No paren. Creuen que som babaus i tornen a colpejar-nos amb campanyes altisonants que no van enlloc. Ara toca rellançar turísticament Sabadell i ho van tornar a fer, com quan van presentar aquella campanya “Sabadell és”, de manera ostentosa però buida de continguts.
I és que cal reconèixer que s’ho curren, que truquen a les portes de les entitats i aquestes les obren i s’hi afanyen en muntar el que sigui perquè la presentació quedi digna. Res a dir amb la disponibilitat de persones, empreses o associacions per tal de recolzar una campanya amb cara i ulls, però que per obrir una oficina de turisme “a curt termini” s’hagi de mobilitzar tanta gent i calgui una parafernàlia que no toca, sembla excessiu. Bàsicament perquè respon únicament a la necessitat d’una sola regidora per tal d’assegurar-se la cadira d’aquí un any. I sorprèn que l’alcalde li segueixi el joc. O no se n’assabenta o hi ha objectius que desconec.
La ciutat reclama més que mai una reforma integral de les seves infraestructures. Una passejada mostrarà inexorablement la necessitat d’arranjament de voreres i parterres, de carrers i vies de tot tipus. El Parc Catalunya demana urgentment una rentada de cara integral i els barris, ara més que mai oblidats, se senten orfes de Sabadell, creant una fractura més evident encara que fa unes dècades. La població en general no entén com es pot perdre el temps d’aquesta manera, com es pot ser tan hipòcrita en intentar vendre un producte que no existeix. És com si al Sàhara fessin una campanya venent unes pistes d’esquí que es faran “a curt termini”.
Sabadell no és una ciutat turística. Els hotels s’omplen perquè “l’home estranger de mitjana edat” ha trobat millors preus que a Barcelona, res més. Intentar enganyar-nos amb un projecte de 108 pàgines és, com a mínim, èticament menyspreable. Sabadell continua tenint greus mancances en tots els àmbits. I des de l’Ajuntament ens volen fer veure ara que cal rellançar el turisme a la nostra ciutat. Per a què? Per a que els visitants comprovin la realitat dels nostres malmesos racons? Perquè puguin observar que no tenim res d’especial? Perquè se n’adonin que no hi ha projecte de ciutat, que es tapen forats de manera aleatòria i que no existeix un pla estratègic “ni a curt ni a llarg termini”.
De fet, les paraules de l’alcalde són clarificadores de la situació. No hi ha projecte de ciutat. Però cal crear-lo sota la base d’allò que tenim, no sobre castells de sorra que tenen com a únic objectiu rellançar algun personatge de dubtosa moral.
L’electoralisme en les actuals circumstàncies pot tenir efectes contraproduents. Grans posades en escena enganyoses seran també els argumentaris d’una oposició a la qual se li està posant l’alcaldia en safata. No aconseguiran atraure sectors decebuts de la societat sabadellenca amb muntatges que no solucionen els seus problemes diaris.
D’altra banda, cal incidir en el fet de l’absència de representants municipals sabadellencs en la presentació de la campanya “Com el Vallès no hi ha res”. No s’entén. Sabadell per sí sola no té un potencial turístic, però de la mà d’altres localitats de l’entorn pot almenys sortir en el mapa. No disposem de museus d’una rellevància important. Tant el del Gas com el de Paleontologia estan més orientats a un públic infantil, amb una aposta pedagògica important, però ignorada pels infants i adolescents sabadellencs. El Museu d’Història està completament obsolet i el d’Art pateix un oblit considerable. El turisme d’oci fa temps que va fugir, després de la mort programada dels locals de la Zona Hermètica. Se m’acut que el nostre potencial pot venir del món de l’esport i del riu Ripoll. El primer, rellançant el Centre d’Esports Sabadell, empenyent-lo cap a Segona; també apostant per competicions nacionals i internacionals on el Club Natació Sabadell tingui el pes més important; i per últim rescatar de l’oblit la Pista Coberta d’Atletisme, que també pot representar un bon reclam de cara a impulsar les visites a la nostra ciutat.
D’altra banda, el patrimoni natural sabadellenc, tot i ser mínim, posseeix actius suficients com per valorar-los. El riu Ripoll ha gaudit d’una transformació increïble en la última dècada, però queda allà baix, oblidat i reservat a ciclistes o passejadors rutinaris. Una potenciació dels seus camins, de la seva diversitat animal, vegetal i arbòria també pot atraure un públic que rebutja la gran ciutat. I, perquè no, un Fresc Festival més ambiciós i més obert pot posar la llavor d’una particularitat que ara no existeix.
Finalment, voldria remarcar la importància de saber allò que tenim per saber on volem anar-hi. No podem pretendre ser el que no som, i molt menys menysprear d’altres municipis. M’imagino la reacció de les autoritats sabadellenques si l’alcalde de Lloret de Mar diu que no volen ser Sabadell. Les comparacions són odioses i “las palabras las carga el diablo”, diuen en castellà. Ja li agradaria a Sabadell disposar d’un entorn com el de Lloret i a Lloret, no ho sé, li hauríem de preguntar què envegen de la nostra ciutat.
No comencem la casa per la teulada. Fem entre tots un pla de ciutat no partidista on hi capiguem els ciutadans d’aquesta ciutat parcel·lada. Netegem-la abans, adeqüem els espais als ciutadans, arrangem els indrets malmesos, canviem les papereres rovellades, en definitiva, fem una ciutat pels sabadellencs abans que pels visitants. I, sobretot, no veneu fum, que el fum amaga sempre el que hi ha al darrere i, en aquest cas, és la supèrbia i la prepotència de persones que ignoren els seus electors amb l’únic objectiu de viure sense ensurts.
