Després de tres anys d’èxit en la seva gira per Catalunya, arriba finalment a Sabadell la producció de la companyia +Sarsuela ‘Cançó d’amor i de Guerra’. En ella es barreja magistralment el folklore català, el lirisme verista i el toc wagnerià propi de l’època.
Ambientada el 1793 durant els anys de la Revolució Francesa i amb una història d’amor com a excusa, Cançó d’amor i de Guerra té en el clam a la llibertat el seu fil conductor. Aquest diumenge 20 de març a les 18 hores, el teatre municipal La Faràndula acollirà una representació de Cançó d’amor i de guerra la sarsuela escrita pels barcelonins Lluís Capdevila i Vilallonga i Víctor Mora i Alzinellas (oncle de l’autor dels còmics El Capitán Trueno, amb qui compartia nom) i música del valencià Rafael Martínez i Valls. Fou estrenada l’any 1926, en plena dictadura de Primo de Rivera, i tot i que prohibida algun temps durant el franquisme per la seva temàtica en favor de la llibertat, ha estat un dels títols més populars de la lírica catalana. Precisament aquesta setmana, el 17 de març, s’han complert 36 anys de la mort de Capdevila, un dels seus autors.
Cançó d’amor i de guerra explica, en dos actes, la història de l’Eloi i la Francina, dos joves enamorats que en plena Revolució Francesa es veuen separats per culpa de Ferran Ridau, el fill del batlle, que també desitja casar-se amb la jove. Tot i que la temàtica no sigui excessivament original (sense anar més lluny un altre gran clàssic de la literatura catalana, Terra Baixa d’Angel Guimerà escrita trenta anys abans, podria ser comparable en argument), el fet d’ambientar-se en plena Revolució Francesa, a la zona del Vallespir i la música que acompanya el text li donen una ambientació i posada en escena diferents als usuals del teatre català.
La companyia +Sarsuela va representar aquesta obra l’any 2011 als teatres Romea i Condal, amb gran èxit de públic, i posteriorment, després de la fundació oficial de la companyia, es va representar l’any 2012 al Teatre Kursaal de Manresa i el 2013 al Teatre Victòria de Barcelona, i després ha fet gira pel territori català. Amb un cor de 30 veus i una orquestra de 18 músics, el fet diferencial d’aquest muntatge dirigit per Lluís Cabal, un director d’àmplia trajectòria, és que recupera el text íntegre i original del 1926, que inicialment es titulava Els soldats de l’ideal, sense ometre cap de les parts que van ser tocades per la censura .
En paraules de la companyia, “la nostra Cançó d’amor i de guerra és un clam a la llibertat dels pobles i alhora i també la reivindicació d’ una dona que vol poder decidir el seu destí ella mateixa. Per bastir aquest espectacle hem concebut una escenografia i un vestuari completament renovats, i per a la realització dels decorats hem incorporat a l’equip l’artista santcugatenc ADOLF, que ha pintat les aquarel·les que han servit d’il·lustració.”
Un dels nostres objectius és retornar a la sarsuela catalana el prestigi que ha perdut al llarg dels anys, i que deixi de ser al nostre país un gènere menystingut i desprestigiat, ja que compta amb obres importants, moltes de les quals escrites per grans compositors i literats catalans. El catàleg de sarsuela catalana supera els 350 títols. Tradicionalment associada a un públic format per gent gran, la sarsuela és un espectacle molt complet (text, música, escena i sovint coreografies), apte per a totes les edats, i amb un potencial molt gran per captar nous públics. Fer sarsuela amb rigor i exigència és un dels nostres objectius principals”, han assegurat els components de +Sarsuela.
Tretze actors i actrius completen el repartiment de catorze personatges, amb protagonisme per Alba Ballús (Francina), Vicenç Esteve (Eloi), Xavier Fernàndez (Avi Castellet) i Joan Berlanga (Ferran Ridau).
És una sarsuela que, per jacobina per tant republicana, és obertament no-catalanista. Lo senyora edu, que no és capaç de dir-ho, encara és menys capaç de desmentir-ho. M,extranya que no la lloguin per escriure a la revista arraona, organ bustista i ara del que sigui (la fa el mateix i igual) de les censures, els insults que si han publicat i son de jutjat de guàrdia i la inquisició redivida, evidentment ara ultraneoindepe, aplicada en plan requete. Les boines vermelles