Miki Kisenvole (1993) –el nom és real, el cognom és un pseudònim-, sabadellenc del barri de Can Rull actualment residint a Estocolm -on, per cert, és president de la colla castellera de la capital sueca-, és un altre dels autors locals que treuen llibre als voltants de Sant Jordi. Es tracta de Guía del autoestopista soviético (Plataforma Editorial),  un assaig de 304 pàgines que recorre les fronteres de les antigues repúbliques de la URSS, amb el rerefons de diferents viatges fent autoestop. Kisenvole plasma la situació política i social a indrets com Crimea, Uzbekistan, Kazakhstan, Geòrgia, Moldàvia o Abkhàzia, recollint opinions dels seus ciutadans, més de tres dècades desprès de la dissolució de la federació socialista. Una temàtica sens dubte original, que agradarà tant als lectors habituals de la literatura de viatges com als interessats en la política.

L’autor, de formació periodística i màsters en Relacions internacionals i en Religió, pau i conflicte, combina en aquest volum les seves passions: la geopolítica i els viatges en autoestop. Ha viatjat per molts països arreu del món – parla amb fluïdesa nou idiomes- des que amb dinou anys va marxar a viure fora. Actualment treballa en l’àmbit de la diplomàcia, combinant-ho amb el periodisme freelance,  però també ha fet voluntariat, i ha estat observador electoral entre d’altres tasques.  Paral·lelament, ja està treballant en un nou projecte, un llibre sobre Cuba, on va viure sis mesos treballant a una missió diplomàtica. Allà va poder palesar els contrastos entre el semiluxe de la vida dels diplomàtics durant el seu horari laboral al matí, i la pobresa de la població dels barris més desfavorits, que per les tardes passaven tres hores a fer cua per obtenir una mica d’aliment per fer el sopar.

En aquesta breu entrevista ens presenta la seva òpera prima.

Per què t’has decidit a escriure el llibre, i per què sobre aquests països en concret?
Simplement perquè em fascinen els països de l’antiga URSS, l’autoestop i la política, i el llibre barreja les tres coses. Aconseguir parlar rus fluït va ser com obrir la porta a un altre món, i tenia ganes de posar per escrit les aventures que he viscut en els últims anys, des del temps viscut a la Rússia de Putin com les visites a països no reconeguts com ara Transnistria.

Fins ara havia escrit articles, però escriure un llibre se’m feia molt coll amunt per la feina que suposa sense tenir garanties de que algú te’l vulgui editar. En el meu cas, va ser l’editorial Plataforma qui em va venir a buscar, i tenint ja assegurada aquesta part, tenia sentit que ho fes. Tot i que he viatjat per molts països de diferents continents, seleccionar aquests que conformen el llibre li dona un fil conductor , d’altra manera hagués quedat un volum massa llarg i heterogeni.

Com ho fas perquè la gent t’expliqui les coses que després plasmes al llibre?
D’una manera molt natural. Fent autoestop passes moltes hores amb la gent al vehicle. I com que ets estranger no et veuen com algú de qui desconfiar, i s’obren a tu. Els que estan contents amb la situació política del país t’ho diuen, els que no, també.

La meva tècnica és  mostrar curiositat i fer preguntes tota l’estona. Una persona que viu en una dictadura té por de preguntar a una altra què va votar a les eleccions, però jo en canvi puc fer-ho sense problema, tot depèn de si es fa amb tacte. Per exemple, una cosa així funciona bé: “He llegit que teniu el mateix president des dels anys 90, no ho sabia! Al meu país el president canvia molt sovint. El vostre ho fa tan bé que tothom el vota? O no hi ha altres candidats?”. L’altre factor és parlar la seva llengua, això és segurament el que més t’apropa a la gent desconeguda. Totes aquestes vivències no serien possibles parlant només anglès.

Quines han estat les primeres reaccions dels lectors?
El llibre va sortir el passat dimecres 19 de març, i els comentaris més repetits són d’agraïment per fer-los descobrir aquests indrets i la seva situació geopolítica actual. I com que és el meu primer llibre, em fa especial il·lusió que a la gent li agradi.

El títol evoca la “Guía del autoestopista galáctico”. Ets particularment afeccionat a la ciència-ficció?
En realitat no, però vaig voler fer la picadeta d’ull perquè el títol del meu llibre reflecteix exactament el que és: una guia per gent que fa autoestop. I quan dic guia és perquè realment està fet amb el propòsit de servir de manual per autoestopistes, amb consells perquè l’experiència sigui segura, evitant situacions perilloses. En general fer autoestop és segur, i el problema més greu és el risc d’accidents segons quin conductor. Per això en aquest llibre explico consells a tenir en compte.

A diferència de la majoria d’autors sabadellencs, Kisenvole no podrà ser present a la taula de Sant Jordi, però, tot i que encara no té data tancada, té previsió de fer alguna presentació a la nostra ciutat, probablement a La llar del llibre.