-
Gran part dels jugadors dels dos clubs formen un grup d’amics units per una mateixa passió, el futbol sala.
-
A l’hora del partit, però, l’amistat s’aparca per defensar els colors de cada equip.
Escola Pia – Club Natació Sabadell. El derbi per excel·lència del futbol sala de la nostra ciutat. Una rivalitat històrica que fa d’aquest partit, independentment de les classificacions del clubs, un gran partit. Un autèntic atractiu per tot aquell aficionat a aquest esport i per tot ciutadà de Sabadell.
Un atractiu per l’aficionat, però com no, també per als jugadors i els entrenadors. Des de fa uns anys però, la rivalitat entre els dos equips no va més enllà de la pista. I és que alguns dels components de tots dos equips formen un grup d’amics apassionats per aquest esport. Una amistat que no té en compte els colors dels clubs. Des de iSabadell hem volgut saber quines són les sensacions de tots ells a l’hora d’afrontar el gran derbi del futbol sala sabadellenc i disputar-lo entre ells mateixos, els uns contra els altres.
Marc Torras, Jaume Figueras, Marc García i Pep Girvent, del Club Natació Sabadell; i Carles Comadran, Oriol Comadran, Jordi Torras i Àlex Germán, de l’Escola Pia són els protagonistes d’aquesta història. Ells mateixos ens expliquen d’on neix l’amistat entre aquests apassionats del futbol sala.
Marc Torras: “fa uns 4 anys que hi ha una relació d’amistat. Anteriorment, ens coneixíem de vista del Club, d’algun torneig o simplement teníem amics en comú. Un estiu vaig coincidir amb el Carles Comadran a un torneig de Lleida que va venir amb nosaltres (Jaume, García, etc.). Des de llavors vam anar fent tornejos i poc a poc vam anar agafant confiança i amistat. El seu germà, l’Oriol, va anar venint poc a poc i va entrar a l’equip que teníem per a fer tornejos a l’estiu. La relació va anar a més i habitualment quedàvem per sortir, per sopar, per anar a prendre alguna cosa, etc. Avui en dia som molt ‘col·legues’. Sortim, sopem i fem moltes coses junts. A més, juguem a la lliga social del club, on també hi ha el Jordi Torras i els estius sempre marxem una setmana junts de vacances, a part dels tornejos que fem, clar”.
Carles Comadran: “ens vam conèixer fa tres o quatre anys, coincidint en tornejos d’estiu i passant tardes al Club Natació. Des de llavors ens hem fet molt entre nosaltres fins a formar un grup d’amics molt units”.
Pep Girvent: “amb els germans Comadran ens coneixem farà uns quatre anys, primer amb el Carles quan vam anar a jugar un torneig a Lleida i després amb l’Oriol també més o menys igual. Després, sortint de festa i quedant més dies fora de les pistes l’amistat va acabar de quallar. Amb l’Àlex, personalment el conec des de l’època en que era juvenil i ell estava al Barça i sobretot també perquè era amic dels Comadran. Finalment, en Jordi Torras el conec des de fa un parell d’anys ja que tenim un equip a la lliga social del Club i ell juga amb nosaltres juntament amb Pol Viada i Pep Font”.
Àlex Germán: “jo personalment farà uns dos o tres anys que els conec a molts d’ells a base d’anar jugant al camp de gespa del Club Natació algunes ‘patxangues’ i la veritat és que són grans persones. A vegades quedem amb alguns del Club i del nostre equip per anar a sopar o prendre alguna cosa i també per fer algun partidet, com no”.
Marc García: “ens vam començar a ajuntar amb ells farà uns tres anys, quan vam coincidir a la final d’un torneig, precisament contra ells. A partir d’allà vam a començar a jugar tornejos i lliguetes junts, i poc a poc ens vam anar fent amics fins al punt de formar un grup d’amics molt maco. Es podria dir que som una família unida pel que més ens agrada, el futbol sala. Són els nostres amics, ens veiem casi cada dia, ens ho expliquem tot, anem a les cases d’uns i a les d’altres, anem de vacances junts i sortim de festa junts. Com no, parlem de futbol sala junts”.
Oriol Comadran: “som amics des de ja fa uns anys. Ens vam conèixer precisament al Club Natació on coincidíem a les ‘patxangues’ que s’organitzaven a l’estiu. Des de llavors vam començar a fer tornejos, a sortir i a fer més coses junts, més enllà del futbol sala. Ara som un grup d’amics que cada setmana ens veiem, sortim i també veiem partits junts. Cada estiu el passem plegats. Ens hem unit molt”.
Jaume Figueras: “sobretot amb els Comadran som molt amics. Ells i dos o tres del Club som la colla que habitualment anem junts. La nostra colla d’amics. Farà uns quatre anys que ens coneixem. El Torras juga amb nosaltres a la lliga social del Club i el veiem bastant i amb l’Àlex Germán sovint també ens veiem i sortim junts”.
Jordi Torras: “ens coneixem fa uns tres anys. Tot a partir del futbol sala. Juguem plegats a la lliga social del Club Natació i tenim una molt bona relació!”.
Tot i així, tots ells reconeixen que l’amistat que els uneix és molt forta però que a partir del xiulet inicial, l’amistat s’aparca per intentar aconseguir els tres punts.
J. Torras: “el partit de dissabte és més que un derbi. És una festa del futbol sala sabadellenc! Penso que serà un partit molt igualat i de màxima tensió. Són companys als que els hi tinc molt apreci i respecte. Estic convençut de que haurem de lluitar fins al final”.
J. Figueras: “és un partit especial. Jo sempre vull que els hi vagi bé, però dissabte jugarem uns contra els altres. És un derbi i motivació no en faltarà. A la pista, però, aparcarem l’amistat durant un ‘ratet’ per competir. Per nosaltres (Club Natació) és un partit importantíssim. Ara, cada partit comença a ser una final”.
O. Comadran: “el partit, per mi, és diferent. La sensació de jugar contra el Club Natació sempre és especial, la rivalitat té la seva història. Tot i així, el fet de tenir amics a l’equip contrari fa que tingui, encara més, una especial il·lusió per aquest partit”.
M. Torras: “el partit de dissabte és molt especial i a la vegada una mica estrany. Sempre hem jugat junts i això de jugar en contra és diferent. Tot i així, la motivació és màxima. Jugar contra els teus amics et dóna un extra de cara al partit, i més, sabent que és el partit de la ciutat. Molta gent del nostre club ens vindrà a veure i hem de respondre per ells i per nosaltres mateixos. Hem de creure en les nostres possibilitats. En els derbis les forces s’igualen i segur que tenim les nostres opcions. Senzillament hem de creure en l’equip i en el treball que fem cada dia”.
À. Germán: “el partit de dissabte és un partit molt especial. A part de la rivalitat entre tots dos clubs des de ja fa molt anys; molts dels seus jugadors en gran part son amics. Tot això fa que sigui un partit diferent tant per nosaltres com per ells. Durant el partit sempre es fa una mica estrany tenir-los davant. Tot i així, hem de centrar-nos al 100%, deixar de banda les amistats i donar el màxim. Durant els 40 minuts, a la pista no hi ha amics i intentarem guanyar. Un cop acabi el partit, tot tornarà a la normalitat i podrem desitjar-nos molta sort pel que queda de temporada”.
M. García: “per mi, jugar dissabte contra ells és un somni. Porto anys veient-los a “2ª B” i els admiro moltíssim com a jugadors. Aquest és el meu primer any en aquesta categoria i el meu primer derbi. És per això que crec que és un partit ple de sentiment. Un partit on competiré contra els meus amics que tant admiro, però que, a la vegada, tinc tantes ganes de guanyar”.
C. Comadran: “el fet que tinguem aquesta relació fa que el partit de dissabte sigui especial. Jugar en competició contra amics és algo diferent. Portem dies parlant d’aquest partit i la prèvia serà bonica. Tot i així, dins el camp serà un partit qualsevol, oblidarem la relació i els dos equips anirem a intentar guanyar el partit i a competir al màxim. Esperem que sigui un bon partit i que la gent pugui gaudir. És una gran notícia pel futbol sala de la ciutat”.
P. Girvent: “és una gran sort poder jugar aquests partits. Des de petit anava a veure’ls i pensava si algun dia podria arribar a jugar–ne algun. L’any passat vaig tenir la sort de jugar els dos i la veritat, encara que sona a tòpic, són partits molt especials i jugar-los contra amics encara és més gratificant. Intentarem fer un bon partit i intentar donar la sorpresa però sabem que serà molt complicat”.
Un derbi, però, amb necessitats ben diferents. Els de Pedro Donoso s’han retrobat amb el camí de la victòria després de la derrota a Sant Vicenç dels Horts i de l’empat contra el filial de Marfil. L’últim partit, la victòria a Premià de Mar, junt als resultats dels rivals directes els ha permès situar-se líders de la categoria en solitari amb 26 punts. Per altra banda, els jugadors, ara d’Álvaro González, volen trencar la mala ratxa i aconseguir, per fi, la primera victòria de la temporada. Tot i ser a la cua de la classificació amb només dos punts, els nedadors venen de fer un excel·lent partit contra el Manresa, un dels equips més potents de la competició, i serà l’estrena del nou entrenador.
Les cartes són a sobre de la taula. Demà dissabte a les sis de la tarda al Pavelló del carrer Garcilaso coneixerem el desenllaç. Finalment, des d’aquí, els quatre companys del Club Natació i la resta de l’equip han volgut agrair la feina, el treball, l’esforç i la implicació exemplar del seu exentrenador, Jordi Nobau.
