La Fundació Bosch i Cardellach ha iniciat un cicle de conferències centrat en el sensellarisme. La primera sessió ha tingut lloc aquest amb la participació de diferents experts en la matèria que han detallat el context jurídic i social de les persones sense sostre. La pròxima setmana serà el torn de les entitats sabadellenques.

El catedràtic honorari de la UAB, Antoni Milian, ha estat l’encarregat d’obrir la sessió explicant les característiques de la proposició de llei per pal·liar la situació de les persones sense llar: “hi ha un buit legal absolut per a aquest col·lectiu”, explica. Entre altres aspectes, Milián ha recordat que, malgrat que sovint no es compleixi, “els ajuntaments tenen l’obligació d’empadronar tothom qui resideixi en un municipi, tingui la situació que tingui”.

Què es fa per revertir la situació?

Beatriz Fernández, directora de la Fundació Arrels, ha agafat el testimoni explicant el treball que realitza l’entitat en el seu dia a dia. “A Barcelona hi ha més de 1.300 persones dormint al ras”, ha indicat. Malauradament, no totes les institucions tenen aquest tipus de registres. “Si no tenim les dades és difícil solucionar el problema”, lamenta. Les enquestes que realitza la fundació mostren que l’alimentació i la higiene són les dues necessitats que costen de cobrir al col·lectiu. Així mateix, la directora denuncia que més del 50 per cent dels enquestats han patit situacions de violència pel fet de viure al carrer.

“Com a fundació disposem d’un recurs que és un pis 0, pensat per a les persones que no estan preparades per sostenir un pis propi o que no han recuperat la confiança i necessiten un lloc on dormir. És un habitatge de baixa exigència que la llei recull com un dret”, explica.

Per la seva banda, la doctora Beatriu Bilbeny (Col·legi de Metges), ha apuntat durant la seva intervenció que l’atenció sanitària continua sent arbitrària amb les persones sense llar. També ha mostrat l’impacte que pot tenir la inestabilitat habitacional en la salut: “Els infants viuen com a víctimes aquesta situació d’emergència residencial; sabem que quan passen aquesta experiència viuen 10 vegades més episodis d’ansietat i depressió”, ha exposat. En la mateixa línia, la doctora Lídia Pitarch ha explicat que la situació al carrer és més complexa per a les dones, ja que són més vulnerables davant les agressions masclistes.

Dimarts 29, radiografia de Sabadell

Amb el context social i jurídic exposat, la propera setmana serà el torn d’analitzar la situació de les persones sense sostre a Sabadell. Hi participaran diferents entitats de la Taula de Sensellarisme (Actua Vallès, Creu Roja, USELL i Càritas) i una persona que compartirà la seva experiència vivint al carrer.

Foto de portada: l’operació fred, fa un temps. Autor: Roger Benet.