Si els sóc sincer i tot i que la meva tafaneria periodística m’ha acompanyat com no podia ser d’una altra manera des del minut zero en l’anomenat Cas Mercuri, ja fa uns dies que he deixat de llegir tot el que té a veure amb el mateix, precisament des del moment en què com molts ja intuíem per la seva exagerada escenificació mediàtica-política, s’evidenciava que l’ajuntament de Sabadell, els seus càrrecs de confiança, els seus càrrecs electes i el seu alcalde no havien participat en cap trama de corrupció ni havien cobrat cap tipus de comissió per favors a ningú.
I sense ànim de tornar a revifar aquest tema que sembla més un debat polític que un debat judicial, sí m’agradaria, com a mínim, desitjar el millor Nadal possible, si ho és, a les persones que tan “injustament” han estat jutjades abans que pel propi jutge. És per això que si em permeten, enguany els hi dedicaré la meva carta als Reis.
Persones que ara necessiten del màxim suport moral i de l’ànim que totes elles han donat en moltes ocasions als sabadellencs i sabadellenques en els últims anys. Persones liderades per un alcalde que ha estat molt exigent amb un Govern que no compleix les seves obligacions amb els ajuntaments per sustentar les escoles bressol, per exemple, en defensa dels nostres drets com a ciutadans i ciutadanes. Qui millor que Manuel Bustos per defensar per activa i per passiva els ajuntaments i el món local, la ciutadania en definitiva, la sabadellenca prioritàriament, davant un Govern que no compleix amb les seves obligacions?
Una persona que sí és el cap visible, i no està a l’ombra com molts l’han volgut situar, que dóna la cara, no s’amaga, reclama i ha dissenyat per a Sabadell –conjuntament amb el seu equip de govern i persones de confiança- un pressupost per l’any vinent que ha fixat els serveis socials i els serveis a les persones com a màxima prioritat: prop de 980.000 euros que es destinaran a beques de menjador escolar; prop de 400.000 euros per al Rebost Solidari de Sabadell i gairebé 660.000 euros per a prestacions d’urgència social.
Per molt que les persones sovint siguem les menys justes amb les pròpies persones, la història no acostuma a ser-ho i aquests dies, quan entre sorpresa i estupefacció llegia, escoltava i observava com molts volien aprofitar aquesta estranya situació per donar per acabada aquesta etapa, no puc més que recordar algunes de les fites aconseguides per aquest alcalde i algunes de les persones avui qüestionades per encara no sabem ben bé què.
Des del 1999, any en què Manuel Bustos assolia l’alcaldia de Sabadell, s’ha passat de poc més d’un centenar de places a un miler de places d’escola bressol municipals; s’han renovat o substituït pràcticament tots els CAP de la ciutat; s’han posat en marxa sis noves biblioteques; Sabadell ha passat de tenir un (Faràndula) a tenir quatre teatres municipals (La Faràndula, El Principal, L’Estruch i Lasala Miguel Hernández). S’han construït dos nous pavellons (del Nord i del Sud), la Pista Coberta d’Atletisme de Catalunya, les piscines municipals Joan Serra, i s’han remodelat i millorat múltiples instal·lacions esportives.
Les polítiques d’habitatge impulsades des de l’Ajuntament s’han adaptat a les necessitats de cada moment. Sabadell ha estat al capdavant de la construcció d’habitatge de protecció oficial. En els darrers anys s’ha reorientat l’oferta cap al lloguer (VIMUSA compta amb 1.500 pisos de lloguer) i s’han impulsat accions d’atenció i acompanyament a les persones amb risc de pèrdua de l’habitatge.
S’ha recuperat i incrementat el sòl industrial per afavorir la competitivitat, així com s’ha potenciat l’atenció a l’emprenedor i a les empreses. El més clar exemple és Sant Pau de Riu-sec, on s’ha aconseguit la implantació de grans superfícies com IKEA, acabat d’inaugurar, Leroy Merlin, Conforama, etc. que a través de convenis amb l’Ajuntament han suposat la creació de 700 llocs de treball.
Finalment, en el camp de l’eficiència energètica i l’eficàcia administrativa, Sabadell ha impulsat, conjuntament amb empreses privades, l’estratègia Smart City. Es tracta d’una estratègia transversal d’ús de les noves tecnologies per millorar els serveis a les persones. En infraestructures destaca la ronda Oest, la nova entrada sud i el Metro Sabadell.
M’he permès destacar algunes de les coses reals que sí han passat i s’han fet a Sabadell perquè sóc periodista i tiro de dades, i a títol personal per ser just amb l’obra d’aquest alcalde i d’aquestes persones. Això és inqüestionable, ara la qüestió és quant durarà tot el procés judicial que permeti aclarir de què i quines són les acusacions, si n’hi ha alguna, d’aquest equip humà i polític que ha dissenyat el present i ha dibuixat el futur a curt i mig termini de la ciutat.
Als Reis els demano que tot sigui molt ràpid, perquè Sabadell i els seus ciutadans i ciutadanes necessiten del seu alcalde, el que l’ha convertit en una ciutat de primera en la que el primer sempre han estat les persones. A elles, els demano només el més important dels vots, el de la confiança. El temps i el jutge diran i de la mateixa manera que afirmava que sovint les persones som les més injustes amb nosaltres mateixos i en molts casos jutgem abans de temps, també reconec que som les primeres que sabem escoltar i rectificar davant la veritat.
Quan tot s’aclareixi només espero que dediqueu una mica del vostre temps a escoltar les explicacions de les persones que ara mateix són qüestionades per poder defensar la seva honorabilitat com cal. Per justícia us animo a dedicar només un minut de les moltes hores que ells i elles us han dedicat en aquest temps.
I ja per acabar una anècdota. La meva curiositat periodística m’ha fet recórrer al diccionari per comprovar el significat de “palmero”, un adjectiu que moltes persones interessades –des de la covardia i la no legitimitat de l’anonimat- han emprat per a totes aquelles persones i professionals que confiem en la justícia i en la veritat. Si quan parlen de palmeros es refereixen a la definició de “persona que acompanya amb les seves palmes els balls i els ritmes flamencs” jo mateix m’aplicaré aquesta expressió amb tot l’orgull del món.
Des d’ara acompanyaré amb palmes i balls la sentència del jutge quan tot acabi i el ritme -de creixement futur de Sabadell- perquè aquesta etapa ni molt menys ha acabat, i espero pel bé de la ciutat que continuï durant molt temps.
Hauries d’haver posat: “Carta socialista als Reis d’Orient”. Se’t veu el plumeru, palmeru!
Curiós que un seguidor del budisme cregui en el Reis d’Orient. El budisme estova el cervell!.
Qué gordo está el Alcalde!. Se le han hinchao los carrillos y los bolsillos!.
Hola. Estem encantats que comenteu les informacions. Ens agrada molt, i ho potenciem des del primer dia.
No obstant, volem tenir una conversa endreçada i civilitzada. En aquest sentit, us adjuntem les normes de participació per al vostre bon govern. Desitjaríem no haver d’intervenir en cap comentari.
http://www.isabadell.cat/comunitat/normes-de-participacio-i-condicions-dus/
Això ho has escrit tu solet o t’han passat els apunts?
Espero que et siguis igualment objectiu quan dimiteixi Bustos o el cessin.
Hi ha coses que no es poden escriure, Francesc. Encara que ets periodista no ets gens gens objectiu i com et diuen se’t veu el llautó. Hauries de saber que el silenci és la millor de les respostes i sembla que no ho saps. A més, estàs obligat a escriure això perquè formes part de la seva cort, del seu seguici i has de pagar els favors que t’han fet.
Demanen contenció en els comentaris i no faré servir els insults que et mereixes. Ja t’ho trobaràs…
Un periodista no hauria de ser IMPARCIAL??? Se’t veu el llautó…
Coplillas de un periodista palmero
Francesc de la Torre me llamo,
soy periodista palmero.
Yo soy la voz de mi amo
aunque me veas el plumero.
Dirigí la televisión
del itailano Nicola.
Siempre con corbata y traje
y con una sola misión
ser servidor del alcalde
sin miedo a la manipulación
¡Que aquí no hay nada de balde!
Cuando Nicola plegó
a mi amigo el Capo recurrí
que buen refugio me buscó
en la calle Nicaragua,
¡Ese si que es un gran paragua!
Desde que han pillado al Bustos
lo defiendo con fervor,
aunque no gane para sustos,
yo le proclamo mi amor.
Soy hombre agradecido
por eso temor no he sentido
y lo defiendo capa y espada
aunque me partan la cara.
Este es el destino triste
del periodista palmero.
Como pájaro enjaulado
al que no le dan alpiste
y le vean el plumero.
Tras leer su articulo me doy cuenta que es usted la antitesis del periodismo. Mantiene usted la misma tesis que Bustos antes y despues de declarar, que es tuvieron bien representadas ennlos titulares de Diari de Sabadell: “fuentes de la investigacion descartan que Bustos haya participado en cualquier operacion de corrupcion”, “tan solo he sido acusado de pagar unas multas a familiares”.
Y trata usted de memos, a aquellos que leen fuera del ambito local para saber lo que sucede en esta trama. No es nada gratuito ni vanal, que 300 mossos intervengan el Ayuntamiento tras dos años de escuchas. Ni es casual, que Manuel Bustos entre a declarar imputado por dos delitos y salga imputado por cuatro.