ARTICLE D’OPINiÓ
Xavier de Miguel, membre del grup de Sobirania Cultural de la Crida
Quan Sabadell s’ha despertat del malson del bustisme, i en mirar-se al mirall s’ha descobert tan poc atractiva, passada de moda i trista, li ha agafat un atac. La ciutat que abans havia estat tan dinàmica i avançada -també i especialment en l’aspecte artístic i cultural- havia caigut en una grisor i en un estancament francament decebedor en el qual encara ens trobem.
La tasca tossuda d’algunes persones i col•lectius amb prou feines dissimula les dificultats que avui tenen la majoria de ciutadanes i ciutadans per accedir amb normalitat a la cultura. L’oferta d’activitats que trobem a la ciutat és principalment fruit de la voluntat i la dedicació de persones que a títol individual o en grup, des de l’associacionisme o des de l’empresa, tiren endavant programacions i espais que queden reservats -malauradament massa sovint- a persones que ja disposen de recursos per accedir a aquestes activitats.
Estarem d’acord que la funció pública no és fer de programadora ni de patrocinadora d’actes culturals, però sí que li correspon vetllar perquè tinguem fàcil accés a l’oci i al coneixement, i segur que si fan aquest esforç -que entenem com la millor inversió que es pot fer- ens estalviarem molts diners en altres capítols dels pressupostos institucionals.
L’administració ha de ser la facilitadora que permeti a les ciutadanes i ciutadans exercir el dret que tenim a la cultura i al lleure, tant si només volem expressar-nos (i en el cas dels i les professionals també viure’n), com si solament volem ser mers espectadores i espectadors. Les institucions públiques tenen l’encàrrec implícit de facilitar a totes les persones (sigui quina sigui la seva edat, sexe o situació) el màxim d’oportunitats i les millors condicions d’accedir a aquest gaudi que en última instància ens condueix a la reflexió crítica i ens empodera, fent-nos més lliures, més sans i sanes (intel•lectualment i física) i amb tota seguretat més feliços i felices.
Posem llum a l’Ajuntament
A Posem llum a l’Ajuntament (procés participatiu que s’ha fet recentment), a la jornada del 9 d’abril, es va constatar novament la dificultat d’accés a la cultura dels ciutadans i les ciutadanes. La principal necessitat que assenyalada és que cal potenciar la cultura i diversificar-ne l’oferta. També es va fer palesa la necessitat d’una millor informació i promoció de les possibilitats que ofereix la ciutat, tant pel que fa a l’aprenentatge de les diferents disciplines artístiques, com pel que fa a les activitats culturals i recreatives en què es pot participar. També es va parlar sobre l’excés de dificultats a l’hora de fer els tràmits que comporten la seva organització i realització, i les limitacions dels usos dels espais públics.
També es va reivindicar que l’Ajuntament posi recursos econòmics i personal qualificat per tal de disposar d’una o diverses oficines -per exemple als centres cívics- amb equips tècnics professionals que assesorin a les persones que estiguin interessades en la generació de programacions, l’organització d’activitats, en crear o participar en associacions o cooperatives de treball, en accedir o facilitar cursos, beques i ajuts i -en definitiva- dinamitzar i acompanyar al teixit creatiu i productiu en els seus projectes, i als públics orientant-los i ajudant-los en el seu creixement i facilitant-los l’accés a la cultura.
Taula Ciutat i Cultura
Des de fa temps, en fòrums de debat independents com la Taula Ciutat i Cultura (que organitza periòdicament el Laboratori Social Metropolità), estem proposant la creació d’un espai (virtual i físic) des d’on poder interactuar amb tota la informació de les activitats i dels actors culturals de la ciutat. Es tracta de tenir en un únic lloc -obert a tothom, interactiu i no tan rígid com la web de cultura de l’Ajuntament- tota la informació relativa a aquests temes, per poder tenir fàcil i ràpid accés a les programacions (agenda única) fins potser abans de presentar-se, les fitxes tècniques dels equipaments i col•lectius (mapa d’espais i base de dades), i amb la finalitat de facilitar els contactes i les sinergies, optimitzar recursos (tant de producció com de promoció), i coordinar -en la mesura del possible- els calendaris.
L’objectiu d’aquesta Taula -des que es va crear el maig del 2015- és el de dotar-nos d’un espai de debat des d’on, més enllà de la queixa on tan sovint s’instal·la el sector, fóssim capaços i capaces de generar propostes i actuacions transformadores d’una realitat que no ens agrada. No és casual, doncs, que moltes de les persones que formem part de la Sobirania cultural de la Crida per Sabadell haguem ajudat a impulsar aquesta Taula i en formem part activa. En aquest sentit cal dir que estem molt satisfetes i satisfets d’haver contribuït a iniciar un procés de debat i de treball al voltant de dos eixos que -malgrat que els recullen els acords de l’actual Govern municipal- a la Regidoria de Cultura encara no s’hi han posat: la revisió del Mapa Cultural del 1995 (plantejat aleshores com a visió estratègica per portar-nos fins al 2015, i que pràcticament no es va arribar a implementar) i la creació d’una Oficina Tècnica de Suport que nosaltres considerem una eina indispensable i urgent.
Les institucions tenen les seves pròpies dinàmiques. Nosaltres no ens quedarem esperant a veure què fan. Des de la Sobirania cultural de la Crida per Sabadell pensem que tenim una gran oportunitat per imaginar com volem que sigui la nostra ciutat, i per això et convidem a sumar-te a aquesta reflexió col·lectiva i a fer feina des d’espais com la jornada del dia 29 a L’Obrera, el de la Taula o el de la pròpia sobirania des d’on implicar-te en la construcció d’una nova realitat cultural, educativa i de lleure que ens torni l’orgull perdut de pertànyer a la ciutat on va néixer la Colla de Sabadell.
Quina barra! Us heu polit el pressupost de 30 nits en subvencionar els concerts dels col.legues a Fira Sabadell. Us carregareu 30 nits després d’estar anys demanant que s’amplies a l’agost. I ho fareu perquè les entitats que programen no son de la vostra corda. I ara sortiu amb aquestes excuses de mal pagador i amb el mapa cultural, que en part es va obviar perquè la realitat cultural de la ciutat poc coincidia amb l’anàlisi sectària del document. I voleu un consell, estalvieu-vos tanta assemblea i tant teatre, per acabar contractant al Pau Llonc i atversaris o al Roc Casagran i el Cesc Freixes, no cal tanta comèdia.
Per cert l’oficina de suport a les entitats era una proposta del PSC en les passades municipals. Que us penjeu les medalles de la feina de l’anterior executiu sense tenir la decencia de reconeixer que us ho vau trobar fet és lleig, però posar-lo a parir i després apropiar-vos de les propostes de campanya ja és de traca. Cada dia més pales la vostra mediocritat. Que una cosa es predicar y otra dar trigo.
Sra. Núria Pratbustista, sàpiga que l’oficina de suport a les entitats la venia proposant l’Entesa per Sabadell des de fa molts anys perquè s’incloguessin en els pressupostos d’inversions municipals de cada any i també com a proposta en els FEOLS i FEILS. Lògicament també en les corresponents propostes electorals. En primer lloc a l’edifici de l’antiga Funerària, del carrer de Sant Joan i després a l’antiga escola Carme Simó del carrer Jardí. Mai però va tenir ni la consideració ni l’interès del PSC.
I ara la reclamen? vinga va, les medalles al clatell.
No cal ser bustista per tenir memòria. No ho he estat fins ara, però cada cop que obriu la boca, en feu uns quants de bustites entre els que seguim amb coneixement la ciutat i els treballadors de l’ajuntament. Els Feols i Feils es van fer servir per moltes obres de via pública sinó ara us estaria queixant justament del contrari. I son obres que es van fer no només al centre, sinó també als barris, per això no li doneu cap importància. Ja sabem on poseu el límits del vostre Sabadell. I no intenteu vendre ara interès per les entitats, quan la majoria que conec ni us coneixen perquè no heu aparegut mai a cap acte. Ara sortiu a recollir diccionaris textils, premis i reconeixements per projectes iniciats i practicament executats en l’anterior legislatura usurpant mèrits. Ja friso esperant la foto de l’arribada del metro.