És una pregunta que es fan milers de veïns, no només de Sabadell, sinó de molts municipis del país: per què ha pujat tant la taxa de residus? En el cas de la nostra ciutat, l’anunci de la taxa de gestió comarcal va sobtar bona part de la ciutadania, que va protagonitzar mobilitzacions multitudinàries a la plaça Sant Roc. Mesos després d’esclatar la polèmica, Junts per Sabadell ha organtizat aquest dimarts una conferència amb dos experts per descobrir les raons d’aquest increment i, sobretot, les possibles vies per reduir el seu impacte.
Segons exposa l’exdirector de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost, l’explicació d’aquesta pujada és força senzilla: a partir d’ara, els ajuntaments estan obligats a cobrar directament al ciutadà el cost de la gestió de residus. És a dir, ja no poden cobrir part de les despeses amb altres impostos, com feien anteriorment. Es tracta d’una mesura que emana d’Europa i que té com a objectiu conscienciar la població sobre l’elevat cost del procés. “La llei donava tres anys de marge, des del març del 2022, però hi ha municipis que ho han aplicat progressivament i altres que ho han fet l’últim any que es podia, tot de cop. Això requeria molta comunicació”, detalla el ponent.
En aquest sentit, Tost considera que la indignació ciutadana és comprensible, ja que en molts casos la gent es va assabentar del nou pagament de la nit al dia. Tot i això, insisteix que cal tenir present que el contracte de la brossa és molt elevat. “Un sol camió pot costar entre 300.000 i 500.000 euros; el personal, que moltes vegades treballa nocturnament, també té un sobrecost important; les instal·lacions de tractament de referència de la comarca són costoses, valen milions d’euros… Tot això s’ha de sufragar amb el rebut”, declara.
Com podem reduir el cost?
Amb aquestes cartes sobre la taula, un dels principals interrogants és com podem rebaixar els costos perquè tinguin menys impacte en l’economia domèstica. Per a Xavier Aguilar, exgerent del primer Ecoparc de l’AMB, la clau és reciclar bé a casa. “La reducció i la correcta separació de residus ens portarà a reduir els costos del procés; si tirem una bossa a un contenidor perquè ens la tracti algú, aquest algú haurà de cobrar per la feina”, argumenta.
“Com a ciutadans del segle XXI tenim moltes oligacions i molts deures. Un d’ells és separar la brossa a casa. Com que hem vist que no acaba d’incrementar la selectiva, hem d’anar a models individualitzats. És a dir, que si tu tens millors hàbits que el Xavier, acabis pagant menys taxa que ell. Avui en dia la tecnologia ha arribat bàsicament a dos mètodes: el porta a porta, amb un xip, o el cubell tancat que es pot obrir amb una targeta identifitiva o amb el telèfon”, assenyala Tost.
En la mateixa línia, Aguilar apunta que “no hi ha un model que serveixi per a tots els municipis, sinó que el millor seria buscar quin és el que s’ajusta més a cada indret”. Una explicació que Tost ha ampliat instants després: “un bon pla local de gestió i prevenció de residus que identifiqui quin és el millor model per a Sabadell. En determinades zones potser és el porta a porta, però en altres potser són contenidors tancats”.
Junts vol obrir el debat sobre el contracte de residus
En l’àmbit sabadellenc, el president de l’executiva de Junts, Francesc Baró, creu que és un bon moment per obrir el debat sobre quin model de gestió necessita la ciutat. Ja no només pel rebombori que va causar l’arribada de la nova taxa, sinó perquè el contracte d’SMATSA expirarà properament, el 2027. “Des de Junts hem detectat un neguit per la falta de comunicació i hem volgut començar per aquest tipus de xerrada, més tècnica, abans d’aprofundir sobre quina seria la millor opció per a Sabadell”, diu Baró. La trobada ha aplegat una trentena d’assistents al Casal Pere Quart, sense la presència de cap dels dos regidors de la formació que formen part del govern municipal.
Foto de portada: planta de tractament de residus a Montcada. Autor: acn.
