ARTICLE D’OPINIÓ
Xavi Guerrero i Nelson Araujo, pastors protestants
La Reforma Protestant del S XVI és un dels esdeveniments històrics que van impactar de manera singular en el desenvolupament de la història de la humanitat. Els historiadors situen “l’inici” de la Reforma el 31 d’octubre de 1517. Aquesta data és doncs el dia que els protestants celebrem el dia de la Reforma, un dia que commemora l’expressió d’una necessitat de canvi. Ara fa 5 segles, Martin Luter un monjo benedictí, va recollir 95 arguments pels quals l’església de l’època havia de canviar. Aquest document que va clavar a la porta de l’església de Wittenberg (Alemanya) va ser l’espurna que va encendre la flama del canvi, no només a l’església, sinó també en molts aspectes de la societat. Amb la voluntat de tornar a les bases de la fe bíblica, el moviment de reforma s’ha anat configurant al recer de les orientacions evangèliques més que del pes de la tradició. Per aquest motiu, la Primera església evangèlica baptista i l’església evangèlica baptista el Redemptor, celebraran aquest dia de la Reforma amb un culte unit que es farà el proper diumenge dia 31 d’octubre a les 12 hores a l’església del Redemptor. En aquesta trobada reflexionarem al voltant del valor de la llibertat en el moviment de la Reforma i com a valor de base de la nostra fe, davant de les amenaces que enfrontem a la vida. També ens inspirem recordant unes de les darreres paraules d’en Benjamí Planes, un protestant sabadellenc, gran amant de l’Evangeli i lluitador per les llibertats, de qui ens vam acomiadar el passat mes d’abril, que deien: “Endavant, doncs, sense cap mena de por, que és sempre que en Ell confiem.” Paraules que estimulen a seguir el camí de Jesús al que ens adherim lliurement.
Celebrem la fe dues comunitats protestants juntes, després de molts mesos amb restriccions per la pandèmia. Una pandèmia que ens ha ensenyat la por i la importància de la llibertat i diem que celebrem, perquè en actes com aquests ens encoratgem junts, per després tenir tota la motivació del món per desenvolupar les nostres feines i dotar-les de sentit. El sentit que necessita la Maria per seguir fent d’infermera al Taulí, perquè la Míriam, que està a punt de tenir el seu tercer fill, faci de mestre a l’escola, perquè la Mercy segueixi buscant feina i com no, el sentit per mantenir viva la motivació i generositat de gent com el Carles Raurell que està d’enhorabona per la seva jubilació anticipada que li permetrà disposar de més temps per fer de voluntari a l’església i sense deixar de recordar als voluntaris que properament s’implicaran al Gran Recapte d’aliments i amb ells tots i cadascú dels que formen part de la nostra gran família.
Intentem que les nostres comunitats de fe es nodreixin bé i bateguin i que ho facin de portes en fora, com aquell paper que Luter va clavar a la porta de l’edifici que volia transformar el cor i la vida de les persones.
