El Col·legi d’Advocats de Sabadell és l’escenari de la jornada La defensa i protecció dels dret de la infància i adolescència, reptes actuals i propostes de millora a Catalunya per analitzar i proposar solucions sobre la situació de vulnerabilitat que pateixen els infants i adolescents. Una de les ponents ha sigut la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, que ha fet èmfasi en reforçar la legislació vigent per a una major protecció i garanties dels menors.

Commemorant el Dia Internacional dels Refugiats el 20 de juny i amb motiu del Dia de l’Advocacia Catalana, el col·legi ha organitzat aquesta jornada que analitza l’actual condició de desemparament dels menors. Ha comptat amb la participació del president de la comissió de Drets Humans del Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), Jesús Sanchez, que ha donat el tret de sortida a les ponències amb una apel·lació al compromís social de protegir els drets i una justícia humanitària dels menors, “que són el present i futur de la nostra societat”. L’ha acompanyat la presidenta del CICAC, Marta Martínez, i la presidenta del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell, Eulàlia Barros. La primera de les ponències la realitzava la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez.

Giménez-Salinas ha analitzat la situació de vulnerabilitat que pateixen els menors a Espanya i la mancança de programes que afavoreixin la seva inserció a la societat. Destaca que no només fa falta una protecció, sinó que també unes garanties. Segons ella, no funciona la justícia estricta d’internament sense data de caducitat, sinó que s’ha d’apostar per una justícia restaurativa que evalui la situació de cadascú per a la seva sortida de la residència.

“És indecent que hi hagi menors internats durant tres o més anys. Cal una legislació que estableixi un període d’internament màxim de sis mesos. S’ha d’incidir molt en aquests terminis, que actualment poden ser infinits fins que el menor compleixi 18 anys”.

La Síndica ha afegit quines són les causes per les quals els menors es queden desemparats, emfatitzant en les negligències i imprudències a la cura del menor, com el maltractament (32%) i la situació socioeconòmica de la família (12%). En referència al maltractament, Giménez-Salinas proposa desplegar un bon sistema de protecció que doni suport als menors i a la família.

Així mateix, ha desvetllat que una de les queixes més habituals dels pares és la restricció de la justícia a visites recurrents de la família al menor. Tampoc hi ha una legislació que reguli uns permisos de visites dels pares, fet que la justícia estableix els terminis que convinguin. Giménez-Salinas ha explicat que una resolució judicial establia que els pares només gaudien de 8 hores a l’any per veure al seu fill. “Si l’objectiu és posar al centre el benestar dels joves, això és el contrari”, conclou.

Al finalitzar la ponència, s’ha anunciat que durant el dia atorgaran el Premi Valor 2024 a la cineasta Mabel Lozano pel seu documental AVA a la lluita contra el tràfic de persones. Aquest guardó reconeix els esforços per la recerca de la justícia social de les persones.

Foto portada: la degana del Col·legi de l’Advocacia de Sabadell, Eulàlia Barros, i la Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, durant la ponència inaugural de la jornada. Autor: Albert P.