A poc a poc es reprèn el pols de la vida cultural a la ciutat i les propostes teatrals van omplint el calendari. En aquesta ocasió, la protagonista ha estat Leda, una proposta de petit format representada per la jove companyia Amfiteatre. El director i guionista sabadellenc, Tom Colomer, ha escenificat un mite clàssic paradoxalment contemporani. Leda denuncia la indiferència de la societat davant d’actes purament masclistes; aportant pinzellades de referències històriques clàssiques.
S’apropa el 8 de març, i comença a bullir l’espurna feminista. Entre els famosos casos d’agressions masclistes visibilitzats els darrers dies, arriba Leda. Una peça teatral estrenada aquest dijous, 25 de febrer, on es denuncien actes masclistes a través de la cultura sabadellenca, concretament, des de l’Auditori del Centre Cívic de Sant Oleguer. Leda és representada per la jove actriu Maria Soley qui a través d’un monòleg articula la conversa amb el seu psicòleg. Al llarg d’aquesta se sent qüestionada per les reaccions del professional; aquestes simbolitzen el paper que faria la societat davant d’un cas com el seu. La protagonista reivindica que la societat es queixa i protesta, però no s’aconsegueix canviar res, ja que des dels poders s’actua des del patriarcal, ple de violència física i psicològica.
Leda creu que la societat contemporània té un vel, que no li permet acceptar una dura i crua realitat. La protagonista sent ràbia davant de la incomprensió del psicòleg, sentiment que es trasllada a totes les dones que han patit una agressió masclista i no se les ha escoltat. La peça pretén reivindicar la desigualtat i la violència latent sobre la dona al llarg de la història, des de mites clàssics fins a creences religioses.
“L’escenificació sempre ha de portar un missatge”, reitera el director Tom Colomer. Una escenificació humil, però amb un missatge clar: una protagonista sola i oprimida, abraçada únicament per la foscor que l’envolta. A mesura que l’obra avança, Leda, explica totes les dificultats que sosté, i l’espectador es posa cada cop més tens. En aquest ritme, els objectes de dins el petit escenari es van desordenant; metaforitzant els sentiments de la protagonista.
Tot i que la peça es considera feminista, no fa justícia sobre la gestió del cas ni com s’hauria d’actuar com a societat. L’obra representa un crit perquè la societat desperti, però no ho aconsegueix. Al cap i a la fi, és un final lògic, dins d’un text que reflecteix el món real. El guió juga amb tòpics habituals, però deixa la porta oberta a la reflexió i revisió pròpia de cada espectador.
El mite de Leda
En la mitologia grega, Leda va ser una de les dones seduïdes per Zeus, degut a la seva insistència i engany. El Déu dels déus atreia a tots els éssers, però, a priori, no va aconseguir fer-ho amb Leda. Així doncs, va decidir adoptar la figura de cigne. Un dia, quan Leda caminava pel costat de riu Eurotas, se li va presentar Zeus transformat en cigne, fingint ser perseguit per una àguila. Va enganyar-la per aconseguir poder unir-se a ella.
Representacions
Leda es representarà a l’Auditori del Centre Cívic de Sol i Padrís els propers 26 febrer i 4, 5, 11, 12, 18 i 19 de març a les 20:30 hores.
