El regidor de Cultura del govern socialista local va assistir aquest dimecres assistint a l’acte central de la campanya de CiU. Malgrat que és independent i no té carnet del PSC, Quim Carné ha sorprès amb aquesta decisió en un panorama polític més remogut que mai.
Carné va entrar a la llista de Manuel Bustos l’any 2011 de la mà d’un grup de suport de ciutadans no afiliats. Va entrar al govern com a regidor de Drets Civils i des del 2013 és també regidor de Cultura. Ara, a deu dies de les municipals, Carné dóna suport a una formació política opositora fins el moment: Convergència i Unió.
La seva assistència a l’acte de CiU és un suport explícit a Carles Rossinyol.
És un suport a l’equip de Rossinyol i a ell mateix. Sóc una persona independent i tinc les meves idees.
Per què dóna suport ara a CiU?
Em sembla que, sense tenir la bola de vidre, el panorama polític de Sabadell serà molt plural, amb molta barreja d’idees. I crec que el Carles i el seu equip són els que estan millor preparats per arribar a pactes. Cal un govern més o menys sòlid per afrontar quatre anys i no un Ajuntament col·lapsat o parat sense poder ser gestió política. El que cal a Sabadell és gestió política.
Les llistes estan fetes i vostè torna a la seva activitat com a mestre.
Una de les claus era dir a qui dono suport quan totes les llistes estan tancades. És veritat que algun grup m’ha vingut a buscar o aproximar-se per veure si podíem tenir punts d’unió. Amb molts grups tinc punts de trobada i em mereixen molt respecte. Però crec que ara el que cal és un canvi a la ciutat i un equip que tingui capacitat de sumar i arribar a pactes amb altres grups.
En canvi, fa quatre anys vostè es va sumar al projecte socialista del PSC.
Em van venir a buscar com a independent. La meva independència ha durat quatre anys, he fet la tasca que se’m va encomanar i ara la meva tasca acaba. Com a ciutadà jo puc dir el que opino. Sóc conscient que pot generar una certa repercussió. En sóc conscient. Però no plegaré i faré veure que la ciutat no m’importa gens ni segueixi el dia a dia. Puc expressar la meva voluntat del que crec que pot ser un bon camí. Sé que hi haurà diverses formes de pensar en el proper govern i dubto que hi hagi una majoria clara. Caldrà experiència i solidesa.
Per què no té el PSC aquestes característiques ara al seu entendre?
No dic que no les tingui. Però qui em mereix la confiança de poder pactar és l’equip de Rossinyol. Tenim una història al darrere i sabem que els pactes han estat difícils en aquests dos anys i mig [s’entén que es refereix als dos anys des de l’esclat del cas Mercuri]. Hem arribat a pactes amb alguns partits. A la meva regidoria, Drets Civils, sempre hem arribat a acords amb tots. Per tant, això es pot fer però cal màniga ampla. Hem tingut un alcalde que ho ha sabut fer, el Joan Carles, i em sembla que ha sigut un gran líder per estar al davant en un moment complicat. Ell en el futur no hi serà i ara cal buscar nous líders. Em sembla que amb el panorama que hi ha el Carles Rossinyol és una persona que pot arribar a pactes veient el seu històric, per exemple, a la Diputació.
Per tant, Carles Rossinyol té més capacitat de pacte que Josep Ayuso al seu entendre?
Si li dono suport és perquè penso que Rossinyol en té més. Em mereix aquesta confiança.La seva decisió és conseqüència del procés de primàries que va obrir una escletxa en l’equip de govern?
Si hagués continuat el Joan Carles, jo hi estaria. Les persones em mereixen més confiança. Però és veritat que ara mateix he estat rumiant i, és veritat. La ciutat ho demana: un canvi és correcte.
Com valora la seva tasca a l’Ajuntament en aquests quatre anys.
Ha estat una experiència fantàstica. He tingut una oportunitat molt gran i he conegut molta gent i molt diferent. No sempre ho he fet com hagués volgut. Tan de bo hagués pogut fer més. I hem hagut de dir no a moltes coses per manca de recursos. Ha estat un plaer. El millor és que no he perdut cap amic pel camí. Com va dir l’alcalde, no sempre ha estat un plaer però sempre ha estat un honor ser regidor.
Foto portada: el president de la Generalitat, Artur Mas, Quim Carné i Carles Rossinyol. Autor: David B
Este “Payo” ha visto que el P.S.C. cae en picado y se apunta a quien le puede dar un poco de “aire”.
En este país la gente se cambia de chaqueta como de calzoncillos.
“Amén”.
Ciu y la ERC son como dos depósitos de aguas, uno grande (CIU) y otro más pequeño (ERC) conectados entre sí mediante una tubería formando el llamado efecto de “vasos comunicantes”. El agua siempre es la misma y está siempre al mismo nivel con independencia de que la acumulación en los depósitos pueda variar en favor de uno u otro. Este principio de la física aplicada nos lleva a pensar que siendo un hecho prácticamente acreditado que la ERC tendrá entre 3 y 4 regidores, no es menos cierto que ello comportará una bajada de CiU de entre 1 y 2 regidores. El sr, Carné ha aprovechado el cargo que le dió el PSC para barrer para casa, en especial para sus amigos de la Farándula y l eha cogido gusto a la escoba, pero creo que ha quedado retratado para nada.
Gracias Mahbes por tan concienzudo análisis político. Yo, que soy más simple, sólo veo que CiU pierde su credibilidad como agente del cambio necesario en Sabadell arrimándose a lo peor del Bustismo: el clientelismo y la compra de amiguetes que preguntan “qué hay de lo mío”.
Al mismo tiempo, a ERC se han aproximado los que dieron la cara para derrotar al bustismo: fue Carme García la que dio origen a la investigación del caso Mercurio, mientras el Quim Carné repartía favores entre los suyos, cobijado por generoso manto del capo Manuel y su familia siciliana.
Els arguments que tant Mahbes com Polistólogo posen damunt la taula per rebatre l’actuació del Quim Carner no tenen cap tipus de fonament. Només parlen de vasos comunicants, dient que els regidors que guanyarà ERC els perdrà CiU i jo dic: el PSC no en perdrà cap? També diu l’altre que el Carner busca la “poltrona”, quan ha fet el contrari, donar suport al Carles Rossinyol amb totes les llistes tancades. La realitat pura i dura és que a Sabadell, en aquestes eleccions només hi han dues formacions polítiques que puguin optar a l’alcaldia: el PSC i CiU. Doncs els meus conciutadans ja saben que poden escollir: 1-La continuació del “bustisme” i les seves pràctiques clientelars, o 2-Un equip de persones preparades, honestes i capaces de fer que el nom de Sabadell recuperi el seu prestigi després d’anys d’estar arrossegat pel fangar i els jutjats.
Marc 7: el comentari de Polistólogo no diu enlloc que en Carner busqui la poltrona. Només explica el que ha fet fins ara en Carner, al costat del Bustos. De fet, hi ha imatges del Carner de nit a les portes del jutjat esperant la sortida del capo, que estava declarant a dins.
Mal fitxatge ha fet CiU amb el Carner si pretén que ens creguem que aixecarà catifes i farà que Sabadell superi el bustisme i les seves pràctiques clientelars.
Aquest individu va tenir un paper molt important en la campanya de primaries del PSC al costat de la Marta Farres, llavors, tant, tant independent no serà. Una cosa és que sigui prou rata com per no pagar la quota del partit, però un no entra a fer campanya en unes primaries d’un partit en el que no penses quedar-te. De mig Sabadell és sabut que fins a darrera hora ha esperat aviam si el PSC anava prou apurat com per sequir comptant amb ell a la candidatura, i un cop descartat va intentar vendre-li els seus encants a ERC, que van fugir esperitats. Finalment ha estat CiU qui el ven com si l’haguessin seduït, però tal com se l’estimen les entitats culturals i la plantilla de l’ajuntament, estic segura que el PSC els hi hauria regalat sense massa miraments (ningú el pot veure) Amb aquesta maniobra el paio ha escenificat com mai la seva falta d’escrupuls, la seva poca dignitat i lo patètic que resulta el seu personatge. De fet la seva vida és el teatre.
D’altra banda em preocupa que CIU vagi tan desesperat com per intentar treure res positiu d’aquest fitxatge, sort que no se’ls va posar a tiro la Carmen de Mairena.
Gracias amigo por el reconocimiento. Sin embargo permíteme que desmitifique la actuación de la Sra. García en el tema Mercurio (la pieza principal de cerca de 40 juicios diferentes, que cada uno tendrá su vista y sentencia diferente). Los protagonistas del caso mercurio ( el cobro de comisiones a cambio de obras) son “presuntamente” el sr. Mercurio (Soriano, Jefe de filas del PP local durante 8 años), el sr. Giner, militante del PP en el momento de los hechos (como así se califica él mismo en la autodenuncia), la sra. Roig, exconcejal del PP en Castellar del Vallés, y un grupo de empresarios vinculados a Soriano. No hay en esta pieza principal imputado (hasta el día de hoy) ningún socialista, por lo que podemos decir que el caso mercurio, la pieza principal, es es el caso Partido Popular de Sabadell, otra cosa es el resto de piezas, unas por delitos comunes y otras por delitos contra la administración (A Dios lo que es de Dios y al César lo que el del César). A la sra. García hay que agradecerle que asesorara al sr. Giner de la manera de vehicular algo que ya estaba en marcha desde que se crea una gestora en el el PP local, se retiran visas a sus concejales y se les pidieran cuentas. Un saludo.
Hola Polistólogo: Realmente te muestras como un poco simple cuando te obstinas en distinguir entre conversos y renegados. Ahora, Quim Carné es un renegado del que desconfiar y Carme García es una conversa o hija pródiga, adornada con todas las virtudes. De hecho, “la buena gente se ha aproximado a ERC”. “Se han aproximado los que dieron la cara para derrotar al bustismo: fue Carme García la que dio origen a la investigación del caso Mercurio”. Hermoso. Carme García lo hizo todo y bien. Los demás de ICV, “miraban alucinados los heroicos sacrificios de Carme”. Lo cierto es que ella fue un mensajero protagonista necesario de algo con más fondo. Ella era la portavoz del grupo municipal de ICV, detrás había otra gente de ICV, con nombres, apellidos y dedicación al asunto. Pero miramos únicamente el escaparate porque nos importa un huevo la realidad que sucede en segundo plano. Los mismos que hace un par de años odiaban a Carme, ahora la ensalzan para absorber de paso sus cualidades (que las hay) y mostrarlas como si fueran propias de ERC. A eso se le llama sectarismo barato (por abducción) y me hace pensar que Carme García se convertirá en prisionera de esta imagen. Polistólogo, recuerda que Carme es Carme, no Juana de Arco ni una ilusión patriotera-mística. Y recuerda también que ella tal vez se dejará querer, pero es lista. Por último: das por derrotado al bustismo? Espera al 24.
Sorprenent!
John, cada uno puede cambiarse de calzoncillos con quién lo desee. Si huelen o no, cada cual es libre de intercambiar flujos, votos, opiniones o estampitas según su criterio. Los que votamos, cuando lo hacemos, no nos equivocamos. Simplemente los hay con más tragaderas y con las sábanas en los colores de la señera. Y los hay que dicen votar con el corazón pensando en la cartera. También hay los que simplemente opinan que cada uno vote lo que quiera. Cariñosamente
Aquest gest que ha fet el Quim, tots sabem (excepte tu) que ni resta res al PSC, ni suma res a CiU.
Has pensat, Quim, a qui beneficia més aquest minut de glòria que has tingut?
No creus que, a mig termini, beneficiar molt més, com sempre has fet tu, al Bustos i al seu protegit Ayuso?.
Gran fitxatge. Sí senyor. Tot un palmero
http://www.isabadell.cat/wp-content/uploads/2013/11/Bustos-salida-1-520×237.jpg
Estic tan sorprès com el Fermí! Però aquest home què pensa, quina mena de personatge hi havia al capdavant d’una regidoria! Tant hi fa que el vagin anara a buscar, Bustos feia meravelles en això, si no serveixes o no et creus un projecte què hi fas?! La història el posarà a lloc i aquesta mena de suport formal no li obviarà la nul·litat com a polític de Sabadell.