• L’alcaldessa fa balanç dels seus cinc anys a l’alcaldia i aclareix que “no hi ha marge per baixar impostos”.
• “El 2024 serà l’any amb més inversió en actuacions del dia a dia: 25 milions d’euros al carrer. Mai hem posat tants diners al carrer com ara”.

Marta Farrés ha complert cinc anys com alcaldessa de Sabadell en els darrers dies. L’efemèride li arriba en plena polèmica sobre la nova taxa de tractament de residus, que ha sorprès i enfadat a bona part de la ciutadania. “Que no els enganyin, tothom l’aplicarà perquè és d’obligat compliment”, assegurava dimecres al SBD Cercle d’Entitats en relació a aquest nou tribut.

En aquesta entrevista Farrés repassa els seus cinc anys de govern, amb especial atenció a la polèmica dels residus.

Ara fa un any des de la seva reelecció. Com valora aquest darrer any?
El mandat anterior va estar molt marcat per la Covid. Ara estem enlairant-nos i executant la part de gestió del que es va planificar. I també volem planificar perquè l’administració és lenta.

Ara per ara el més calent està al voltant de la taxa comarcal de residus. Hi ha un malestar bastant generalitzat des de gairebé tots els àmbits, des dels agents econòmics fins els veïnals. Què hi ha de dir?
El primer és recordar que la taxa no és de l’Ajuntament. Ve d’Europa. Barcelona i l’Àrea Metropolitana l’han implantat. Nosaltres ens hem esperat fins al final com ho hem fet tots. La taxa l’apliquen i l’aplicaran des de Santa Perpètua de Mogoda amb els Comuns, Ullastrell amb ERC, Badalona amb el PP, Terrassa o Berga, on governa la CUP. Tothom acabarà tenint aquesta taxa. Això no va de colors polítics. És d’obligat compliment. Sabem que pagar impostos és impopular. El que ens interpel·la és a fer-ho millor. La resposta ha de ser tenir la ciutat més neta i millor.

Molta gent s’ha trobat el rebut via carta per sorpresa. Han fallat les explicacions des de l’octubre fins ara?
Jo ho he anat explicant. Les entitats econòmiques o les associacions de veïns ho sabien. Sí que és veritat que tampoc teníem tots els detalls perquè el Consell Comarcal l’estava dissenyant. La carta explica prou bé el que s’està pagant. Està clar és que pagar no agrada. Ara el que hem de fer és donar un servei encara millor a la ciutat.

Hi ha ajuntaments que se la gestionen ells mateixos. Per què l’han derivat al Consell Comarcal?
Per fer economies d’escala i estalviar costos. El món dels residus és molt complex i és millor no anar sols.

Sabadell paga més perquè recicla menys. El coeficient de Sabadell és el doble de Santa Perpètua i un 50 per cent més alt que el de Terrassa. Li sembla justa tanta diferència?
Això no s’ha explicat del tot bé. El que Europa obliga és a cobrir el 100 per cent del cost del servei. El nostre coeficient és més alt perquè reciclem menys però sobretot perquè Sabadell paguem menys taxa municipal de residus. Si el cost del servei és de 150 i Terrassa paga 100 de la taxa municipal d’escombraries i nosaltres 50, amb la taxa comarcal Terrassa ha de cobrir 50 i nosaltres hem de cobrir 100. A Terrassa li repercuteixes 50 i a nosaltres el doble.

En el seu moment el que es va dir és que el coeficient que penalitza Sabadell sortia en funció del volum de reciclatge.
El coeficient nostre és major perquè la taxa municipal de residus és més baixa. A la pràctica estem pagant molt menys de residus a l’Ajuntament i paguem una mica més a la comarcal, però estem per sota en global.

Sigui com sigui el ciutadà ara ha de pagar tota la despesa. L’Ajuntament s’estalvia uns 10 milions d’euros a l’any, que fins ara gastava per cobrir el cost del servei. Què farà l’Ajuntament amb aquests diners?
Aquests diners aniran a despesa corrent. Són diners per al dia a dia. Si es fa aquesta anàlisi, també cal comptabilitzar que ha pujat el preu dels contractes amb l’IPC, que s’ha pujat el salari dels funcionaris o que hem deixat de rebre 9 milions d’euros de l’impost de la plusvàlua.

Però res d’això és nou i els 9 milions que ara deixen de gastar sí que són nous.
Hem assumit els 9 milions de la plusvàlua que hem perdut mentre teníem superàvit. Quan s’ha acabat el superàvit, tot això ho has de poder compensar. No hi ha més marge. On aniran aquests diners? A la despesa corrent de l’Ajuntament.

Hi ha sectors que demanen que es baixin altres impostos, que han pujat un 15 per cent, per compensar aquests 9 milions o 10 que ara deixaran de gastar en tractament de residus.
No hi ha marge per baixar impostos. Estem molt per sota en pressió fiscal de ciutats com les nostres, per sota de la mitjana de la comarca i per sota de la mitjana de la província.

Fa més d’una dècada que els índexs de separació de residus de Sabadell no milloren. Què s’ha fet els darrers cinc anys per millorar la separació i el reciclatge?
El que hem intentat és posar més contenidors, acostar els punts blaus als barris en el format que sigui. Deixi’m dir que hi ha bonificacions importants a la taxa. Si vas set vegades o més al Punt Blau tens un 10 per cent de descompte, si vas més de 10 vegades tens un 20 per cent i si a més a més truques a la recollida de voluminosos, pots tenir un 5 per cent addicional. És a dir, hi ha una bonificació de fins al 25 per cent per intentar incentivar que pagui menys qui més recicli.
Ara ens estem plantejant en alguns sectors i àmbits fer altres tipus de recollida. Per exemple el porta a porta comercial en alguns espais. Però tot i així hem de contribuir-hi tots. Al final tot passa perquè tothom recicli a nivell individual.

Deia dimecres al SBD Cercle d’Entitats que ser ecologista costa diners. No caldria incentivar almenys que la pròpia taxa premiï qui ho fa bé? Ara es calcula pel nombre de membres de la família, la renda o el domicili. Però no importa gens si se separen les deixalles o no se separen. Es paga el mateix fent-ho bé que malament.
A la llarga acabarà passant el que diu. Hi ha algunes experiències de contenidors intel·ligents però no han funcionat bé. Ens falta la tecnologia. No podem saber qui recicla i qui no recicla. Cal saber exactament que fa cada unitat familiar amb els residus. Però de moment encara no podem aplicar-lo. Estem mirant experiències.

El porta a porta no es pot aplicar a cap zona de Sabadell?
Ho estem estudiant en alguns barris molt petits amb cases baixetes. Es podria fer alguna experiència. Però crec que l’impacte global serà petit. Hem de trobar un sistema que tingui impacte a la majoria de la ciutat.

Junts per Sabadell en l’etapa de Lourdes Ciuró demanava canviar la taxa de residus, i vostès s’hi van comprometre. Per què no ho van fer? En quina línia ho faria: ha de pagar més qui menys separa o s’ha de fer, com en part ara, en funció de la renda?
El sistema de taxa que tenim me’l vaig trobar. El va fer el quatripartit. Era molt progressiu. Qui més té, paga més. Ja hem fet un canvi important: hi havia una sèrie de gent que pagava zero i ara tothom paga almenys 15 euros de taxa de residus. I ara pagarà també 13 de la comarcal. La gratuïtat en taxes no pot ser. És un primer canvi que hem fet. Però abans de fer més canvis hem de parar, buscar nous sistemes de reciclatge i veure com funciona tot plegat.

Què li sembla la proposta del Síndic de fer una pausa en el calendari fins que tothom estigui al cas de la taxa i evitar recàrrecs?
Les cartes han arribat a tothom però tot el que sigui allargar em sembla bé i més el primer any. Fins i tot pot haver-hi gent que pensa que el rebut es genera automàticament. Demano que aquest any hi hagi flexibilitat.

Canviem de tema. Fa dos mesos van buidar el llac del parc de Catalunya. Símbol de les restriccions per la sequera. L’han començat a reomplir ara. En els darrers dos mesos s’ha desescalat dues fases pel que a la sequera. Ara estem en alerta, ni en excepcionalitat ni en emergència. Arriba l’estiu. En cas d’onada de calor li agradaria poder obrir les fonts, almenys que permeten rebaixar les temperatures de l’entorn com les de l’Ajuntament o les que ni s’han estrenat del Passeig?
M’agradaria. Però no tenim capacitat de decisió en això i estem a expenses del nou decret de la Generalitat per veure els detalls. Ara no li puc respondre. Crec que en episodis de calor ens haurien de deixar obrir les fonts com a refugi climàtic.

La sequera va ser l’argument al desembre per aturar la tramitació del projecte SurfCity. Era una aturada temporal o definitiva?
De moment ho tenim aturat temporalment però no tenim previst reactivar-ho. Tenim altres projectes a la ciutat que estem tramitant. Hem de veure com acaba la sequera i com estem a la tardor. Recordo que els embassaments estan al nivell de l’any passat. El Surfcity ara no és un debat ni una prioritat.

En la seva trobada dimecres amb el SBD Cercle d’Entitats va defensar que els diners havien d’estar al carrer i no al banc. No és contradictòria aquesta declaració amb l’escenari que van dibuixar a l’octubre que va donar peu a pujar els impostos un 15 per cent? Llavors deien que calia centrar-se en pujar la persiana cada dia: salaris dels treballadors municipals, subministraments i poca inversió. Ara que els diners han d’estar al carrer i no al banc. És compatible?
Són dues coses diferents. Ara no és moment de grans inversions en equipaments, excepte el Pavelló de l’Oest que tenim gairebé acabat. Però volem els diners de funcionament ordinari al carrer.

Arreglar carrers, plantar arbrat, millorar els ferms i les voreres. El dia a dia. Aquestes són les inversions que volem prioritzar. De fet aquest any serà l’any amb més inversió en aquestes actuacions del dia a dia: 25 milions d’euros al carrer. Mai hem posat tants diners al carrer com ara en un sol any. És el moment d’abordar el dia a dia.

Habitatge. Sempre diu que a hores d’ara és la principal font de desigualtat. Però ni un pis d’obra nova començat en cinc anys. Què ha passat?
El primer tema és que anem sols i qui té la competència, que és la Generalitat no acompanya. Pel que fa als pisos que volem fer des de l’Ajuntament o VIMUSA ens ha fallat les subvencions i ajudes. No passa res. S’allargarà el calendari. Però els farem. En solitari a pulmó. Abans que acabi l’any començarà una promoció a Can Gambús. I a principis de l’any vinent a la Roureda. Abans d’un any haurem començat les obres de més de la meitat dels 500 pisos que tenim previstos en els propers anys. Caldria afegir-hi els de tempteig i retracte, rehabilitació… tampoc no incloc els pisos que vam incorporar amb un conveni amb la SAREB fa uns anys.

A la trobada amb SBD Cercle d’Entitats va comentar de passada que el seu pla per a l’edifici de Correus de la Via Massagué és fer-hi una quinzena de pisos públics. Pot explicar-ho més?
El primer cop que vaig visitar Correus pensava que era més gran. Però és un edifici petit, amb pocs metres quadrats. No ens dona per fer un gran equipament. Una peça d’habitatge protegit al Centre és interessant i així ho hem traslladat a la SEPI [Societat Estatal de Participacions Industrials]. Ens van dir fan habitatge nou però no rehabilitació. No obstant, tampoc ho descartaven en el futur. I ens sembla una via interessant. Serien 15 pisos d’habitatge protegit en règim de lloguer.

L’edifici encara és propietat de l’Estat.
Sí. És una operació a llarg termini. No tenim interès en la titularitat. Podria ser una bona operació si el ministeri entrés a fer rehabilitació d’habitatges.

Li volia preguntar per la situació d’una empresa municipal, que té un finançament municipal directe superior al milió d’euros a l’any. Ràdio Sabadell porta set anys sense direcció. Més temps que el Consell General del Poder Judicial sense renovar-se. Per què no han encetat el procés, més encara quan té majoria absoluta des de fa un any? Quin és el seu projecte per a Ràdio Sabadell?
S’està treballant per iniciar el procés que permetrà triar un nou director. A vegades l’excés de prudència ens porta a que el temps s’allargui. Hem tingut altres prioritats en el tram inicial del mandat. En la segona part de mandat ens posarem en altres temes com aquests. Estan treballant-hi però no hi ha res tancat.

Fa vuit mesos que va anunciar el preu de la compra del Museu del Gas però no s’ha executat encara. Ara diuen que ho faran abans de l’agost. Com ha avançat el projecte del nou Museu de Sabadell des del seu anunci?
No estem en un punt d’explicar gaire cosa. Espero tenir novetats el més aviat possible. En tot cas estic feliç perquè estem parlant per fi de museus a Sabadell, que era un repte històric. Es parlava molt del Museu Tèxtil o del Museu del Gas i li estem donant sortida. Són coses que s’arrosseguen des de fa anys i necessiten temps. Els diners són limitats però volem arreglar diferents coses amb una sola operació i aquesta operació ens ho permetrà. Evitarem que el Museu del Gas es degradi i li donarem ús al Vapor Pissit…

La Crida ha anunciat un contenciós sobre aquesta compra. Com pot interferir això en els seus plans?
La Crida sempre intenta guanyar en els jutjats el que no guanya a les urnes. I poques vegades els jutjats li donen la raó.

Com pot interferir el contenciós en el projecte? Tem que s’aturi com va passar fa uns anys amb la caserna de la Guàrdia Civil?
Aquest contenciós no té cap base jurídica. La Crida ho vincula tot a un conveni del 2006, que ja ha expirat fa anys. No hi ha base, segons els nostres serveis jurídics. La Crida sempre fa el mateix. Lamento que hi hagi gent que constantment intenti bloquejar. No sé encara que els aporta ni que aporten a la ciutat. No sé quina és la seva aportació.

Sense sortir del patrimoni, des de les darreres eleccions fins ara el castell de Can Feu ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i té major protecció. Té projecte per aquesta peça, que és gran, degradada i costosa?
El BCIN ens obre la porta a accedir a finançament extern. El concurs de les obres per consolidar el castell va quedar desert. No rehabilitarem res que no tingui un ús claríssim però volem aturar-ne la degradació. Que no caigui. Estem rehabilitant la Casa Duran, el Pissit, Sallarés Deu, el Museu del Gas. És un moment on estem treballant amb molt patrimoni. L’Artextil. Però l’element comú és que tingui un ús. Havíem fet una proposta pel castell per albergar algun element però no ens en vam sortir. I tampoc hi ha una proposta clara a la ciutat. No podem destinar diners a llocs sense utilitat.

No faran res més que consolidar?
Ja és important perquè costarà milions que no caigui el castell. Estem parlant de molts diners.

Per què mai no acaben dues obres que venen heretades: el Parc de les Aigües i el Parc del Nord?
Perquè no ens van agradar com havien quedat. Ni l’un ni l’altre. Havien de quedar millor. Cal més jardineria, més mobiliari, més jocs i al Parc de les Aigües millorar els talussos del voltant que no s’havien tractat en el projecte. Allargarem el calendari perquè quedin millor. Al Parc de les Aigües fins l’any vinent farem els jocs d’aigua i el quiosc-bar. Quan acabin, veurem si la fase dels talussos la fem amb el parc obert o amb el parc tancat. I en el cas del Parc del Nord tampoc ens acaba de convèncer. Després de les vacances acaba l’obra civil però farem una nova fase amb més jardineria i més mobiliari abans d’obrir-ho del tot.

Estaran acabats aquest mandat?
Soc cautelosa amb els calendaris perquè sempre pot haver-hi algun concurs desert o alguna altra cosa. Però esperem que sí. Volem inaugurar les coses quan estiguin ben fetes perquè les coses s’han d’acabar però sobretot s’han d’acabar bé.

Fa quatre anys, a la sortida de la part més dura de la pandèmia, el món econòmic no parlava d’una altra cosa que dels fons europeus. Com han revertit a la ciutat? S’està aprofitant l’oportunitat?
Hi estem. Hi hem optat. També és cert que van tan lligats al calendari que només que tinguis una dificultat administrativa, i ara hi ha moltes, quedes venut, com ens va passar en el Jardí de Campoamor, on vam perdre els diners. Hi continuarem optant. Però no tot s’acaba amb els fons Covid. Continuaran havent-hi ajudes europees i seguirem presentant-nos. Però ens han servit. Moltes pacificacions les hem fet amb això, els entorns escolars, temes de guanyar verd. Les Zones de Baixes Emissions també…

La Zona de Baixes Emissions és d’obligat compliment però no l’apassiona. De què servirà si està plena d’excepcions?
És que hi veiem més desavantatges que avantatges. Ajuda més a la lluita contra el canvi climàtic posar verd, guanyar zones de bosc, guanyar zones d’arbrat perquè baixa la temperatura, millora la qualitat de l’aire i la gent ho percep de forma positiva. La revolució verda s’ha de fer sense deixar ningú enrere. Hem de fer actuacions que facin que la gent se sumi. Mesures en positiu. I no mesures que afectaran la gent amb menys poder adquisitiu. Al final es canvia el cotxe i es compra un elèctric només qui té més diners.

Gairebé totes les actuacions als marges de la Gran Via impulsades per Junts per Sabadell han acabat. Quin balanç en fa?
Crec que han quedat bé. Hem de llençar el missatge que la Gran Via en un futur s’ha de pacificar i que hi passin coses. Hi viu gent a banda i banda. Per tant, cal anar guanyant espais. Tots els que es puguin. Però no canviarem a fons la Gran Via sense la Ronda Nord, i aquí estem apretant. L’equip de Lluís Matas ara començarà a imaginar i dibuixar la Gran Via del futur un cop hi hagi la Ronda Nord. Jo sempre l’he vista com una via urbana, amb trànsit, però sense la càrrega de trànsit que hi ha ara. Voreres més amples. Més arbrat. Més avinguda i menys ronda o autovia que travessa la ciutat.

La idea darrera del Programa Gran Via Ripoll era anar pacificant sense esperar a la Ronda Nord. Actuar abans i en el mentrestant. Ja no hi haurà més actuacions fins que no hi hagi la Ronda Nord?
Si fem alguna cosa més, serà a escala molt ‘micro’.

Aquest any se celebra la Capital de la Cultura. Quin n’ha de ser el llegat?
Dos aspectes que ja tenim. Primer: hem agafat expertesa junts. I no és cap tonteria. Hem programat més que mai. Ens hem coordinat més que mai. Hi ha hagut gent que s’ha conegut. Això és un patrimoni potent. Veure’s com a col·laboradors. I en segon lloc: hem posat la cultura en el centre del debat i de l’actualitat. Sempre es parla de carrers, de parcs, de places i les ciutats tenen ànima. La cultura és l’ànima de la ciutat i hem parlat molt de cultura i en parlarem molt aquest any.

Què ha fet l’Ajuntament per evitar que tanqui el Grup d’Esplai la Baldufa que com vostè sap treballava en un barri amb grans necessitats i de baix poder adquisitiu com Can Puiggener?
Hem intentat acompanyar fins al final perquè no tanquessin. Però no pots obligar ningú a quedar-se. Tan de bo la xarxa associativa, que és un pal de paller important, pogués subsistir. Però no sempre passa. Ens agradava el seu model però no ha pogut ser.

Un cop consumat el tancament, hem buscat alternatives. Hem fet un contracte amb la Fundació Pere Tarrés per generar un casal i hem incrementat els recursos directes de l’Ajuntament. Ajudarem en el que poguem. Però ens agradava el seu model.

Després de cinc anys a l’alcaldia, quines són les assignatures pendents que veu en la ciutat?
Tenim un repte amb l’energia. Amb l’aigua ho fem bé però en energia hem de fer un salt. Plaques fotovoltaiques, comunitats energètiques, autoabastiment energètic. Hem de ser el màxim d’autosuficients que poguem. Hi hem de fer més voltes. I també que surtin bé els temes estratègics. Sabem on volem anar però són projectes llargs en el temps i necessiten impuls i control: que el projecte del Campus de la UAB a l’Artextil passi. Potenciar l’Aeroport. La Ronda Nord. El projecte del nou Museu de Sabadell. Potser el calendari no serà exacte però cal que els projectes acabin passant. I un repte que sempre hi és: que ningú no quedi enrere i que tothom tingui oportunitats.

Foto portada: l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, al seu despatx. Autor: cedida.