Kalandraka és una empresa de Sabadell nascuda fa només dos anys, però que ja s’ha fet un lloc als principals festivals i festes del territori. L’Ot, la Laia, la Marta i el Dani porten l’art de carrer a un altre nivell amb percussió, xanques i creativitat sense límits.

Els espectacles circenses tenen arrels molt antigues, ja presents a civilitzacions com Mesopotàmia, la Xina i l’Índia, amb figures com malabaristes, acròbates i contorsionistes. Amb el temps, aquest art va evolucionar fins a convertir-se, al segle XVIII a Europa, en el circ modern, amb grans carpes, companyies itinerants i actuacions organitzades. Amb l’arribada de la tecnologia i nous formats d’entreteniment, com la televisió o el cinema, els circs tradicionals van perdre força. Tot i això, avui dia l’art del circ i de l’espectacle al carrer segueix més viu que mai, reinventant-se amb noves disciplines, nous formats i, sobretot, nous protagonistes.

Què és Kalandraka?

Aquest renaixement de l’espectacle de carrer pren forma en iniciatives joves i creatives com Kalandraka. Allunyats dels grans muntatges comercials, aposten per un model artesanal, proper i autogestionat, on cada detall està fet a mà: vestuaris, instruments, decorats i estructures passen per les seves mans i idees, fruit de moltes hores de treball col·lectiu. 

I si hi ha algú que simbolitza aquest esperit creatiu, alegre i compromès és la Marta, una de les grans ànimes del grup, que amb la seva alegria contagiosa, anima l’ambient i fa pinya en cada assaig. La Marta brilla per la seva expressió corporal i creativitat visual, i juga un paper clau en el disseny del vestuari i l’escenografia. Amb el seu ull artístic, dona color i força a cada espectacle, sempre amb un somriure i idees per compartir.

Tot i que el grup és jove, la complicitat i la passió per l’art escènic els uneixen fermament, donant lloc a una química especial que es fa evident a cada actuació. Entre els seus membres destaca el Dani, un apassionat de la percussió i la música, capaç de fer vibrar el públic amb els seus ritmes intensos, la seva entrega i una energia contagiosa que omple l’escenari. La seva presència és fonamental per mantenir el ritme, el dinamisme i l’entusiasme en cada espectacle, convertint-lo en un element clau dins de Kalandraka.

A més de les actuacions en festivals, cercaviles i festes majors d’arreu del territori, Kalandraka també aposta per apropar la cultura a tothom a través de tallers pensats per a tota la família. Aquests espais participatius permeten que grans i petits s’endinsin en el món de la percussió d’una manera lúdica, connectant amb la cultura popular i fomentant la creativitat i l’expressió artística. 

L’últim festival en què Kalandraka va participar va ser l’Observa, dins el marc del festival Different, un esdeveniment dedicat a la música electrònica que va omplir el Parc Catalunya de Sabadell de llum, so i cultura contemporània. El grup va portar una proposta visual i rítmica impactant que va encaixar a la perfecció amb l’ambient del festival. Durant tota la jornada, van oferir diverses escenificacions escèniques, adaptant-se als diferents espais i moments. Van representar una versió visual de la llegenda de Sant Jordi, van sorprendre amb espectacles de Diables i, fins i tot, van utilitzar llums per escenificar ser ambaixadors galàctics.

Una de les figures destacades d’aquestes actuacions va ser la Laia, que tot i estar estudiant disseny gràfic a Tailàndia, no ha deixat mai de formar part de l’essència de Kalandraka. Sempre que torna a Sabadell, s’hi implica de ple, aportant la seva elegància i expressivitat damunt de les xanques i el seu ull artístic en la preparació de cada espectacle. La seva doble mirada, entre el món visual i l’escènic, és una de les fortaleses creatives de Kalandraka.

Kalandraka és un projecte que compta amb la guia del Miki, el seu líder i ànima experta, que acompanya i dirigeix un equip jove i molt unit. Amb una trajectòria sòlida en el món de l’espectacle, el Miki aporta no només coneixements tècnics, sinó també una visió clara i apassionada sobre què significa crear art en espais públics. La seva experiència és el far que orienta el grup, ajudant-los a trobar el seu propi estil i a consolidar-se dins l’escena cultural local.

Un altre dels pilars de Kalandraka és l’Ot i que, tot i ser el més jove del grup, sovint és qui mostra una actitud més responsable i madura. Sempre atent als detalls, s’implica en tot el que cal i transmet calma quan la situació ho requereix. La seva força de voluntat i capacitat d’organització el fan imprescindible tant dins com fora de l’escenari. És d’aquelles persones que no només aporten amb el que fan, sinó també amb el que són.

“En altres grups, si cauen, es treuen les xanques i no hi tornen a pujar en un temps. Jo, en canvi, faig que s’ho prenguin amb humor, així no agafen por i tornen a posar-se de peu després de caure’s.” Miquel Angel (Miki) Gelabert, director de Kalandraka.

Els membres de Kalandraka no només creen espectacles, també creen vincles, emocions i espais compartits. Allà on van, deixen una petita empremta de creativitat, d’alegria i de cultura viva. En un món que corre de pressa i on sovint s’obliden les mirades, els gestos, els jocs i la imaginació, ells ens recorden que l’art pot néixer de qualsevol racó si hi ha ganes, passió i comunitat. 

A cada actuació, es converteixen en catalitzadors d’un ambient únic, capaç de fer oblidar les presses i connectar les persones des de l’emoció més genuïna.

La Laia, la Marta, l’Ot, en Dani i els altres membres de Kalandraka són els qui donen vida a aquest projecte amb dedicació, talent i una gran complicitat. Junts formen una família artística que transforma cada espai on actuen en una experiència plena d’energia i autenticitat.

Potser el circ ja no viatja en grans carpes, però la màgia segueix present, en forma de tambors, de llums, de disfresses fetes a mà i de joves que somien amb transformar els carrers i els escenaris en cultura popular. I això, en realitat, és el més antic i alhora el més nou de tots els espectacles: fer que el públic es torni part del joc, ni que sigui per uns minuts.

Text i fotos: Nacho Vera.