ARTICLE D’OPINIÓ
Gabriel Fernàndez, tinent d’alcalde de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils
Joan Cuevas, assessor de l’Àrea d’Acció Social i Drets Civils
Sabadell i la seva àrea d’influència han patit des de fa moltes dècades un dèficit d’inversió pel que fa a recursos sanitaris. Històricament el paper de l’administració pública en la sanitat havia estat molt secundari i els principals serveis s’organitzaven i lideraven majoritàriament des de la societat civil. Amb l’arribada de la democràcia el sector públic vol garantir una cobertura pública de salut de qualitat i universal. I per fer-ho es reclamen més recursos i es comença, de mica en mica, a reorganitzar l’estructura de salut al Vallès a partir dels serveis existents: de la societat civil, de l’Ajuntament i dels que transfereix el govern central.
La situació de manca de recursos, però, es va continuar notant a Sabadell. Gràcies a la pressió ciutadana i d’institucions municipals del territori, l’any 2005 la Generalitat de Catalunya va elaborar el Pla sanitari del Vallès Occidental. Amb aquest pla es reconeixia que la població de Sabadell i la seva àrea d’influència patien un desequilibri en l’accessibilitat als serveis de salut respecte a la resta de Catalunya. Gràcies a aquest pla es van prendre mesures per millorar tant els equipaments com el finançament. Per posar un exemple, es van construir quatre Centres d’Atenció Primària (CAP) nous: Centre, Concòrdia, Gràcia, Sud i es va ampliar el CAP Merinals. D’acord amb el pla encara faltaria per construir el CAP de Can Llong, un compromís que la Generalitat encara no ha executat. A partir de l’any 2005 s’incrementa la derivació de pacients des del Taulí cap a altres hospitals amb l’objectiu de descongestionar-lo. Una mesura que havia de ser temporal. El canvi també es va notar pel que fa a la despesa per càpita. Mentre que el 2004 la despesa per habitant era de 751,89 euros, el 2009 era de 955,5 euros. Malgrat aquest pla sanitari, l’execució del qual va quedar inacabada, actualment Sabadell i la seva àrea d’influència continuen sent un territori infradotat si se’l compara amb la resta del territori català.
Què pot fer l’Ajuntament per millorar el sistema de salut en l’àmbit municipal? Per ser honestos cal dir que els ajuntaments tenen molt poques competències en aquest aspecte. Ara bé, sí que tenen capacitat d’escoltar la ciutadania i traslladar les seves necessitats a les institucions corresponents. En el cas sabadellenc, la Corporació Sanitària Parc Taulí té un consell de govern en què l’Ajuntament té dos dels nou vots. Què vol dir això? Que és un hospital privat? De cap de les maneres. Vol dir que és un organisme participat per diferents agents públics, que són la Generalitat, la Universitat Autònoma i l’ajuntament de Sabadell. L’hospital és de titularitat pública i la Generalitat és qui el finança i qui té la majoria de vots. Això vol dir que l’Ajuntament té capacitat de rendir comptes i d’incidir en la gestió de l’Hospital, un aspecte que no seria possible si l’hospital depengués directament de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Com a govern municipal ja hem començat a treballar en aquesta línia. És una de les nostres prioritats. Al mes de juliol es va començar a incidir perquè la infradotació que es pateix actualment canviï d’una vegada per totes. S’han identificat cinc aspectes concrets que cal millorar com més aviat millor pel que fa a l’Hospital Taulí: urgències, llistes d’espera, obertura de llits, derivacions i millora de la participació ciutadana i la rendició de comptes. Amb un punt clau comú: cal una millora notable del finançament.
Sabadell està per sobre de tot. El govern municipal estarà al costat de la ciutadania sempre que faci falta, amb l’objectiu de garantir respostes a totes les necessitats i desigualtats que es plantegin.
