CARTES DELS LECTORS
M Teresa Relat Tarrats

L’Esperanza García, l’Espe’ de l’escola Sant Nicolau, ens ha deixat. Tristament, avui la seva filla m´ho ha comunicat. Vam treballar juntes a l’escola durant molts anys, fins a la jubilació. Érem amigues i ens estimàvem tot i tenir caràcters molt diferents. Qui no l’estimava? Quan estava de bon humor la seva rialla franca s’encomanava. Sempre disposada a col·laborar en el que fos. Els alumnes la tenien sempre en compte, se’n refiaven, encara que, quan calia ella els amonestava tot fent broma, que ells agraïen comprensius.

La seva vida no fou fàcil al quedar vídua molt jove. Va saber compaginar la responsabilitat i amor de mare amb una entrega i lluita constant sense perdre mai els ànims. Se n’ha anat discretament com era el seu desig. Tots els que hem conviscut amb tu tindrem per sempre un agraït i tendre record. ‘Espe’ estimada, descansa en Pau.