ARTICLE D’OPINIÓ
Josep Ramón Costa-Jussà, periodista

A Bofill el de les set derrotes consecutives li quedaven pocs arguments per salvar la pell, Óscar Cano, no va arribar a fer bo aquell aforisme que vincula la victòria al canvi d’entrenador, però, si més no, va aconseguir l’empat. El futbol és molt cruel, més que altres disciplines esportives. Si no sumes punts, al carrer. És clar, guanyar és objectiu social de tot equip. Pel que sembla, de moment el Centre d’Esports Sabadell té diners per poder arribar a acords amb els entrenadors, i canviar per altres de nous.

Ja és complicat ser arlequinat avui dia. La Història ens recorda moments molt millors. Instants en què érem a primera divisió, però els àrbitres no ens tractaven amb justícia. És clar, venia el Reial Madrid, el Barça, i la flor i nata del “balompié nacional” i els directors del partit xiulaven massa en contra el modest Sabadell. Però, vet aquí que un dia, el president Ricard Rosson, va voler començar a tocar a les consciències dels “trencillas”. Com fer-ho?, doncs amb elegància, perquè el Centre d’Esports Sabadell era un club senyor, encara que els del Comité de Árbitros, pensessin que era un club insignificant d’una ciutat a prop de Barcelona. Era massa evident que ens robaven els partits a la Creu Alta sense cap escrúpol. Doncs bé, l’estratègia va anar així. Després d’un partit en què era evident que el de negre ens havia perjudicat, Rosson i el delegat de camp trucaven al vestidor de l’àrbitre i don Ricardo, amb el seu millor somriure, li agraïa la seva presència a Sabadell, i perquè tinguessin ell i els liniers un bon record els hi feia entrega d’uns “talls de trajo”. Home, el del xiulet, de retorn a casa seva, devia meditar el que això suposava. Els damnificats per les seves decisions, massa evidents per ser casuals, en lloc de mostrar-li el seu enuig l’obsequiaven amb un producte de la llavors preponderant indústria llanera.

El mètode va aconseguir l’objectiu. Els arbitratges, tant a casa com a fora, varen ser, diguem, que més equànimes. Ara les coses han canviat. Hi ha més tecnologia i més ulls a mirar, no vull dir que no la pifiïn els que arbitren. Pel Sabadell sobreviure a la categoria és el gran repte, perquè el soci vol i mereix resultats. Esperem que l’empat davant el CD Teruel doni pas a les victòries que tots anhelem, Óscar Cano el primer, perquè si no les aconsegueix, dissortadament ja sap quina és la porta de sortida, i la lliga encara és molt llarga.

Foto de portada: David Astals, en un dels partits de la temporada a la Nova Creu Alta. Autora: Sendy Dihör.