Dos ascensos de manera consecutiva. Després de fer pujar al Zamora a 1a RFEF la temporada passada, David Movilla ha aconseguit una nova fita en la seva trajectòria, assolir un nou ascens, ara al capdavant del CE Sabadell. El tècnic prenia les regnes de l’equip el passat 20 de gener prenent el relleu de David Català i l’exitós interinatge de Conrad Garcia. Finalitza la temporada amb un balanç de nou victòries en 19 partits.

Cinc mesos i mig després de la seva incorporació al club arlequinat, Movilla ha viscut una autèntica muntanya russa. Amb un inici difícil sumant només tres punts dels primers 18, perdent 0-4 contra el Sant Andreu a casa, la moral de l’equip estava enfonsada i passant per un via crucis que no tenia fi. No obstant, feia falta un gir de timó de 180 graus. Llavors arribava el punt d’inflexió a Olot. L’equip remuntava el vol amb una victòria per la mínima i començava la ratxa.

Canvi de dinàmica

A partir de la victòria a Olot, s’engegava la màquina arlequinada i culminava un seguit de victòries contra l’Alzira, Ilicitano, Mallorca B, Peña Deportiva, Badalona i la darrera a València, que catapultaven l’equip a segellar un play-off amb un sprint portentós: set victòries de nou possibles. Les úniques sotragades en aquest període era la derrota contra l’Europa, líder de la categoria, i el derbi vallesà. El tècnic de Barakaldo reafirmava que sabia com retornar l’equip a les posicions privilegiades i ho va aconseguir

David Movilla, home de play-off

Arribava un play-off en el qual el Sabadell partia amb una bona dinàmica. Amb la moral aixecada i la dinàmica capgirada com un mitjó, el primer obstacle a superar era l’Eibar B, rival nostàlgic, que també generava més motivació en l’equip. Si bé l’anada no va ser la desitjada amb un insuficient empat, els arlequinats es plantaven a Ipurua, i amb un bon partit, aconseguien el bitllet per a una final.

L’endemà, i amb la calculadora a mà elucubrant els possibles rivals a la final, tocava l’UCAM, un dels ‘cocos’ que tenia unes xifres de solidesa defensiva espectacular. Només havien encaixat 23 gols en tota la temporada, només patint dues derrotes a casa. Movilla, un veterà en aquestes situacions, preparava un imperial partit d’anada, del qual va sortir vençedor per un ajustat i alhora descafeïnat 2-1, però amb el 50 per cent de la feina feta.

L’empat a Múrcia i l’ascens

Així doncs, l’equip es plantava a Múrcia amb el suport de 400 arlequinats en el que seria el partit que determinaria si retornaria a la lliga de bronze del futbol espanyol. Amb un plantejament que no va sortir bé al primer temps tot i mantenir l’empat, l’equip va donar un canvi a la segona i entre tanta interrupció, va saber aguantar l’empat i va aconseguir l’ascens, una fita més a subratllar en la seva contrastada experiència.

La continuïtat de Movilla…

Ara que el tècnic de Barakaldo ha complert amb les expectatives del club, les preguntes sobre la seva continuïtat cauen sobre la seva figura. Sense voler entrar en declaracions i pensant només en “celebrar”, la seva continuïtat al front de la nau arlequinada no està ni de lluny assegurada. “El Sabadell és un club amb grans possibilitats, però mai m’havia trobat tantes dificultats”, va assegurar diumenge en roda de premsa.

Independentment del desenllaç, cal subratllar la seva feina en cinc mesos, millorant el joc de l’equip de forma superlativa i materialitzant un ascens de molt mèrit.

Sona Ferran Costa

Si David Movilla no segueix, el més probable a hores d’ara, un dels noms millors situats per a ser el nou entrenador del Sabadell és Ferran Costa, exentrenador del Badalona Futur i de l’Andorra.

Foto de portada: David Movilla, en una imatge d’arxiu. Autora: Dihör