perquè jo no lluito amb ningú que no sigui jo mateix, i estic plenament satisfet i tranquil.
Pel que fa al futbol base, a la seva presentació va dir que parlaria amb el responsable de la cantera, el Xavi Pérez.
Sí he parlat amb ell, sobre els jugadors que havien de venir al filial, i pràcticament cada dia tenim converses sobre com van els jugadors que han estat amb nosaltres del filial i si hi ha alguna possibilitat de que algun jugador a prova sigui susceptible de jugar amb el segon equip. Tenim una relació continua i em consta que s’està treballant bé la cantera, perquè sempre és millor produir el jugador que comprar-lo, i tinc confiança en la cantera.
Quina idea general hi ha de cantera, ja que s’ha parlat que només hi haurien dos equips per categoria?
No ho sé, no ho sé perquè estic immers en les gestions de la primera plantilla i no hem parlat al detall de la política esportiva del futbol base, però em consten dos temes a treballar: per una banda, l’aspecte qualitatiu, i d’altra banda, el quantitatiu.Tinc la sensació que no variarà gaire respecte l’any passat.
Si tingués l’afició davant, quin missatge li faria arribar.
D’una banda que gaudeixin, que s’ho passin bé, i d’altre que ens donin un marge de confiança per tal que nosaltres se la puguem retornar. Que ajudin a l’equip, que no tinguin dubtes que serem competitius i que després ens avaluïn per resultats, només pels resultats.
Moltes gràcies i sort.
Gràcies a vosaltres.
