Som rarets. Quantes vegades ho hauré dit? A vegades penso que a la Casa Gran tenim un exèrcit d’ineptes o de persones que van caminant sense una idea clara d’on volen anar, que, malgrat aquest món interconnectat que estem vivim, són incapaços de mirar més enllà del seu melic per tal de sortir del seu núvol i adonar-se que a altres ciutats avancen. I bé que avancen!

Fa dos anys vaig escriure sobre el que feien diverses ciutats espanyoles per apaivagar la calor que dia rere dia supera límits ja molt perillosos per a la salut, Refugios climáticos: de Córdoba a Vitoria pasando por Sabadell. Algunes ciutats s’ho han pres seriosament, han fet estudis més enllà de la propaganda i, com Vitòria o Còrdova, han treballat intensament per tal d’aconseguir que els refugis climàtics gaudeixin d’alguna dignitat, que siguin gratuïts, que comptin amb la col·laboració de la societat civil i que, si pot ser, tingui també la implicació d’entitats privades.

Llegeixo que a la ciutat de Lleida més de 700 comerços s’ofereixen com a refugis climàtics, uns 2.300 a tota la província. La iniciativa parteix de la Federació d’Associacions de Veïns de Lleida i la Federació d’Hostaleria, així com d’altres associacions de comerciants. És el tercer any consecutiu que ho fan i volen contribuir al benestar dels seus ciutadans, especialment els més vulnerables, posant a la seva disposició locals ben climatitzats no només per comprar. A més, es valora molt l’aspecte de proximitat, del veïnat que no ha de desplaçar-se a algun lloc allunyat del seu habitatge habitual. Les associacions de veïns lleidatanes valoren especialment aquest fet, destacant que dona servei al barri en espais de confiança.

A Sabadell, res no canvia. Només es consideren refugis climàtics els centres cívics, les biblioteques, les piscines municipals (pagant, és clar), els complexos de la gent gran i els diferents parcs de la ciutat, inclòs el de les Aigües. A propòsit d’aquest últim, un veí em comentava fa un parell de setmanes que era impossible sobreviure a la calor en aquell espai, malgrat els jocs d’aigua. No hi ha ombres! Ell pensava que el parc, a l’estiu, hauria d’estar tancat durant el dia, que hi havia un perill real de cops de calor. Aquella setmana, a Sabadell havíem arribat a 37 graus a l’ombra.

Analitzant els refugis climàtics sabadellencs, ens adonem que els centres cívics estan tancats els diumenges al matí; les biblioteques, els dilluns i dimecres al matí, els divendres tarda i els dissabtes i diumenges; els complexos de la gent gran els dissabtes i els diumenges. I a l’agost? Gairebé tot tancat.

Quin paperot és aquest que ens ven un refugi climàtic com la panacea, com la salvació eterna, com la gran aposta pel benestar dels ciutadans. No és cert que es tracta més de propaganda que d’una altra cosa? Quan veurem a Sabadell els comerços i les associacions de veïns impulsant iniciatives com les de Lleida? Segurament mai. Sabadell és especial, cadascú va per ell i qui no pugui pagar-se un aire condicionat haurà de sortir al carrer, si no és dissabte o diumenge, i córrer alguns quilòmetres per acostar-se a un centre cívic. I si no ha defallit en l’intent, aconseguirà el preuat premi de l’aire fresc. Que no se li acudeixi entrar en una botiga a respirar una mica fent veure que està interessat en algun producte, perquè són capaços de trucar a la policia. És clarament sospitós qui s’està més del normal mirant i mirant.

No només és Lleida la que mira pels seus ciutadans. A Barcelona, han arribat a la conclusió que els parcs infantils, també els d’aigua, no són refugis climàtics si no tenen ombra. Les altes temperatures, les onades de calor cada vegada més intenses, no permeten assegurar una temperatura ideal en aquests espais si no hi ha manera de resguardar-se del sol. Per això, amb l’objectiu de millorar el confort tèrmic, s’ha instal·lat sistemes d’ombra, tendals mòbils, i que es trauran passat l’estiu, en 52 àrees de joc infantil, comptant en total i de moment amb 72 nous espais amb estructures d’ombra. La idea és arribar als 50.000 metres quadrats de superfície d’ombra i sumar 194 espais protegits del sol d’aquí a dos anys.

Ja veuen. A Sabadell res de res o molt poca cosa… Ni associacions de veïns, ni de comerciants, ni tècnics, ni polítics volen mirar cap a Lleida, ni cap a Barcelona, ni cap a Còrdova o Vitòria; ni cap a enlloc. Aquí anem servits. Sempre ens quedarà algun centre comercial d’aquells que no cobren per entrar i mirar hores i hores. O, en el pitjor dels casos, rascar-nos la butxaca, demanar un refresc per refrescar-nos, valgui la redundància. O, com em deia un amic meu, quina animalada és aquesta dels refugis climàtics? Tota la vida s’han obert les finestres perquè passi l’aire! La gent s’està tornant molt delicada. A la merda refugis climàtics; cadascú a casa seva i els que s’ofeguin que s’aguantin! Va calant la insolidaritat. A Sabadell, també.  

Foto portada: un ciutadà passejant pel Parc Central del Vallès. Autora: L.Marín.