Ja fa tres mesos que la darrera gran producció del Teatre del Sol va aixecar el teló per primer cop, i fins ara l’èxit de públic i crítica ha estat aclaparador: rondant el 75 per cent d’ocupació mitjana, i amb una entusiasta resposta per part del públic pel que fa a la posada en escena. Aquest èxit fa que s’esperi, almenys, la mateixa acceptació pels tres mesos restants d’aquesta temporada en què estarà en cartell, i tota la següent.
Aquest projecte de gran envergadura és fruit d’un esforç coral molt important: des de la tasca d’Irene Garrido com a traductora i adaptadora del text original de Gilbert i Sullivan, en Frederic Oller i en Guillem Galofré a l’orquestració i direcció musical, la Montse Argemí com a encarregada de les coreografies, la Mireia Llatge al vestuari, i tot l’equip d’actors i actrius sobre l’escenari que basteixen un molt entretingut espectacle apte per a tota la família.
El paper protagonista masculí, o almenys el personatge a partir del qual es desenvolupa tota la trama de l’obra, corre a càrrec de Joan Baptista Torrella, que també assumeix la tasca de subdirecció juntament amb Ramon Ribalta. Torrella va celebrar al nadal les seves 500 funcions al Teatre del Sol, on actua des de fa 24 anys. Va estrenar-se amb El Ventall de Goldoni i altres títols on ha pres part sobre aquest escenari inclouen Molt soroll per no res de Shakespeare, i més recentment, L’Oncle Vània de Txèkhov. A banda del Teatre del Sol és ben conegut per les seves actuacions a muntatges de Joventut de la Faràndula, on també ha exercit de director. Parlem amb ell perquè ens expliqui els detalls d’aquests Pirates.
La idea original de muntar l’obra va ser del Ramon Ribalta. Va veure una representació a Menorca i va quedar gratament sorprès pel ganxo que tenia, tot i ser una versió senzilla i local, amb vocabulari i topònims propis de Menorca, però que arribava més enllà del record del muntatge de Dagoll Dagom amb Carles Sabater, i va pensar que seria un espectacle molt atractiu pel Teatre del Sol. De tot això ja fa un temps, es va guardar la idea al cap fins que totes les circumstàncies fossin favorables i trobar el bon moment de tirar-la endavant”.
I tu, com entres a la història? Perquè estàs dalt de l’escenari però també has codirigit… Va ser una cosa conseqüència de l’altra?
El Ramon des del primer moment va dir que necessitava algú que l’ajudés amb la direcció, i estant jo disponible i pel meu bagatge i experiència com a director semblava una possibilitat molt coherent. El tema d’actuar va venir després. Vam obrir un càsting per tots els papers, des dels de més pes fins els més corals, i va venir gent de totes les edats i procedències, no solament de Sabadell. L’Anna Campmany (Mabel a l’obra), per exemple, va venir de Sant Cugat i quan vam sentir-la cantar va deixar-nos amb la boca oberta i vam tenir molt clar que ella seria la Mabel. Però a mida que anàvem trobant els intèrprets continuàvem sense Frederick, i als directors musicals se’ls va acudir que jo havia de provar-ho. Òbviament tenia les meves reticències, perquè és un personatge de 21 anys i jo vaig passar aquesta edat fa molt de temps, però ens vam adonar que això era un detall menor, una convenció teatral que la gent assumeix fàcilment. El tema de cantar m’ha exigit més esforç que la caracterització física, perquè tot i que molt gent té la idea que he protagonitzat moltes obres musicals a la Faràndula, realment només vaig cantar un parell de cançons a la Blancaneus i poca cosa més. Per això agraeixo molt l’ajuda de tot l’equip per fer que el resultat final sigui el millor possible.
D’altra banda he de dir que curiosament el que més ens preocupava era la part de text, quan no estem cantant. No volíem que semblessin pedaços entre cançó i cançó sinó que realment es notés la feina interpretativa quan no hi ha música al darrere. Vam treballar moltíssim aquesta part i crec que el resultat és molt notable. Sobretot tenint en compte que tenim un repartiment molt eclèctic, gent de totes les edats i físics, i tots han de cantar, ballar i actuar. Desprès és clar, cada actor li dóna el seu toc. Per exemple, l’Albert Estengre (Pirata Rei) opta per fer un pirata més “rocker” i el seu cover, en Jordi Gener, tendeix més a la vessant del pirata “dur”.
A més físicament no pareu a l’escenari. I tenint en compte que es fan dues funcions de dissabte i una diumenges, deu ser prou cansat.
Per això ens van bé les aturades com a Nadal i properament a Setmana Santa. Ens serveix per posar-nos amb més força a la tornada. I naturalment passarà igual amb els dos mesos de vacances d’estiu. D’altra banda hi ha molts papers, excepte el meu, que tenen cover. Ara per exemple la Cristina Barbero (Ruth) s’ha d’incorporar al Món del Màgic d’Oz de la Joventut de la Faràndula i es perdrà nou funcions on serà substituïda per la Núria Hontecillas, que ja forma part del repartiment habitual.
Creus que és l’obra més difícil que has fet mai?
El que és segur és que és la que més m’ha costat, perquè és molt diferent a tot el que havia fet fins ara. M’ha calgut fer una feina psicològica de simbiosi amb un personatge molt més jove que jo, i sobretot perquè jo fins ara he estat un actor de teatre de text, tot i que els musicals m’agradin molt, però fins ara no havia protagonitzat mai una obra d’aquestes característiques.
Fins ara l’obra està tenint una gran acceptació per part del públic.
Efectivament, hem tingut la platea ben plena a totes les sessions i encara tenim marge per créixer a les funcions que resten aquesta temporada i la següent. Però s’ha de dir que cada cop més està canviant la tendència pel que fa a previsions, abans la gent feia moltes reserves anticipades i ara en canvi cada cop més els teatres s’omplen a darrera hora, la gent improvisa les sortides i no reserven tant com abans. És un fenomen comú a tot arreu. I per la resposta de la gent creiem que la relació qualitat- preu és molt bona, i costa trobar muntatges com aquest fora del circuit de teatres professionals de Barcelona, on el preu òbviament també és més alt.
A banda de l’obra, el CD també pot ser un producte molt exitós pels amants del gènere.
És la idea, hem pensat que a la gent els agradaria tenir a casa les cançons de l’espectacle i per això hem editat el CD, aviat informarem de com es poden fer reserves. A banda, també planegem fer un llançament per Itunes.
Quins són els propers projectes del Teatre del Sol?
Si et refereixes a títols per reemplaçar els Pirates, la veritat és que encara no s’està treballant en res. Em consta que hi ha algunes idees, però res sòlid ara mateix, i ja veurem per on decidiran tirar. Però a banda d’això es continua amb el que jo crec que és l’objectiu del Teatre del Sol, que és el de continuar sent útil a la ciutat, no solament com a espai de produccions sinó donant cabuda a altres espectacles, propis de la casa o vinguts de fora, com es fa a la Sala Petita, i donar un servei ciutadà com a centre teatral.
