La recent sentència del Tribunal Suprem, que tanca l’interminable contenciós entre Ajuntament de Sabadell i ministeri de l’Interior sobre aquest equipament, resulta un bon pretext per resseguir les seves vicissituds en aquest turbulent període de la història de la ciutat

Els orígens de la caserna de la Guàrdia Civil daten de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) i del terror que provocà entre la burgesia i el clergat pel caràcter revolucionari i obrerista de la revolta popular que fou especialment virulenta a la ciutat amb la crema de l’església de Sant Fèlix i la proclamació de la República Social.

Aquest mateix any s’encarregà el projecte a l’arquitecte Juli Batllevell Arús que lliurà els plànols a l’Ajuntament el 8 de novembre del 1910. Una part dels terrenys foren cedits gratuïtament pel seu propietari Lluís de Nadal. La resta foren adquirits a Maria del Rosario Gurguí Lafont, soltera i sense fills, resident a Barcelona. Una operació de compra/venta esquitxada per la corrupció que derivà en la dimissió de dos regidors i de l’alcalde Feliu Griera Dolcet.

El febrer de 1910 es constituí la Junta Constructora de la Casa Cuartel de la Guardia Civil de Sabadell, presidida per l’alcalde del Partit Liberal, Feliu Griera, i formada per alguns dels principals fabricants de la ciutat. L’Ajuntament es comprometia a aportar 75.000 pessetes, aproximadament la meitat del cost de la construcció de la caserna. L’altre part fou sufragada principalment pel Banc Sabadell, Caixa de Sabadell i la companyia de gas La Energia. També, aportaren quantitats menors, pràcticament tots els grans fabricants de la ciutat com els Seydoux, Brutau, Gorina, Valls, Cuadras, Prim, Prat, Carol, Turull, Soler, Duran Folguera, Brujas, Sallarès, Corbera, Feliu…

La caserna fou inaugurada el juliol de 1913. L’edifici ocupava tota una illa formada per un bloc de planta i pis en forma d’U amb habitatges pels guàrdies civils casats i dormitoris per als solters, així com altres dependències i oficines. La U es tancava pel darrera amb les cavallerisses, deixant al centre un gran pati d’armes per l’entrenament de la tropa. En principi, el quarter estava dissenyat per encabir una unitat mixta d’infanteria i cavalleria d’uns 80 efectius, sense comptar els familiars. La caserna estava comandada per un capità i dos tinents. La secció d’infanteria estava formada per dos brigades, dos sergents, quatre caporals, un corneta i 64 guàrdies. A la unitat de cavalleria, comandada per un sergent, estaven assignats un caporal, 15 guàrdies i 17 cavalls (més info: ‘Història de la Caserna‘).

El tinent coronel Tegido

La caserna de la Guàrdia Civil fou des de la seva inauguració una peça clau en la repressió contra el combatiu moviment obrer sabadellenc des de la vaga de Seydoux, a la connivència amb Martínez Anido, Arlegui i la patronal als anys dels pistolerisme, a la Vaga General Revolucionària (1917) o donant suport a la repressió durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).

La història d’aquests primers anys de la caserna està inextricablement vinculat a la figura del capità Manuel Tegido Gimeno, que comandaria l’institut armat a Sabadell durant molts anys. El seu zel repressiu, demostrat a la Vaga General Revolucionària, li valgué el reconeixement dels seus superiors amb la concessió de la creu d’Isabel la Catòlica i l’ascens a tinent coronel amb el càrrec de comissari general de la policia de Barcelona.

També fou recompensat per la burgesia sabadellenca a l’entrar en el seu cercle endogàmic a través del seu fill, Eduard, que va contraure matrimoni, el 9 de maig de 1927, amb Eulàlia Sallarès, filla del poderós fabricant. La cerimònia nupcial fou oficiada pel capellà catalanista Josep Cardona.

Pare i fill tingueren un destí tràgic.

El tinent coronel fou assassinat per les Patrulles de Control republicanes a Guardiola de Berguedà el 28 de juliol de 1936. Als primers compassos de la Guerra Civil, dintre del Comitè de Defensa Local-Milícies Antifeixistes de Sabadell, es creà l’anomenat Comitè de Pressió amb l’objectiu no només d’elaborar llistes negres de personalitats de dretes de la ciutat a eliminar, sinó també per proporcionar informació sobre aquells que residien fora de Sabadell. “Així van localitzar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Manuel Tegido Gimeno”, escriu Andreu Castells.

Durant la guerra el seu fill Eduard s’amagà a Sant Julià de Vilatorta, on catalanitzà el seu cognom pel de Teixidor. Quan les tropes franquistes entraren al poble, va sortir al carrer per manifestar el seu entusiasme pels vencedors; tanmateix, un soldat marroquí el va confondre amb un rojo que volia atacar-lo i el va matar d’un tret.

Els alcaldes Pasqual Salichs i Relat

L’Ajuntament de Sabadell, més enllà dels colors polítics, ha reivindicat els drets del municipi sobre un equipament que havia sufragat. En una data tan propera a la seva inauguració com el 26 d’abril de 1919, l’alcalde de Sabadell, Pere Pasqual Salichs, de la Lliga Regionalista, en una carta adreçada al director de la Guàrdia Civil i al ministre de Governació, recordava que la caserna havia estat costejada per “subscripción popular” per un valor de 300.000 pessetes.

La qüestió de l’estatus legal de la caserna ha estat objecte de diverses controvèrsies que s’han perllongat fins els nostres dies. A la dictadura de Primo de Rivera, sent alcalde de Sabadell Esteve Maria Relat, el ple municipal del 9 de març de 1928 acordà cedir-la per a l’ús i allotjament de l’institut armat amb la condició que aquest acord quedaria sense efecte quan es deixés de fer servir per aquesta finalitat, moment en el qual l’edifici retornaria a l’Ajuntament.

Acadèmia de Capacitació de l’Aire republicana

El dia 20 de juliol de 1936, sufocat el cop militar a Barcelona, començaren a Sabadell la crema d’esglésies i el saqueig d’edificis religiosos. Encara fumejaven les esglésies quan el centenar de homes de la dotació de la caserna de la Guàrdia Civil, amb el seu cap el front, Manuel Franco Pineda, es retiraren Rambla avall cap a Barcelona. A la caserna, només restaren un desena de membres de la Guàrdia d’Assalt, un escamot dels Carrabiners i alguns Mossos d’Esquadra amb les ordres estrictes de romandre aquarterats i de no sortir al carrer. El 29 d’agost del 1936, el govern de la República emeté un decret pel qual la Guàrdia Civil passava a denominar-se Guàrdia Nacional Republicana que fou dissolta el desembre de 1937.

A primers de setembre de 1937, l’Ajuntament de Sabadell va cedir el quarter a la subsecretària d’Aviació per encabir l’Acadèmia de Capacitació de l’Aire destinada a la formació de pilots de combat. Una determinació que es corresponia amb la gran importància de Sabadell en aquesta arma durant la Guerra Civil amb el camp d’aviació i la fàbrica de Baygual i Llonch on es muntaven els aparells de fabricació soviètica destinats al fronts de batalla.

L’equip docent, comandat pel tinent coronel Ramón García Larrea, elaborà un pla d’estudis comprenia les següents assignatures: matemàtiques i geometria, geografia, meteorologia, topografia, ordenances militars, física, aeronàutica, armament, balística, arts, lletres i història i gimnàstica. Es treballava a un ritme intensiu, amb classes de 50 minuts i deu de descans i sotmesos a una severa disciplina.

L’alumnat era seleccionat a la clínica Plató de Barcelona on es trobava el servei d’Aviació Militar i on els aspirants havien de superar proves culturals i físiques. La primera promoció, d’uns 300 alumnes que reberen el grau de sergents, es llicencià, amb desfilada inclosa, el 14 d’abril del 1938, coincidint amb l’aniversari de la proclamació de la Segona República. La segona promoció començà el 2 de maig i acabà a començaments d’octubre.

Un cop aprovat el curset -escriu Castells- hagueren de respondre a un “test polític”, promogut per un assessor soviètic, que trià un centenar d’ells per continuar els estudis de pilotatge a la Unió Soviètica. Tot i que molts van tornar aviat perquè el cost del curs era excessiu pel govern republicà. Els altres foren destinats a l’Escola de Pilots d’Alcantarilla per completar la seva formació. El tercer curset s’inicià el 8 d’octubre. El dimarts, 10 de gener de 1939, davant l’ofensiva de l’exèrcit franquista, els alumnes de l’Acadèmia de Capacitació de l’Aire reberen l’ordre de desallotjar la caserna i anar destinats a serveis de ràdio i telegrafia a Vic.

Acadèmia de la Guàrdia Civil (1944-1977)

Segons el periodista franquista Josep Costajussà Oliver, la caserna va quedar seriosament malmesa en la retirada de les tropes republicanes i l’Ajuntament va fer-se càrrec de la reconstrucció de l’edifici.

El ple municipal de l’1 de març del 1944, presidit per l’alcalde franquista José Maria Marcet, ratificà l’acord de la comissió permanent del 15 de febrer de 1944 mitjançant el qual l’Ajuntament cedia la caserna gratuïtament al ministeri de la Governació amb la següent condició:

“Si por cualquier circunstancia el edificio objeto de esta sesión dejase de ser destinado a los fines para los cuales fue construido y es ahora cedido, quedará resuelto y sin efecto alguno este contrato, y, en consecuencia, revertirá tal inmueble al patrimonio municipal de esta ciudad”.

El 25 de maig del mateix es redactava l’escriptura pública de cessió a l’Estat en el ben entès que aquest ho destinava a la Guàrdia Civil.

De fet, des del mes de febrer de 1944, la caserna estava ocupada per Acadèmia de la Guàrdia Civil, sota el comandament del tinent coronel José Argilés Escriche que ostentaria el càrrec fins el 1952. Aquest era un dels quatre centres de formació que la Benemérita disposava a Espanya. El altres estaven ubicats a Úbeda (Jaen), El Escorial i en el Colegio de Guardias Jóvenes de Valdemoro.

Els cursos impartits a Sabadell tenien cinc mesos de durada, d’on els cadets sortien amb la graduació de Guàrdia Civil de segona. Les condicions per a inscriure’s eren ser major de 19 anys i menor de 35, haver aprovat l’examen d’ingrés a les comandàncies de procedència i haver fer el servei militar. D’aquesta darrera condició quedaven exempts els fills de membres del cos o d’oficials de l’exèrcit. Molta gent gran de Sabadell encara se’n recorda de la imatge dels dies festius, després de missa, quan desenes de cadets en uniforme de gala es passejaven pels carrers cèntrics de la ciutat.

Les velles instal·lacions es van fer insuficients per encabir als 340 alumnes de cada promoció que venien de pràcticament de totes les regions espanyoles, als professors i als membres del cos destinats a la comandància i les seves famílies. El 12 de juny de 1956 s’inauguraren quatre blocs d’habitatges per encabir-los. Fins el 1968, el pla d’estudis comprenia tres promocions anuals, de tres mesos de duració que posteriorment s’escurçarien a dues promocions de cinc mesos de duració. Aquests darrers cursos de preparació als Guardias de Nuevo Ingreso, constaven d’assignatures com policia rural, la legislació militar i fiscal, armament o conducció i reparació de vehicles.

Aquest conjunt d’edificis acollia l’Acadèmia amb naus, aules, capella, garatge, bar, cavallerisses, oficies i altres serveis. Així mateix prestava el servei de capçalera de línia, la comandància de Sabadell i el destacament de tràfic. Ocasionalment s’organitzaven cursos especialitzats com els d’ascens a caporal o d’ampliació de coneixements en matèries com l’armament.

L’any 1970, l’Acadèmia funcionava a ple rendiment i estava dirigida pel tinent coronel Miguel Gemar Caro, en funcions de director, un segon comandant com cap d’estudis, tres capitans i quatre tinents professors, i un capità secretari.

A la dècada de 1980, la seva funció com centre de formació anirà reduint-se fins que únicament restaran els cursos de la Escuela de Servicio Fiscal, per a especialistes de l’institut armat en delictes econòmics, que s’impartiren fins l’any 1997. La resta de serveis operatius foren traslladats a la comandància de Badia del Vallès.

Interminable batalla jurídica

Llavors l’alcalde Antoni Farrés invocà el conveni de Marcet del 1944 per iniciar les negociacions amb el director general de la  Guàrdia Civil, Santiago López Valdivieso, del Partido Popular (PP). Aquestes culminaren l’11 de juny de 1998 mitjançant el conveni subscrit per Farrés i López Valdivieso on es donava per acabada la cessió i la Guàrdia Civil manifestava no oposar-se a la reversió a l’Ajuntament de la caserna.

A tal efecte, el 2 de juny de 1999, el Registre de la Propietat nº2 de Sabadell va incloure l’edifici com a patrimoni municipal per títol de reversió. El maig del 2000, l’alcalde Manuel Bustos del PSC i López Valdivieso signaren una pròrroga de l’ús de l’edifici per part de la Guàrdia Civil fins que s’acabessin els projectes per convertir-la en el Parc de Salut, destinat a la investigació i la innovació en l’àmbit de la medicina, vinculat a l’Hospital Taulí.

Potser tot hauria acabat aquí, sinó hagués estat perquè l’any 2004, el govern municipal de l’alcalde Bustos aprovà la segregació de 1.700 metres quadrats (un 22 per cent de la finca), de les cavalleries per a la construcció d’habitatges de renda lliure amb un valor d’11 milions d’euros. Una operació urbanística que evoca l’origen de la caserna. Això va precipitar la impugnació del ministeri de l’Interior del conveni, ara sota la titularitat d’Alfredo Pérez Rubalcaba (PSOE), i la signatura d’un nou conveni (2006), mitjançant el qual l’Ajuntament havia de compensar l’institut armat amb tres milions d’euros i 5.000 metres quadrats a Sant Pau de Riusec.

Aquest conveni, impugnat davant les tribunals, obrí una llarga i complexa batalla jurídica que seria feixuc de detallar. Finalment, el Tribunal Suprem ha tancat el contenciós a favor del ministeri d’Interior i confirma la vigència del conveni del 2006. Ara, esvaïdes les incerteses legals, s’obre un període de negociació política entre unes administracions públiques del mateix color socialista, per ubicar-hi les consultes externes del Taulí, que és el projecte de l’Ajuntament de Sabadell.

Bibliografia  

CASTELLS, Andreu. Sabadell, informe de l’oposició. Del terror a la Segona República, 1918-1936. Ed. Riutort, Sabadell, 1980.
– Sabadell, informe de l’oposició. Guerra i revolució 1936-1939, Ed. Riutort, Sabadell, 1982.
DEU BAIGUAL, Esteve. La Guerra Civil a Sabadell 1936-1939. Repressió, conflicte intern i obrar social en la rereguarda. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2018.
CASAMARTINA i PARASSOLS, Josep. Juli Batllevell, un gaudinià oblidat. Fundació Museu del Gas Fenosa, 2011.
COSTAJUSSÀ OLIVER, José. Sabadell 1970. Aspectos de la vida sabadellense. Ed. M. Martí, SA, 1971.

Foto portada: La caserna de la Guàrdia Civil, l’any 1929.