CARTES DELS LECTORS
Carme Abellán, professora de secundària jubilada

Dimarts dia 15 vaig assistir a la conferència de l’escriptora Najat El Hachmi Per un feminisme universal dins del cicle de xerrades Dones i Interculturalitat impulsades per l’Ajuntament de Sabadell amb motiu de la celebració del 8 de març.

A la mesa hi havia l’escriptora acompanyada per la regidora de Feminisme, Benestar Animal i Participació, Marta Morell, i la mediadora de l’Ajuntament de Sabadell, Rabab Riyahi. La primera va ser la responsable de la presentació de la xerrada mentre que la segona havia de fer la tasca de moderadora de l’acte. I dic que havia de fer perquè no va actuar com a tal.

La presentació de l’acte ja va tenir un discurs un xic xocant quan es parlava d’ètnies, diversitat, orientacions i identitats, sense un fil conductor clar en el discurs i tot el que es deia resultava ser una mica repetitiu i confús. Aquest discurs hauria d’haver estat més elaborat tenint en compte que és un acte impulsat des de la regidoria de Feminisme i se suposa que coneixen mínimament de què va el seu àmbit. Però bé, continuem.

Qui coneix la trajectòria de la Najat sap quin és el seu posicionament en el Feminisme – un de sol i universal- i el fet que considera l’islam com un mandat de submissió de la dona al poder masculí i, per tant, limita els drets fonamentals de la dona en comparació amb els de l’home. També és coneguda la seva posició sobre el hijab, que no considera un símbol de la identitat de les dones sinó de la identitat del masclisme. En conseqüència, amb tot un discurs coherent i en múltiples publicacions -articles, literatura i assaig- ha tractat d’aquestes qüestions i d’altres molt importants com ara el paper que juga l’esquerra perquè mentre és crítica amb la religió catòlica, per exemple, no ho és gens amb l’islam. I així, no té en compte tot el mal que se li està fent a totes aquestes joves que viuen sotmeses a aquesta ideologia religiosa sota la idea del fals “respecte al diferent”. Hem perdut la noció de classe social i estem en el mercat de les identitats.

En el torn de preguntes, una de les dones assistents va preguntar pel tema del mocador comentant que en diversos fòrums es parla que aquesta és una qüestió de llibertat individual. És a partir d’aquest moment, i després de la rèplica de la Najat El Hachmi, quan la moderadora va aprofitar el seu paper de privilegi per opinar, fent una defensa de les seves creences en contra del que deia la ponent, com si hagués estat atacada. En cap moment la moderadora va ser atacada, es debatia sobre idees, no sobre decisions personals. Això m’ha fet pensar que la Najat El Hachmi ha estat convidada a fet aquesta xerrada sense que cap de les persones de la mesa coneguessin la seva trajectòria, altrament no s’entén aquesta reacció fora del paper de moderadora i gens professional com a mediadora. Si saps quin és el posicionament de la ponent i creus que no hi has d’estar còmode durant la seva ponència, declines l’oferiment i que ho faci una altra persona. Si ho acceptes, has de complir amb el teu paper, tinguis la posició que tinguis.

La cloenda de l’acte va ser definitivament surrealista quan un dels assistents, un home convers, va començar a fer apologia de l’islam i va arribar a incomodar la convidada sense que des de la mesa s’intervingués per tallar-lo.

Vaig sortir decebuda i pensant que aquesta ciutat necessita i es mereix una bona empenta en l’àmbit cultural i que cal fer-ho i de valent, amb cara i ulls, amb persones que tinguin ganes de fer-ho i no només fent les coses perquè toca i sense criteri, justament en el marc del 8 de març. Per això calen persones que s’estimin Sabadell.

Foto portada: l’escriptora Najat el Hachmi, quan va guanyar el premi Sant Joan.