La matinada del passat diumenge, un grup de feixistes van assaltar la seu del PSC al barri barceloní de Les Corts. Amb crits de “xarnegos de merda” i “fora de Catalunya” contra els joves socialistes catalans, els van agredir amb cops de puny i empentes. Però podria haver estat molt pitjor.
No es tracta d’un atac vandàlic aïllat, sinó d’un nou capítol de violència que se suma al del passat 27 de setembre, quan van aparèixer pintades a la seu del Partit dels Socialistes de Catalunya de Sant Adrià de Besòs, amb proclames similars.
Mentrestant, ni que sigui per solidaritat, ni que sigui per higiene democràtica, la resta de partits polítics s’esforcen més en desvincular aquest atac de la tensió generada per l’enfrontament de PP i CiU-ERC a l’entorn del debat nacionalista, que a condemnar amb contundència aquests tipus d’atacs que no són més que el resultat de la situació de tensió i divisió a la que ens han abocat les posicions polítiques més radicalitzades de les últimes dècades.
Això és real i està passant aquí i ara i, per tant, és imprescindible que tant el conjunt de les forces polítiques com les institucions democràtiques prenguin les mesures necessàries per frenar l’ambient de crispació que s’està generant al país.
Perquè ningú vegi darrere d’aquest article la recerca de cap rèdit polític vull deixar ben clar que si bé en aquesta ocasió els feixistes cridaven “independència” i “aneu-vos a Espanya”, en d’altres, els brètols han cridat “putos catalanes” i “arriba España”.
Feixisme en primera persona, en estat pur, que no té un altre objectiu que una societat esclava de les seves consignes totalitàries. El seu llenguatge és el de la violència i la seva força la de la por que aquesta pugui acabar imposant.
I precisament per això va néixer la democràcia, per contrarestar aquest tipus de conductes, per salvaguardar la igualtat i el diàleg per transformar les societats democràtiques.
Lamentablement els partits polítics no han estat a l’alçada un cop més, com tampoc ho han estat des de que van caure en les dèries recentralitzadora i independentista dels governs espanyol i català.
Ja n’hi ha prou a la impunitat en aquest tipus de casos, ja n’hi ha prou de tancar els ulls a la realitat que ens ofega i amenaça. La realitat està al carrer i ara, més que mai, toca sortir a descobrir el que està passant. No en benefici propi d’uns, sinó en benefici del conjunt de la ciutadania.
Aquesta és la única bandera del PSC, ni un extrem ni l’altra, la de posar les persones com a primera i única opció, tot i el desgast electoral que això avui pugui suposar. Algú ha de posar el seny i intentar garantir els ponts de diàleg entre Catalunya i Espanya per evitar la fractura social definitiva. Ens insultaran, ens ridiculitzaran i ens amenaçaran, però val la pena resistir-hi, tan o més que la democràcia.
Llamemos a las cosas por su verdadero nombre.
Al pa, pa i al vi, vi
Sobre el abuso de la palabra “fascista”. Los nacional y socialistas llaman fascistas a todos los que no son de su cuerda en especial a los PP y a los del PSOE y CIUDADANOS, no tanto por ser del PP o del PSOE, como por ser españoles. Los del PP, PSC y Cs llaman fascistas a cualesquiera especímenes de los que les pintan sus sedes. Las víctimas del terrorismo llaman fascistas a etarras y batasunos de todo tipo, y así suma y sigue. Las palabras de desgastan y pierden su significado original por el mal uso que se da a las mismas. Tras la marcha sobre Roma, Benito Mussolini, inventor de la cosa esta del fascismo, que hasta entonces había sido maestro de escuela, periodista y dirigente del Partido Socialista Italiano, fue entrevistado para la prensa anglosajona por un periodista inglés que le preguntó: Duce, ¿cómo es que usted durante tantos años ha sido un dirigente del Partido Socialista Italiano y ahora es usted fascista?. A lo que Mussolini le contestó: Mire usted yo sido siendo socialista, lo que ocurre es que antes era SOCIALISTA INTERNACIONAL, pero mi participación como combatiente en la guerra mundial me abrió los ojos y ahora soy SOCIALISTA NACIONAL.
Así que, por qué no llamar a las cosas por su verdadero nombre. Estos que han pintado la sede del PSC de la foto posiblemente sólo son “separatistas”. El PSC empieza a recoger los frutos de la siembra.
¿Dice nuestro querido amigo de la Torre “que no busca ningún rédito político” con el mensaje que hoy manda con su escrito? Cuando en realidad lo que está haciendo es justificar (disfrazado de victimista) la actitud de su partido (PSC), justificando con ello la postura de un PSC nada clara con todo lo que está pasando en Cataluña.
Lo que demuestra, que donde hoy se encuentra instalado el PSC, no es del gusto ni de sus propios seguidores, porque no conduce a sitio alguno, estando instalado en el ambigüismo sin otro objetivo más que el de obtener un rédito político. Sin embargo, lo único que de momento está recogiendo, son actuaciones (injustificables) de los separatistas, o criticas de todo tipo del resto de ciudadanos Catalanes. Y esto por no referirme a lo que opinan de estos, los de su propio partido PSOE.
Por todo lo cual, no nos vengas con más historias para justificar una conducta impropia de un partido que más que hacer de oposición a Mas lo que está haciendo es “bailarle el agua” a CIU pidiendo el “derecho a decidir”, por consiguiente, justificando conductas separatistas. ¿Y por favor, no nos vengan más con que hay que buscar el dialogo? Cuando la realidad es, que Mas y los separatistas esta diciendo que aquí ya no cabe otra cosa que no sea la ‘independencia’. Y ante esto, tu partido (PSC) a lo único que se atreve es, decir que hay que buscar el dialogo. ¿Qué se puede dialogar con el que solo busca dividir un pueblo? No seas tan demagogo como lo es Navarro y no trates también de manipular a la ciudadanía.
Francesc, primer de tot condemnar els fets de les Corts del dia 13.
Ara bé, posar en el mateix sac una agressió i una pintada em sembla forasenyat.
Altra vegada exagerant i com a periodista, no contrastes les informacions.
Declaracions de membres de la JSC mai diuen el que tu afirmes aquí.
Tu dius “els feixistes cridaven “independència” i “aneu-vos a Espanya”, en d’altres, els brètols han cridat “putos catalanes” i “arriba España”.
Si escoltes les declaracions de Javi Lopez i Alejandro Lopez de la JSC a BTV en aquest enllaç veuràs que diuen tots dos que eren feixistes amb estètica skin i paraules com “socialistas de mierda” i “iros del pais”.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/10/la_confusa_agressio_als_joves_del_psc_a_les_corts_96486.php
Hauries de ser més rigorós.
Atribuir l’acció de 3 imbècils (amb el que va passar a Barcelona el 12 d’octubre) a la la tensió generada per l’enfrontament de PP i CiU-ERC a l’entorn del debat nacionalista, i a un atac a la democràcia es molt poc professional i quedes retratat.
Avui ja no he rigut, avui m’has fet llàstima.
No et voldran a el Club de la comèdia.