Que Sabadell és una ciutat gris ja fa temps que ho sabem. Ja es van encarregar els creadors d’Urbanoporosi, amb fotografies veritables obres d’art, de mostrar-nos com la lletjor pot envair-nos d’una manera callada i simple. Aquest gris perenne i estúpid ens acorrala i aconsegueix que les nostres vides esdevinguin també monòtones i tristes. No hi ha dubte que viure en una ciutat on el verd de la vegetació o el blau del mar hi són presents, té un efecte jo diria balsàmic. Mirar cap a un carrer i trobar-se amb les onades al final produeix en l’individu una sensació molt diferent si el que s’hi albira és un edifici en ruïnes o un altre carrer més gris encara que el propi embolcall de la ciutat.

Malauradament, Sabadell no és ni molt menys un exemple en aquest sentit. Ni hi ha mar, ni la verdor dels arbres impera per tot arreu i a més la mala sort fa que el riu quedi oblidat allà baix, i si estigués situat aquí a dalt, encara en podríem gaudir. És cert que alguns barris, amb façanes de colors vius, intenten tapar les vergonyes existents i ens trobem com a la Concòrdia i a Can Rull domina el marró i a Can Deu una barreja de colors increïble i ofegadora que fa que tinguem ganes o de marxar o d’endinsar-nos al bosc. Alguns veïns posen fre a la natura morta arranjant parterres i omplint els balcons de testos, mates i flors. Insigne tasca la d’aquestes persones que volen si més no, que un trosset de vida entri a les seves llars, originant també uns resultats benefactors a les seves ments.

La botànica no ha estat mai un tema cabdal en la majoria d’ajuntaments. A Sabadell va tenir un moment gloriós d’electoralisme quan l’ex-alcalde Bustos regalava plantes als ciutadans a les seus dels districtes, plantes que morien poc després en una clara metàfora política. Després van venir aquella mena de penjolls que van costar més d’un milió d’euros als contribuents i que segurament van servir per pagar a alguna empresa de l’àmbit bustista ‘por los favores prestados’.

El cert és que durant molts anys s’han plantat arbres sense criteris estrictes. En arribar la primavera, els pollancres expulsen aquella mena de cotó i de líquid molt irritant i creador d’al·lèrgies a molta gent. Alguns demanen cada any que es tallin i es substitueixin per d’altres espècies. Els plataners, veritable arbre urbà, també té els seus detractors i el cas és que molt poques vegades hi ha hagut encert en la plantació d’espècies arbòries.

Deixant de banda el Parc Catalunya, valoro d’una manera especial la tria del til·ler com a arbre urbà. Els voltants de la Plaça d’Espanya constitueixen un dels nuclis més ben arranjats d’aquesta espècie que des de l’inici de la primavera comença a emetre la seva elegant flaire fins ben entrat l’estiu. El seu atractiu aroma és capaç fins i tot de dissimular d’una manera tènue i agradable la desagradable olor del carburant dels vehicles. Alguns rebutgen les seves emanacions apegaloses, però és precisament això allò que li dona caràcter i poder. Més al sud, al carrer Arcàdia es produeixen les mateixes sensacions, sempre amb la sinistra mirada de la benzinera que intenta apagar l’aroma natural dels til•lers que a banda i banda del carrer s’alcen amb energia.

No són til·lers allò que trobem al carrer de Gràcia, sinó catalpes, que acompleixen una funció estrictament decorativa, i que ha hagut d’adaptar-se a l’estretor de la via. Estic segur que just en aquest cas, el til·ler hauria estat més adient, perquè aquesta estretor l’hauria donat encara més embranzida a la seva captivadora olor.

Les ciutats haurien de ser fetes d’allò que volen les persones. Estem massa acostumats a deixar fer, sigui per desídia o deixadesa o per confiança en algú més preparat que un mateix. Poques vegades hem demanat un determinat tipus d’arbrat a les nostres places o carrers i hem pensat que un tècnic ja ho triaria. El til·ler és un arbre a tenir en compte sempre. Amb un manteniment relativament fàcil i una adaptació a tots els terrenys és una bona opció quan s’hagin de substituir arbres morts. Els plataners estan ja massa vistos i són força lletjos. Deixem pas als til·lers.

Foto portada: Til·lers de la plaça Espanya. Autor: David B.