Segons l’estudi ICILS (International Computer and Information Literacy Study) (Estudi internacional sobre competències digitals) Catalunya se situa en tercera posició pel que fa a competència digital entre les persones joves de 15 i 16 anys, però al mateix temps, se situa com la comunitat autònoma en el rànquing de les desigualtats amb més diferències per classe i gènere, i la segona per origen.
Recentment entitats del tercer sector han demanat al govern un full de ruta i el compromís per a combatre de manera clara la bretxa digital que afecta al 40% de la població catalana i que és fa més evident en determinats grups, com són les persones grans i el jovent. Cal tenir clara una idea: la bretxa digital suposa l’exclusió social d’aquells col·lectius més vulnerables. En el cas del jovent, la dificultat per poder accedir a les eines, formació i capacitació digital, també provoca una manca d’oportunitats i una situació de desigualtat pel que fa a l’accés al món laboral..
En una societat cada cop més digitalitzada, l’accés a la tecnologia i a les competències digitals s’ha convertit en un requisit fonamental pel normal desenvolupament a l’educació, l’ocupació i la vida social. La bretxa digital que afecta el jovent en situació de vulnerabilitat suposa una barrera invisible que els col·loca en una posició de desavantatge i en limita el desenvolupament personal, formatiu i professional.
Però, en aquests casos, el problema no apareix només en quan a la dificultat per accedir a eines, dispositius o aplicacions digitals, també es dona a la llar, on sovint tampoc hi ha una figura capaç de donar suport al desenvolupament tecnològic d’aquests joves.
L’accés a la tecnologia no és només crucial per a l’etapa educativa i /o formativa, també s’ha tornat imprescindible per accedir al mercat laboral. Cada cop més feines requereixen competències digitals bàsiques, des del maneig d’un correu electrònic fins a la utilització d’eines específiques per exercir diferents tasques com la gestió de xarxes socials. Per a molts joves, no poder formar-se en aquestes àrees significa quedar exclosos de les oportunitats d’ocupació,ja que les empreses demanen habilitats digitals fins i tot per a feines de menys qualificació.
Arribats a aquest punt doncs, la lògica ens aboca a la necessitat de demanar al govern el compromís per vetllar per la igualtat d’oportunitats i la justícia social, assegurant l’accés als entorns digitals no només de tot el jovent, també d’aquells referents que hauran de donar suport, afavorir i recolzar el desenvolupament de la competència digital a la llar.
Calen polítiques que apostin per estratègies transversals de futur, que impliqui l’administració pública i les entitats privades en favor de la inclusió digital, aspecte que es torna indispensable en el cas dels col·lectius més vulnerables, en ser un element facilitador de l’accés i la millora laboral d’aquests joves, fet que repercuteix directament en el seu benestar emocional i que combat l’aïllament social i la precarietat laboral.
La inclusió de la competència digital en el currículum dels centres educatius i programes formatius és una mesura que cal complementar i enfortir amb programes de mentoratge i capacitació digital que donin resposta a totes aquelles persones que no poden accedir als espais formatius ordinaris. No només es tracta de millorar l’ocupabilitat i l’accés al món laboral dels col·lectius més vulnerables, es tracta de generar oportunitats, d’eliminar els obstacles pel desenvolupament i assolir una societat més igualitària, justa i equitativa.
En una societat cada cop més connectada, la inclusió digital no és només una qüestió de justícia, sinó una inversió de futur i des de Fundació Main, mantenim l’aposta per la digitalització dels i les joves que participen dels nostres projectes, com un àrea més dins dels processos de creixement i acompanyament en els seus itineraris i aportant també formació específica en l’educació digital, la marca i l’empremta personal a les xarxes, perquè tenir les competències és important, però saber-les fer servir encara ho és més.
