ARTICLE D’OPINIÓ
Margarita Pérez Costa i Gemma Montero Martínez. Membres de l’Executiva de Sabadell en Comú
Durant massa temps, termes despectius com subnormal, discapacitat mental o psíquic, deficient, minusvàlid, invàlid, retardat,… han estat utilitzats per referir-se a persones amb discapacitat, especialment a dones, sense cap consideració per la seva dignitat.
Aquests termes han anat deixant pas a altres més considerats, com ara diversitat funcional o capacitats diferents. Per a moltes dones amb discapacitat, el canvi en el llenguatge és un petit pas en la llarga lluita per visualitzar les agressions que pateixen, tant per la seva condició de dones com per la seva discapacitat.
Segons l’OMS, es calcula que 1.300 milions de persones, és a dir, una de cada sis persones al món, pateixen actualment una discapacitat important. Són persones que tenen més dificultats per rebre cures mediques, rehabilitacions, més risc de morir joves o més possibilitat de viure per sota del llindar de la pobresa.
El fet de ser dona amb diversitat funcional fa que la possibilitat de patir violència masclista es multipliqui respecte a les altres dones. Algunes formes de violència masclista que experimenten són: violència física (major dificultat per defensar-se físicament), abusos sexuals (percepció de vulnerabilitat per la possible dependència envers l’agressor o dificultat per denunciar), abús psicològic (baixa autoestima, invisibilització i aïllament de la dona), violència econòmica (control financer per la parella o cuidador que maltracta), violència institucional (falta d’accés a les comissaries, desconeixement dels seus drets, falta de recolzament institucional…), violència pel fet de ser cuidades (negació de cures bàsiques, maltractament…).
Com a dada, segons una enquesta del govern espanyol, el 20,7% de les dones amb discapacitat van patir violència física o sexual per part de la seva parella o ex parella l’any 2019, un percentatge 7 punts superior que en el cas de dones sense discapacitats.
Des del naixement, les persones socialitzem de manera diferent per motius de gènere. La dona aprèn a naturalitzar la desigualtat i a acceptar el repartiment desigual de poder entre homes i dones. Aquest procés, que pot suposar una doble vulnerabilitat per les dones amb discapacitat, és el que hem de treballar amb polítiques feministes que lluitin contra el masclisme, contra el patriarcat. Els homes són clau per donar suport a les dones en tots aquests aspectes deixant de banda les bromes sexistes, els tòpics, les actituds despectives… cuidant el llenguatge. A més, ens calen polítiques més inclusives i transversals per canviar la mentalitat al voltant de la diversitat funcional.
Foto portada: mural en un dels ponts de Sabadell.
