ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor Nogués. Responsable de Política Municipal del PSC Sabadell

Si preguntéssim als ciutadans de Sabadell si són conscients de la crisi climàtica i de la necessitat d’introduir canvis en el nostre model de vida, de forma majoritària la resposta seria afirmativa, i si a continuació els hi preguntéssim si els agradaria que tot el Rodal del riu Ripoll es convertís en un parc natural amb les antigues fàbriques tèxtils restaurades i transformades en centres d’interpretació de la natura i del passat industrial de la ciutat, la resposta seria la mateixa. Plantejar preguntes genèriques implica obtenir respostes genèriques, però amb això no n’hi ha prou per adoptar decisions polítiques, perquè quan es tracta de concretar hi poden haver altres elements que també responguin a raons d’interès públic i que incideixin en la presa de decisions.

A la dècada dels anys 90 del segle passat i amb l’aportació de fons europeus, es va dur a terme una transformació radical de Rodal, amb la millora de la qualitat de l’aigua, la recuperació de fauna i flora i la construcció d’infraestructures pròpies d’un parc natural: camins, ponts, zones d’esbarjo, etc. L’evolució de l’entorn del riu va continuar sent positiva, fins que el deteriorament de l’economia va portar a una forta reducció dels recursos disponibles. El període de recessió es va iniciar amb la crisi financera del 2008 i va continuar amb la pandèmia de la Covid-19 i amb la inflació provocada per la guerra d’Ucraïna. Si bé, a partir del 2023 les dades macroeconòmiques del país són positives, la situació continua força complicada per a una part significativa de la població, principalment pel desajust entre el cost de l’habitatge i els salaris. En aquestes condicions, cal continuar millorant el Rodal com a pulmó verd de la ciutat, però s’ha de ser curós en l’assignació de recursos i fugir de plantejaments maximalistes que no és possible assumir.

El 90,7 per cent de la superfície del Rodal està qualificada de zones verdes i espais protegits. El 9,3 per cent restant correspon a sòl industrial i terciari i es vol transformar en un parc industrial verd, integrat i respectuós amb l’entorn.

La modificació MPG-132 del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell (PGMOS), recentment aprovada pel ple municipal i pendent del vistiplau de la Generalitat de Catalunya, reforça aquesta transformació, perquè facilita la implantació d’un nombre molt acotat de noves activitats, incrementant les opcions per revertir l’estat d’abandó i deteriorament dels edificis, afavoreix la integració de les noves edificacions, reduint el volum edificable i incorporant condicionants paisatgístics, i millora la seguretat viària i els accessos al riu.

Les noves activitats incorporades són dels àmbits educatiu, associatiu, cultural, recreatiu diürn i sanitari assistencial (sense allotjament). Les activitats de magatzems no logístics i tallers de reparació de vehicles, que ja estaven incorporades, deixen d’estar restringides a determinats espais.

Les millores viàries corresponen a tres rotondes, dues de noves a la carretera de Torre-romeu, una al trencall de Can Quadres que dona accés a la Bassa i una altra a l’altura de la Ronda de l’Ebre, així com la modificació d’una tercera ja prevista a la carretera de Caldes, a la cruïlla dels camins de Ca la Daniela i el Molí d’en Torrella, per tal de no afectar a les cases adjacents.

L’aprovació d’aquests canvis ha anat precedida d’un document avançat, que va ser objecte de consulta prèvia, i d’estudis de mobilitat, impacte ambiental i inundabilitat, que han obtingut una resposta favorable per part organismes pertinents.

Es tracta d’una modificació de la normativa equilibrada i viable, que s’ajusta a les possibilitats reals de la ciutat, perquè combina la protecció d’un espai natural privilegiat amb la realització de determinades activitats econòmiques amb criteris mediambientals en un espai molt delimitat. La generació de riquesa, la creació de llocs de treball, l’augment de la recaptació impositiva i la possibilitat de revertir la degradació dels edificis i del patrimoni sense cost addicional per l’administració pública, no resten, sinó que sumen per aconseguir que el Rodal recuperi la seva millor versió. Afrontar la crisi climàtica és el principal objectiu, però cal afrontar també altres crisis, com la demogràfica i la geopolítica, que generen un important flux d’entrada de persones migrants. Aquestes persones necessiten treball, habitatge i un estat de benestar dotat amb recursos per atendre les seves necessitats, i per això és imprescindible comptar també amb l’economia.

Argumentar que la modificació només beneficia els propietaris de les antigues fàbriques tèxtils i portar-la als tribunals amb l’amenaça de responsabilitats penals per a regidors i funcionaris implicats i amb l’objectiu declarat d’empantanegar el tema i dilatar-lo en el temps, serveix com a estratègia política, però no ajuda a millorar una ciutat que s’ha de fer amb les aportacions de tothom.

Foto portada: fàbriques abandonades a la llera del riu Ripoll, en el seu tram entre Torre-romeu i Sol i Padrís. Autor: J.d.A.