Convertit en l’epicentre literari de la ciutat, el Gremi de Fabricants ha acollit aquest dimarts una de les presentacions més esperades de la programació de Sant Jordi: Jedwabne, una història universal. El professor David Serrano (Sabadell, 1966) publica una novel·la de no ficció que transporta els lectors fins a un petit poble on es va dur a terme una persecució contra els jueus durant la segona Guerra Mundial… i on les ferides continuen vigents.

La història de Jedwabne és colpidora. En aquest poblet situat en una regió rural de Polònia, el relat oficial resava que els nazis havien assassinat la població jueva mentre executaven l’operació Barba-Roja, l’ofensiva protagonitzada per l’exèrcit alemany amb l’objectiu de conquerir la Unió Soviètica. La realitat, però, va acabar sortint a la llum anys més tard: els botxins havien estat els mateixos veïns, que havien conviscut amb ells durant segles.

Serrano reconstrueix aquest episodi a través d’una investigació minuciosa a la qual ha dedicat set anys de la seva vida. “Vaig trobar-me amb la història de Jedwabne gairebé per casualitat, llegint unes cartes que venien del gueto de Bialystok”, recorda en conversa amb aquest digital. El procés d’escriure el llibre l’ha portat a viatjar fins al lloc dels fets, on ha pogut parlar amb familiars de les víctimes i veure com l’odi continua present malgrat el pas del temps.

“És imprescindible donar a conèixer aquest tipus d’històries perquè són un missatge molt potent. Això va passar a Polònia, però pot passar en qualsevol moment a molts altres llocs. Va passar amb els hutus i els tutsis, amb els uigurs, als balcans… i a petita escala podria passar també aquí”, comenta.

En el cas de Jedwabne, la violència va esclatar el 10 de juliol de 1941, quan residents catòlics van agrupar els jueus de la població, els van tancar en un graner i els van cremar vius. “La gent va actuar amb un grau d’odi i de violència difícils d’explicar”, remarca Serrano. Afortunadament, en un moment tan inhumà va aparèixer la solidaritat de persones com l’Antosha, una veïna catòlica que va amagar durant dos anys i mig set jueus.

“No he pogut entrevistar els victimaris, perquè aquests no parlen, són molt agressius. Però per la part dels supervivents o els familiars de víctimes, descobreixes que ells saben molt poca cosa del tema. De fet, jo els hi he explicat moltes coses que no sabien. El cas més paradigmàtic és la persona que va denunciar això internacionalment, que vivia a Montevideo i els seus fills no en tenien ni idea”, exposa.

La part final del llibre aborda com Jedwabne encara no ha curat les seves ferides. Serrano ho explica amb exemples que posen els pèls de punta: “Encara fan la vida impossible a una dona per posar una vela en memòria de les víctimes”, diu. Fins i tot apedreguen la casa de la nora d’un dels supervivents, l’Alina. “La por és inherent a la condició humana… No sé si es pot curar, però el que sí que sé és que s’ha de lluitar contra això. Com a docent i acadèmic és el que intento fer”, conclou.

Foto de portada: David Serrano, autor de Jedwabne. Una història universal, amb el periodista Plàcid Garcia-Planas. Autor: Jordi M.