Molt s’ha parlat els darrers dies del Passeig. I molt poc es parla de la plaça Espanya. El que crida l’atenció és la quantitat de notícies i opinions en relació al Passeig i el quasi nul interès sobre la plaça Espanya. Si aquesta plaça es situés a les afores de la ciutat en un dels anomenats no-llocs ho entendria. Pensaria que com que no hi passa ningú és lògic que no atregui l’atenció dels mitjans i dels articulistes. El problema és que és un dels llocs centrals de la ciutat i el seu aspecte és el d’una ciutat bombardejada. No parlaré aquí de les obres del metro a la ciutat, ja ho faré un altre dia. El tema és complex. Avui vull parlar d’aquest tros de ciutat que sembla deixat de la mà de déu.
El disseny d’aquesta plaça és lamentable. Algú va voler fer el que en el seu moment una plaça més gran que la plaça Catalunya de Barcelona, de fet és més gran. Un disbarat. Ningú dels que ho van dissenyar pensaven que la gent ho hauria de fer caminant i que el perímetre és molt més llarg que el diàmetre. Posats a fer una plaça rodona, almenys podrien haver previst fer les voreres amples i fer creuar els cotxes en angle recte. Van preferir donar prioritat -com sempre- als cotxes.
Vam estar anys i panys amb una plaça plena de fang i sorra on no hi havia res de res. Al cap d’uns anys per fi es va arreglar i s’hi va posar molt de verd. La solució era poc funcional, a la gent no li agrada estar-se en un lloc rodejat de cotxes per tot arreu, menys encara si són pares i mares amb nens. La plaça es va arranjar i al cap d’uns quants anys els arbres feien goig. Per fi hi havia una gran clapa de verd que tapava els milions de totxos vermells. Els totxos vermells van ser una gran moda del disseny progressista que encara avui no entenc quina gràcia tenien. Tota la plaça havia de ser igual? He mirat al Manifest Comunista i he confirmat que no parla de fer cases amb totxos vermells. Que estrany!
I tot d’una va venir la idea de posar una nova estació allí, així es connectaria els Ferrocarrils Catalans amb la Renfe. I van tallar tots els arbres. Els amos de les constructores tenen dendrofòbia. Una dèria que encara no ha catalogat del tot l’OMS. Es tracta de la fòbia als arbres. El primer que fan quan els concedeixen una obra és arrasar-ho tot. No deixen ni un bri d’herba.
Els que vivim per aquella zona creiem que seria dur però que, passat un temps, tot tornaria a ser normal. Doncs no. Han passat molts anys i allò sembla un solar de Guernica després dels bombardejos de l’esquadró amb el comandament del tinent coronel Wolfram Von Richthofen amb 42 avions de la Legió Còndor.
Per més inri han deixat l’avinguda Josep Tarradellas com un desert però ja en parlarem un altra dia d’aquest tros malaurat de la ciutat. Per necessitats de les obres s’han acabat fent unes rotondes perquè els cotxes -pobres cotxes, quina pena em fan- no hagin de donar massa volta. En un d’aquests canvis, quan es col·lapsa la zona nord de la plaça, es deixen dues rotondes: la de la Gran Via (Comte d’Urgell) i la que dona al carrer alcalde Moix. Ja no hi fan res, potser que les treguin d’una vegada!
Els vianants que han d’anar a buscar el tren ens fa donar una volta increïble. Hem d’anar fins al semàfor del passeig de Sant Bernat! La gent feia desobediència civil i algú va posar unes barreres bestials. El proper pas serà posar-hi filferrades. Sabadell Nord és una estació de tren amb milers d’usuaris, no és un baixador qualsevol! Sembla que un grup de mala gent s’hagin conxorxat per posar tota mena d’entrebancs a les entrades de l’estació. Fa pocs dies un amic meu em va trucar preguntat per on carai s’entrava.
Però hi ha més. Algú va dissenyar un ascensor que va des de les andanes fins a les taquilles. Després hi ha escales per anar a dalt. Brillant! Proposo donar als arquitectes d’aquest nyap un premi a l’estupidesa. No podria haver sortir al nivell de carrer? Siguem honestos i diguem que hi ha una rampa que dona la volta per sortir per l’altre cantó, pel carrer Alcalde Moix. Sí, però fins fa poc hi havia el bordó del carrer, després hi van posar una mica de ciment. El problema és que s’hi deixa aparcar i algun dia atropellaran als pobres viatgers que han aconseguit sortir. Però els de les cadires de rodes han de pujar la vorera de l’altre canto i allí, ah! ningú hi ha fet una rampa.
I per acabar, prioritzar els cotxes d’una manera tant barroera, té encara un darrer problema: els semàfors estan pensats perquè els vianants s’esperin i els cotxes vagin ràpid. Els iaios és impossible que tinguin temps de travessar la Gran Via per Comte d’Urgell. No poden canviar la cadència dels semàfors d’una vegada?
Entenc que el metro s’endarrereixi, el que no puc acceptar és la desídia i el maltracte als milers i milers de ciutadans de la zona de la plaça Espanya i als milers de sabadellencs que van i venen cada dia amb la Renfe des de Sabadell Nord. Atenent al fet que ens enganyen en tots els terminis als que es comprometen i vist que les obres poden durar deu anys més, mentrestant que algú hi posi remei!
