ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor, responsable de Política Municipal del PSC Sabadell
Els dos convenis inicials signats a la primera meitat del segle XX permeten constatar que la caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell, inaugurada el 1913, era propietat del consistori i que si aquest cos policial la deixava d’utilitzar, s’havia de retornar a la ciutat, situació que es va produir el 1997 quan es tancaren les instal·lacions i es traslladà la comandància a Badia del Vallès. El 1998 l’alcalde Toni Farrés va signar un conveni amb el director general de la Guàrdia Civil en el qual es donava per finalitzada la cessió i s’acceptava la devolució de l’edifici. Amb el nou conveni, l’Ajuntament va poder inscriure la titularitat de la caserna en el Registre de la Propietat, però no va tenir en compte dos elements que debilitaven la força del document: la capacitat legal del director de la Guàrdia Civil per signar-lo i el fet de no haver sol·licitat a l’Estat l’eliminació de l’edifici del registre de domini públic estatal.
El projecte de l’Ajuntament era convertir la caserna en un Parc de Salut dedicat a la investigació i a la innovació. El 2004, amb Manuel Bustos com a alcalde, es va aprovar en el ple municipal del mes d’abril vendre el 22% de la finca (1692 m²) en una operació immobiliària que havia de reportar 11 milions d’euros al pressupost municipal, sense que la decisió afectés el destí previst pel 78% de la superfície restant. Segurament aquesta operació, que finalment no es va fer per falta de comprador, va incidir negativament en l’evolució dels esdeveniments, però en el context de l’època, de cap manera es pot qualificar d’especulativa, perquè era força habitual que els ajuntaments, amb un finançament deficient i amb necessitats creixents, recorreguessin a operacions immobiliàries per poder cobrir la totalitat de les seves despeses.
La venda d’una part de la finca, conjuntament amb les anomalies esmentades en la signatura del conveni del 1998, van portar el 2006 a un nou acord entre l’Ajuntament de Sabadell i el Ministeri de l’Interior pel qual el consistori recuperava definitivament la propietat d’immoble a canvi de tres milions d’euros i un terreny de 5.000 m² al polígon de Sant Pau de Riu Sec per a construir una nova caserna. En aquell moment, el nou conveni, acompanyat del vistiplau de diversos informes tècnics i jurídics i aprovat en el ple municipal, es va considerar com la millor solució per recuperar l’immoble. Així i tot, l’Entesa va presentar un recurs contenciós administratiu i l’únic que aconseguí és que tot quedés en suspens.
La situació es va mantenir estancada fins que el 2018, en una època d’enfrontament continuat entre l’Estat i la Generalitat, el govern municipal del Quadripartit (Esquerra, Guanyem, Units pel Canvi i La Crida) va obtenir el vistiplau de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i en el ple de febrer va anul·lar de forma unilateral el conveni del 2006 i va prendre posició de la caserna. El Govern Central, complint amb l’obligació legal de defensar els interessos de l’Estat, va recórrer contra la decisió i amb data 5 de juny del 2025 el Tribunal Suprem li ha donat la raó, establint de forma definitiva que l’Ajuntament no podia realitzar pel seu compte la revisió d’ofici del conveni signat el 2006.
Una història força trista, que després de vint-i-set anys ens torna a portar al punt de partida amb les instal·lacions de la caserna totalment deteriorades, sense el Parc de Salut i amb la pèrdua d’1,3 milions d’euros d’inversió europea destinada a aquest projecte. Queda clar que cal canviar i potenciar una forma de fer política que sigui útil a les persones, fonamentada en una gestió eficient i en posar sempre l’interès general per sobre del rigor ideològic o de l’estratègia de partit. Buscar consensos i fugir de la judicialització constant de la política són també elements imprescindibles per aconseguir-ho.
Ara toca fer-ho diferent i negociar de nou amb l‘administració central, partint de la base que l’objectiu prioritari és instal·lar les consultes externes del Parc Taulí a l’antiga caserna, perquè descongestionaria les actuals dependències de l’hospital i representaria una millora significativa per a la ciutat i el seu entorn comarcal. Això vol dir posar al davant el projecte i si és necessari, deixar en un segon terme el litigi sobre la propietat i la recuperació del dret d’ús, per buscar un acord que ho faci possible. Després d’esperar tant, no podem perdre més temps, perquè la ciutadania no s’ho mereix.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
